Els treballadors del sector bancari arriben a les darreres setmanes de l’OPA hostil del BBVA al Sabadell amb la llengua a fora. L’ofensiva basca va arribar enmig d’una batalla pel conveni col·lectiu inaudita, que va provocar la primera vaga a les oficines de les entitats financeres de l’Estat en prop de tres dècades. Més d’un any després, les plantilles -especialment les dels dos implicats al conflicte, però no només- continuen treballant sense cap certesa a mitjà termini. “Estem saturats“, denuncia la representant de Comissions Obreres a la banca, Ingrid Vilanova. El misteri de les retallades de personal, unit a una digitalització que no acaba d’implementar-se, deixa els empleats en la corda fluixa. Les xifres de “sinergies en costos laborals” -el terme neolingüístic per referir-se als acomiadaments- estan lluny de ser definitives. La directiva vallesana apunta a unes 4.000 sortides, en línia amb els 300 milions de reducció de costos a què aspiren els bascos; mentre que CCOO i la UGT alerten d’afectacions pròximes a les 10.400 persones. Sense cap perspectiva a la qual agafar-se, i a l’espera de decisions que s’escapen del seu control, la representació laboral tem una “pressió afegida” per part de les direccions d’ambdues entitats. “Hi ha por, per no saber per a qui aniran“, lamenta el representant de la UGT al sector financer, Tesifón Sánchez.
Cal recordar, com lamenten els sindicats majoritaris del sector, que el conveni col·lectiu signat el passat 2024 va ser una victòria parcial. Mitjançant la protesta, més que estranya en una indústria poc acostumada a queixar-se al carrer, els treballadors es van assegurar millores salarials i contractuals que, apuntaven llavors les centrals, “recuperaven el poder adquisitiu perdut durant els anys anteriors”. L’acord sectorial, així, ofereix una línia de defensa als empleats afectats per l’OPA, en tant que les seves condicions retributives de base estan garantides.”Però aquell conveni va ser estrictament econòmic”, recorda la representant del sindicat sectorial FINE al Banc Sabadell, Sílvia Fernández-Del Rincón. Els augments salarials i el rebuig a les clàusules d’absorció no van anar acompanyats d’altres concessions que reclamaven els empleats, especialment aquelles relacionades amb allò que anomenen “riscos psicosocials”.
Entre altres qüestions, CCOO, UGT, FINE i la resta de sigles denunciaven un augment progressiu de la “pressió comercial” sobre els empleats, especialment els d’oficines. És a dir, exigències cada cop més elevades pel que fa al rendiment de cada oficinal, amb més ingressos, vendes i atracció de clients. “Ja era una pràctica habitual”, rememora Fernández-del Rincón. Amb l’OPA, però, “la pressió es viu d’una forma més esgotadora”. En aquest sentit, la representant vallesana reconeix que “tothom -plantilla i directiva- està remant” per millorar les xifres del Sabadell i esquivar l’adquisició hostil. Ara bé, en concret els treballadors de l’àmbit comercial estan sota un escrutini molt més sever per “ser punters, tenir els millors resultats i ser els més rendibles”. Si l’oferta tira endavant, alerta la representant, “n’hi haurà encara més”.
El pes de l’OPA a les oficines
Des del BBVA troben un procés similar. “En una situació com aquesta, la gent està en tensió. Com més dilatem, més risc hi ha pels treballadors”, lamenta Sánchez. A parer seu, la concentració, malgrat que sigui en els termes del BBVA, amenaça les rutines de la plantilla opant. “Amb els processos de reajustament, les plantilles patiran, i també ho farà el servei”, comenta l’ugetista. Malgrat la més que anunciada transició als serveis digitals, les oficines que romanguin operatives hauran d’accelerar la seva atenció. “Si de 15.000 clients, una oficina passa a tenir-ne 20.000 o 22.000, això genera més tensió, més nerviosisme i pitjor servei”, critica. En aquest punt, la percepció de les plantilles és molt diferent de la que ofereix no només BBVA, sinó el conjunt de les empreses del sector: l’atenció en oficines roman necessària perquè “la transició cap al digital no va tan ràpida com diuen”. “El client continua anant a oficines, trucant a persones. I, amb l’OPA, això suposa més processos en menys mans”, etziba Fernández-del Rincón.
