La pagesia catalana intensifica la pressió contra les institucions espanyoles per l’acord UE-Mercosur. El Gremi de la Pagesia Catalana, juntament amb mitja desena d’organitzacions agràries més, han fet públic un manifest contrari a la zona de lliure comerç pactada entre Brussel·les i els executius de l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai. Segons denuncien les entitats, el tractat “amenaça la pagesia local, la seguretat alimentària, la sobirania alimentària i la sostenibilitat del medi ambient“. Entre els firmants, a banda del mateix Gremi, consten Asaja, UDAC, País Rural, Bovicat i Afrucat, totes elles representants del primari del país. Cal recordar que els tractats comercials ja van ser un dels objectius de les marxes de principis d’any, plagades de denúncies contra la “competència deslleial” de les indústries alimentàries de països tercers.
Les diferents condicions competitives que gaudeixen els països exteriors que comercien amb la Unió són, de fet, un dels primers greuges denunciats per la pagesia. Tal com indiquen, vegetals i animals provinents dels membres del Mercosur arriben a la Unió a “preus molt més baixos” que no pas els locals; a causa de les molt més laxes normatives sanitàries i ambientals que els subjecten “Se’ls permet utilitzar fitosanitaris i substàncies que aquí estan prohibides”, denuncien; així com tractes del bestiar menys controlats i altres permisos subjectes a “interessos corporatius i de governs”.
A parer dels signants, “l’arribada massiva” d’una sèrie de productes clau des dels països del Mercosur “crearà una competència desproporcionada”, sempre favorable als productors forans. Les mateixes institucions europees reconeixien un important risc sobre el teixit de productors bovins, si bé el camp del país hi afegeix “el porc, el pollastre, els cereals, la fruita i els fruits secs”, entre altres segments en els quals l’Amèrica Llatina és especialment productiva.
“És absurd importar productes de la UE que ja produïm”, asseguren les associacions, en crida a la “promoció dels pagesos locals” per sobre dels externs. La producció s’intensificarà, afegeixen les organitzacions firmants, a costa en bona part de l’ecosistema llatinoamericà. Els danys causats al sector primari de la Unió es reprodueixen, denuncien, a les “zones naturals de Sud-amèrica per implantar conreus que s’hauran d’exportar cap aquí”. Així, l’augment dels fluxos industrials cap a Europa provocaran una nova onada de “desforestació” de les importants àrees boscoses del continent a favor dels “conreus que s’hauran d’exportar”.
Exigències cap a l’administració
Atès aquest diagnòstic, les organitzacions pageses posen sobre la taula quatre exigències cap als governs català i espanyol. En primer lloc, reclamen mesures de “protecció de la pagesia local”, un programa de defensa de la “seguretat i sobirania alimentària” que garanteixen els productors locals. El control sobre la pròpia producció també consta a la llista, així com una “garantia de la salut alimentària dels consumidors” mitjançant la imposició de controls de qualitat i “una actualització de la llei d’etiquetatge” per assegurar la transparència. Finalment, posen sobre la taula una “reducció de la petjada de carboni” del sector alimentari prioritzant una producció local amb menys externalitats negatives, i que no implica el transport internacional. En cas de no complir-se aquestes condicions, sostenen sobre les administracions l’amenaça de tornar a la “mobilització per defensar el sector primari i la salut de la societat”.
Sense Unió de Pagesos
Malgrat la convocatòria oberta que el Gremi va llançar a les organitzacions pageses, les principals entitats del camp català, Unió de Pagesos i la JARC, no van acudir a la reunió. Per tant, no consten entre els firmants del manifest. Val a dir que el sindicat ha llançat el seu propi manifest contra l’aplicació de les mesures que contempla l’acord del Mercosur. En un recent comunicat, la Unió reclama canvis al pacte per contenir els efectes perniciosos de la zona de lliure comerç. Entre elles, reclamen l’aplicació de les clàusules mirall, absents de l’actual entesa; així com un “estudi de compensació a la pagesia” pels perjudicis causats per la nova aliança comercial. En aquest sentit, apunten cap al ministre d’Agricultura, Luís Planas, de qui lamenten la “incoherència de defensar l’acord del Mercosur”, en tant que no contempla les restriccions que va prometre als camperols durant les mobilitzacions del gener.
