La normalitat és, per sort, un concepte cada cop més rebutjat pel teixit empresarial del país. La “restrictiva” visió de què i com ha de ser un treballador ha estat progressivament arraconada als processos de contractació i inserció laboral pels immensos canvis culturals que l’impuls de la sostenibilitat –en tots els àmbits– ha exercit sobre les empreses. “Des dels inicis de l’entitat fins ara, detectem que les empreses tenen una visió diferent de com s’ha d’incorporar la diversitat”, declara a Món Economia Neus Palos, cap de l’àrea laboral de l’Associació Catalana per a la Integració i el Desenvolupament Humà (Acidh), una de les principals entitats del tercer sector barceloní quan es parla d’inclusió al lloc de treball. En la seva cinquena jornada l’Empresa en Valor(s), Acidh i les empreses amb les quals treballa han evidenciat un clar canvi de xip pel que fa a la contractació de persones amb discapacitat intel·lectual a les plantilles i equips del país.
Tant Palos com un bon grapat de les empreses convidades a la jornada han deixat clar, al llarg de les seves intervencions, que la cultura empresarial es mou a marxes forçades per deixar enrere les “pors i dubtes” respecte de l’entrada al mercat laboral de treballadors amb diversitat funcional –en el cas de l’entitat, principalment persones amb funcionament intel·lectual límit (FIL), si bé ja treballa en programes per adreçar els processos de transició al treball d’altres perfils, com ara de cara a l’autisme–. El cap de Recursos Humans de Supercor a Catalunya, Àngel Neira, n’és exemple. Segons el directiu –que té l’experiència de la recent incorporació d’un dels usuaris d’Acidh, el jove Ronaldo Vargas, també present a l’esdeveniment–, “introduir la diversitat a l’empresa millora tots els projectes de comunicació, ens fa sentir més integrats a la societat”. “La cultura de la integració genera elements en positiu –recorda Neira– tant pel que fa al clima laboral com per als mateixos treballadors”.
Cert és que els beneficis pel que fa a responsabilitat social corporativa són un factor a tenir en compte a l’hora d’entendre l’impuls de la inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Els empresaris presents insisteixen a una tendència al sector privat de “retornar a la societat”, inserir-se en els valors, necessitats i idees dels seus clients, proveïdors i resta d’stakeholders. Malgrat això, Palos celebra que els requisits legals –com ara la LISMI, que obliga a portar a terme aquests processos a les empreses de més de 50 treballadors– comencen a quedar eclipsat per veritables canvis culturals a les empreses. “Ens trobem amb negocis que no bonifiquen les seves contractacions; o que contracten per sobre de les xifres obligatòries”, exposa Palos, en un ecosistema de negoci en el qual “els objectius de retorn social comencen a pesar més que la llei”.
El talent perfecte
El retorn social, però, dista de ser l’únic motiu pel qual les empreses opten per aquesta mena de contractacions. Com emfatitza Palos, “les persones amb Fil estan formades, preparades, poden fer les seves feines perfectament”. De fet, Neira engresca les empreses a fer el pas d’activar aquesta mena de processos per buscar “vetes de talent que potser no havien descobert abans”. “Sovint les dificultats de les empreses per trobar personal es podrien solucionar fàcilment, perquè aquí poden trobar les persones amb les competències que necessiten”, contempla el directiu de Supercor, tot assegurant que “quan tens una experiència d’èxit, et fa veure que has trobat una nova font” de professionals.
Empresaris i treballadors, però, coincideixen que la clau es troba a un treball al detall. “L’encaix ho és tot”, etziba Neira. En aquest sentit, la directora de l’àrea laboral d’Acidh troba especialment rellevant el mètode que denominen “treball per competències”; una tria de perfils i un procés d’inserció que tingui en compte els interessos, capacitats, habilitats i febleses específiques de cada persona usuària, que afavoreix que arribi a cada empresa exactament el perfil que pot reeixir al seu entorn de treball. “Quan parlo amb l’entitat no em passen deu perfils, me’n proposen tres, els ideals”, recorda Inés Subirà, responsable de Recursos Humans de la cadena d’obradors Baluard. Així ho constata, per la seva banda, Maria Valls, auxiliar de geriatria a la residència Trinitat Nova: “tan bon punt trobes el teu lloc, la teva feina, els teus talents es multiplicaran”.