Hi coincideix Vilanova, més vehement: per a la representant de Comissions, “els treballadors que hi ha són necessaris, hi ha feina per a tota la plantilla”. I més encara a Catalunya, que concentra bona part dels serveis d’ambdues entitats, i a on la desaparició del Sabadell seria encara més perniciosa. Cal recordar que el mercat financer català ja està altament concentrat abans de la potencial fusió: l’índex Herfindahl-Hirschman, que mesura com d’atapeït està el sistema bancari d’un territori, supera el llindar dels 2.000 punts que la UE marca com a amenaça a la competència. En cas que la compra del Sabadell tiri endavant, saltaria fins als 2.878 punts, segons les previsions de la patronal Pimec. “Amb menys entitats, serà més difícil captar clients, captar empreses i finançament. Tot serà més complicat, i la pressió cap als treballadors augmentarà molt”, assevera la sindicalista. A més, com insisteix Sánchez, plou sobre mullat: “L’increment de baixes per qüestions de salut mental és real, i les duracions són més llargues” ja abans de la fusió.
Sense informació interna
Amb tot, les organitzacions sindicals troben difícil traslladar als seus associats informació respecte del futur immediat. Segons apunta Sánchez, la direcció del BBVA no ha mantingut cap mena de comunicació amb el comitè d’empresa. “Ens assabentem de les coses per la premsa”, critica el representant de la UGT. “Des de la representació laboral, demanem a les direccions que ens expliquin com serà tot”, afegeix; especialment de cara al consell que presideix Carlos Torres. Val a dir que les darreres experiències amb Expedients de Regulació per absorció han anat en la línia de les demandes sindicals, i es van prioritzar les sortides pactades.
La imatge que han deixat les sortides massives dels últims anys, però, delata un panorama cada cop més hostil amb els treballadors. En els dos expedients que s’han completat en els últims anys, els voluntaris per sortir de les empreses afectades van superar amplament els acomiadaments previstos. En l’ERO del BBVA del 2021, “es va proposar la sortida de 2.700 persones, i s’hi van apuntar 5.000″; mentre que en el de CaixaBank, el mateix any,”volien 6.000 i hi van accedir 13.000”. Aquesta mobilització parla, a parer de Sánchez, d’unes plantilles “envellides”, que volen “abandonar el sector per la seva situació laboral”.
OPA sense fusió, l’opció preferida
A l’espera de la resolució de la fase 3 d’estudi de l’oferta, els sindicats han aprofitat la consulta pública que va obrir el ministeri d’Economia per dir la seva -cal recordar que la majoria van quedar exclosos del procés que va protagonitzar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència-. En l’apartat de remedies i condicions, la representació laboral ha fet una demanda unànime: que la Moncloa bloquegi la fusió. “Cal mantenir les dues marques, com van fer amb Santander i Banesto, o amb el Popular”, recorda Vilanova. També des de FINE contemplen aquesta com “l’opció més vàlida”, encara que només sigui durant un temps determinat. Per a Fernández-del Rincón, aturar una absorció completa ara permetria executar-la més endavant “de manera més orgànica i pacífica”; amb major col·laboració de les plantilles i sense tantes retallades de personal. Sánchez, per la seva banda, crida a millorar les condicions al sector per incentivar la rotació de la força de treball, atès que les plantilles estan, generalment, “envellides, amb mitjanes pròximes als 50 anys”. “Passem un procés preocupant, perquè les oficines tenen mancances de personal, fins i tot algunes baixes no es cobreixen”, relata.
