La retenció de talent s’ha convertit en una de les preocupacions més grans de les empreses de l’estat espanyol. Aconseguir que els treballadors se sentin a gust a les empreses i no vulguin marxar ja no només depèn d’un bon sou, sinó d’altres mesures econòmiques i emocionals que mantinguin els empleats contents. Des de dietes a flexibilitat horària, les companyies fa temps que busquen la fórmula màgica per retenir treballadors, però en els últims mesos, la inflació dels preus i l’augment de la inestabilitat empresarial han portat moltes persones a plantejar-se el seu futur a les empreses. De fet, un recent estudi de Personio, la companyia de software d’RH per a petites i mitjanes empreses a Europa reconeix que un 44% dels treballadors canviaria ara mateix de feina tot i que no milloressin les condicions de l’economia mundial. Pel que fa a l’altre 46%, ho faria en els pròxims 12 mesos si la situació millorés substancialment.
“La persistent escassetat de talent significa que contractar i retenir als millors ja és un repte per a les empreses avui dia”, explica Lenke Taylor, Chief People Officer de Personio. Per a ell, les regles del joc han canviat i mentre les generacions anteriors buscaven l’estabilitat de per vida i no canviaven de feina gaire sovint, la generació Z està disposada a saltar de lloc de treball en lloc de treball fins a aconseguir les condicions adequades al seu estil de vida. “Ara és el moment que les organitzacions mirin més enllà de les estratègies de talent per a l’aquí i l’ara, i pensin a llarg termini sobre com poden invertir de manera sostenible en l’experiència de l’empleat i, en última instància, en la retenció del talent”, remarca Taylor.
Les xifres de l’estudi presentat per la companyia de recursos humans divideixen en dos grans grups els treballadors espanyols. En una primera categoria hi ha els que estan descontents amb la seva feina i volen canviar (44%) i en l’altre, aquells que prefereixen fer-ho quan tot s’estabilitzi (47%). L’únic denominador comú que tenen ambdues categories és la necessitat d’abandonar el lloc de treball. En altres paraules, els treballadors necessiten un canvi. De fet, el mateix comunicat de la companyia de RH assegura que “el 45% de les empreses ha experimentat un descens en el compromís dels empleats, i gairebé la meitat dels treballadors admet que el treball no és una de les seves principals prioritats en la vida“.
Conciliar, flexibilitzar i acontentar, els pilars de la retenció
Si bé és cert que les empreses han notat aquest augment de dimissions i renúncies en el lloc de treball, la companyia també concreta que hi ha certes mesures preventives per a fer que els treballadors es quedin. Entre les diferents qüestions a tenir en compte, els treballadors solen buscar horaris flexibles, des d’on es pugui treballar a gust de qualsevol i sobretot des de qualsevol lloc. Tot i això, el més important és la conciliació familiar. El 51% dels treballadors considera que la conciliació de la vida laboral i familiar és una prioritat en el seu treball, només superada per un bon salari o una bona prima (65%). Gairebé la meitat (45%) considera que el treball no és una prioritat important en la seva vida.
L’estudi fa menció de la satisfacció dels empleats amb l’entorn en el qual han de treballar i com aquest pot influir en el temps que s’estaran a l’empresa. De fet, juntament amb la conciliació de la vida laboral i familiar, una experiència el més agradable possible a la feina. Els baixos nivells d’estrès (38%) i una cultura d’empresa agradable (22%) ja es consideren més importants que deixar empremta en l’empresa (14%).