Les empreses també es transformen
Qualsevol que hagi cercat feina recentment, especialment en certs sectors amb empreses d’una mida considerable, coincidirà que els processos de contractació pateixen d’un creixent grau de despersonalització. Una llunyania cap al potencial treballador que, com coincideixen des de les empreses que poden celebrar experiències exitoses d’inclusió laboral, es trenca quan es recorden els beneficis del treball amb suport. “Les empreses no tenen present que el procés d’aprenentatge de cada treballador és diferent; fins que no ho passen” expliquen des de Baluard. En el cas de la cadena d’obradors, la figura del referent al lloc de treball –essencial en qualsevol iniciativa d’inclusió laboral de la diversitat–, ha esdevingut la norma. “Hem après a acompanyar els nous; i a ser molt més tolerants amb el procés d’aprenentatge. Els primers dos mesos ni em pregunto com ho fa una persona”, declara Subirà.
“El treball en competències és una metodologia aplicable a qualsevol procés de selecció”, assegura Palos; tot reivindicant que la forma de treball a què recorre l’entitat per als seus processos d’inserció “impacta en la millora de processos de selecció que fa l’empresa, també fora de la discapacitat”. Es tracta d’una experiència que comparteixen negocis de tots els sectors. Així, un enfocament competencial que situï el treballador allà on els seus talents són més valuosos, unit a un enteniment de l’aterratge laboral que entengui el ritme pausat dels aprenentatges diversos que poden ser essencials a una empresa, esdevenen procediments essencials no només en la inclusió laboral de la discapacitat intel·lectual, sinó per a qualsevol nova incorporació a una plantilla. “L’adaptació, la capacitat de buscar competències, ajudarà a multiplicar el valor per a l’organització”, conclou Neira.
Els reptes que queden
Els directius consultats per aquest diari, d’acord amb reeixides experiències d’inclusió laboral, es mostren especialment optimistes pel que fa a la inclusió de persones amb discapacitat a cada cop més empreses. “Els resultats són bons, i això ens fa tenir esperança”, projecta Subirà. Similar és l’apreciació de Neira, que celebra que “quan vegin que la cosa funciona i que els beneficis són tan amples”, les companyies faran el pas. “Es tracta de creure-hi, posar-s’hi. Acceptar que ens podem equivocar i no passa res”. Els dubtes sobre la pròpia capacitat són, de fet, un dels grans esculls que les empreses encara han de superar. Durant la jornada, de fet, l’administrador general de la gestora cultural Ergaleia Personal, Xavier Monjo, assegura que, en un inici, “buscava no ser contraproduent si no estava prou preparat per assumir” les exigències d’una inserció. Ara, amb la ja longeva contractació d’Arnau Muntada a les taquilles de museu diocesà de Barcelona, les pors s’han dissipat. “Un cop domina l’àmbit, tot acaba sent més natural, fins i tot demanar ajuda” declara Monjo, tot lloant la tasca d’acompanyament d’Acidh. “Des de les empreses moltes vegades no tenim en compte moltes coses que ja va bé que ens recordin”, agraeix.
Els bons resultats que acumula l’entitat, però, només accentuen les marcades necessitats que encara pateix el sector per arribar a tot el seu potencial. Per a Palos, en aquest sentit, la bona acollida que tenen les persones usuàries d’Acidh a totes les empreses que hi col·laboren fa essencial una tasca de “sensibilització, de donar a conèixer”. “Les empreses han de saber que existim, que no estaran soles” quan contractin persones amb discapacitat intel·lectual. Per a fer-ho, però, cal una seguretat que sovint les administracions no són capaces de donar. El sector social en general, i el suport a la discapacitat en particular, ha de ser conscient que fa “una feina de molt valor”, i reclamar a les administracions recursos suficients per a portar-la a terme. Avui dia, les entitats treballen amb programes de col·laboració amb l’ens públic que es renoven any a any, fet que obliga les persones tècniques a fer “una feinada administrativa que ens treu temps de les tasques importants”. “La fragilitat econòmica que tenim no és de justícia”, argumenta Palos, tot emplaçant el conjunt del sector a “fer treball en xarxa, fer força conjuntament”.
