Els pagesos catalans mantenen les seves mobilitzacions davant la inacció institucional per cobrir les seves demandes. El camp del país, que va bloquejar Barcelona la passada setmana després de jornades de tensió a les vies de transport de l’interior, buscaran bloquejar demà dos dels grans nodes logístics de l’alimentació al territori: Mercabarna i el port de Tarragona, així com part de la frontera amb França. Les plataformes convocants, així com les organitzacions tradicionals que hi donen suport, preparen marxes lentes i tractorades per al pròxim dimarts. Des de les grans mobilitzacions de la passada setmana -al fil de les convocades a l’Estat espanyol i a diversos mercats europeus-, la pagesia ha fet servir la mobilització per situar al debat públic les seves reivindicacions, entre les quals destaquen una reducció de la burocràcia, la regulació del comerç internacional o una racionalització de les normatives ambientals al continent.
Al voltant de Mercabarna s’espera un important contingent de pagesos de la demarcació de Barcelona, amb tractors procedents del Baix Llobregat i l’Anoia. La concentració, que s’espera per a primera hora del matí, arribarà després d’una marxa que sortirà de diversos punts agrícoles de les comarques centrals, com ara la Cooperativa de Sant Boi de Llobregat o les zones agràries d’El Prat. Per altra banda, pagesos procedents de Valls, Reus, el Morell i altres zones s’afegiran als manifestants lleidatans per dificultar els accessos al Port de Tarragona. Des de les comarques de Girona s’esperen mobilitzacions a Santa Llogaia d’Àlgema i a Orriols, per aturar l’N-II. Segons Unió de pagesos, les marxes d’aquesta setmana “se centren en la competència deslleial dels productes que no compleixen els estàndards europeus”. En aquest sentit, l’organització reclama “reciprocitat en les relacions comercials” -és a dir, que també s’apliqui sobre tercers països les reclamacions sanitàries i ambientals que suposen una important inversió per al camp europeu-. Tot plegat culminarà amb la gran marxa del pròxim dimecres 21, que agruparà els manifestants davant el ministeri d’Agricultura, a Madrid.
Els camperols catalans, tot i que es van retirar de Barcelona el passat dimecres -majoritàriament per atendre les seves explotacions ramaderes i agràries-, han sostingut la tensió al transport del país durant ja una setmana. Sense anar més lluny, aquest mateix dilluns desenes de tractors han interromput el trànsit de l’AP-2 a l’altura de Soses, i han tallat l’A-2 a prop d’Alcarràs. Els Mossos d’Esquadra, però, havien preparat un dispositiu especial per evitar les mobilitzacions al Segrià, fet que ha provocat que els convocants elevin el to. “El Govern no ens deixa manifestar, la paciència s’acaba”, ha declarat a l’Agència Catalana de Notícies Jordi Larios, un dels portaveus de les plataformes transversals.
Els greuges, a Brussel·les
Malgrat que els pagesos catalans identifiquen escletxes corresponents a tots els nivells administratius -Generalitat, Estat i Comissió Europea-, el nucli de les seves reivindicacions es decideix a Brussel·les. Si bé l’executiu comunitari ja ha comunicat algunes concessions cap al moviment camperol -com ara eliminar les referències a la reducció d’emissions del sector primari als objectius continentals per al 2040-, les seves demandes centrals encara no han estat ateses. Una de les qüestions més problemàtiques, la regulació de les importacions de tercers països que no han de complir les normatives ambientals i sanitàries de la UE, ja ha estat descartada per part de la Comissió. El comissari europeu d’Afers Econòmics, el letó Valdis Dombrovskis, ha defensat avui la firma de nous acords comercials amb mercats extracomunitaris, tot assegurant que “el comerç internacional és molt important”. Malgrat que Dombrovskis reconeix que “no es reconeix prou la feina que fan els agricultors dia a dia”, nega la possibilitat d’establir fronteres comercials per al sector primari, i aposta per pactes bilaterals amb països productors de fora del continent, com insta l’Organització Mundial del Comerç.
Val a dir que, des de l’Estat, ja s’espera accedir a les autoritats comunitàries per comunicar les seves reclamacions. La Unió d’Unions -organització de la que forma part, entre altres, la més representativa del sector a Catalunya, la Unió de Pagesos- espera poder reunir-se aquest mateix dimecres amb el comissari europeu d’Agricultura, el conservador polonès Janusz Wokciechowski, per reclamar que incloguin la sostenibilitat econòmica de la pagesia en el seu dibuix regulador. “La pressió ecològica a la qual estem sotmesos els professionals del camp per part d’uns governants i buròcrates que no el coneixen és ja insuportable, i ha de produir-se un canvi de rumb a la política agrària”, exigeix l’entitat espanyola. Entre les demandes concretes que traslladaran a Wokciechowski, destaquen la revisió del Pacte Verd Europeu o l’allargament de certs horitzons ambientals, com ara la Llei de Restauració de la Natura.
Tensions arreu d’Europa
Catalunya, cal recordar, es va afegir la setmana passada a una onada de reivindicacions camperoles que supera, per primer cop en anys, totes les fronteres europees. Si bé les primeres guspires del descontent camperol es van notar a Polònia arran de la relació alimentària amb Ucraïna, les tractorades i marxes lentes s’han repetit a tota la Unió, amb França, Alemanya o Portugal com a principals afectats. És al país veí, de fet, on s’han donat escenes més tenses, si bé comencen a expandir-se per la resta de membres. El passat cap de setmana, de fet, la pagesia italiana va seguir un full de ruta similar al que s’ha vist a Catalunya, amb mobilitzacions que van arribar a portar els tractors del primari a les portes de Roma. En el cas de la república mediterrània, els impostos a l’activitat del sector primari s’afegeixen a les regulacions ambientals i l’excés de feina administrativa com a escletxes principals a la vida dels pagesos -uns impostos que el govern ultra de Georgia Meloni ja s’ha compromès a reduir arran de les protestes de les darreres jornades-.
També a l’Estat espanyol s’han notat rèpliques a aquesta tendència europea, amb manifestacions a alguns dels principals centres productius de la xarxa agrària. Malgrat que Moncloa va ser ràpida a traslladar en roda de premsa el seu suport i empatia cap a les condicions de vida de la pagesia, la Plataforma 6-F -un dels principals vehicles de les mobilitzacions al territori espanyol- ha denunciat que encara no s’hi han posat en contacte, i exigeixen que l’executiu de Pedro Sánchez “escolti les seves reivindicacions”. Reclamen, a més, la dimissió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, davant l’actitud cap als manifestants dels operatius policials desplegats a tot l’Estat. Segons denuncien des de l’entitat, la trobada de pagesos amb els manifestants del sector del transport el passat dissabte es va saldar amb 60 persones ferides. En paraules del responsable jurídic de 6-F, Xaime da Pena, “hi ha una contradicció per part del govern espanyol, ja que parla de que les protestes son legítimes, però actua com si no ho fossin”. En aquest sentit, Da Pena ja ha anunciat que “denunciaran els agents que van colpejar” els pagesos concentrats, una trentena, segons els seus càlculs.
