El Consell de Ministres espanyol aprovarà avui una nova pujada del Salari Mínim Interprofessional del 8%, fins als 1.080 euros en 14 pagues. Amb aquesta alça, el mínim retributiu de l’Estat s’apropa a l’objectiu de la Carta Social Europea, que el situa en el 60% del salari mitjà espanyol. La retribució anual, doncs, salta fins als 15.120 euros, mentre que la diària es queda en els 36 euros. En el cas dels treballadors eventuals i els temporers que treballin menys de 120 dies, el nou SMI accelera els seus ingressos base fins als 51,15 euros per jornada. Moncloa, d’aquesta manera, torna a posicionar-se a la trinxera el treball, amb la patronal autoexclosa de les negociacions salarials.
El govern dirigit per Pedro Sánchez acumula ja cinc pujades del salari mínim interprofessional d’ençà del 2019, quan la renda del treball més baixa es va revaloritzar en un 22,3%. Si bé la majoria d’augments van comptar amb l’aquiescència de totes dues bandes del diàleg social, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials es va desmarcar del darrer augment dels salaris, el 2022, quan es elevar fins als 1.000 euros. Moncloa s’ha guiat, en aquesta ocasió, pel ventall establert per un grup tècnic format per la ministra de Treball Yolanda Díaz. Els experts consultats per l’executiu ha accentuat la viabilitat d’una pujada que situés l’SMI entre els 1.046 euros (+4,6%) i els 1.082 euros (+8,2%).
La negativa de la patronal a la pujada d’enguany, val a dir, entra en contradicció amb la seva pròpia posició de només uns mesos abans. La negligència negociadora dels empresaris espanyols va anar acompanyada d’una missiva que plantejava una pujada del 4% de l’SMI, per sota del mínim establert pels especialistes consultats per treball. La proposta de l’entitat presidida per Antonio Garamendi xoca amb la negativa a l’anterior augment del sou mínim -que va ser quatre dècimes inferior a la que s’ha acabat concretant i que aprovarà el consell de ministres aquest mateix dimarts-.
La representació empresarial argumenta que “s’ha de parlar en conjunt, no només d’una xifra”. El mateix Garamendi, de fet, s’ha afegit a les reflexions d’entitats com Foment del Treball, que reclamen que el mínim salarial tingui en compte qüestions com la situació de cada empresa, la productivitat o l’activitat concreta de sectors o territoris diversos. “Ningú està dient que no s’apugin els salaris, però s’ha de parlar en conjunt”, va reiterar el líder dels empresaris espanyols en una cimera amb els seus homòlegs mexicans. Similar és la posició de la Cambra de Comerç de Barcelona. La seva presidenta, Mònica Roca, considera que elevar el sòl retributiu “no només és just, sinó que dinamitza” l’economia. Tot i això, en una entrevista amb Ràdio 4, Roca va advertir que “s’ha d’anar amb compte amb quan es porten a terme aquestes mesures”. “Que arribi ara no és ideal”, va concloure.
Els sindicats, en línia
El nou mínim salarial se situa, amb tot, per sota de les propostes de les principals organitzacions sindicals del país i l’Estat. L’objectiu a curt termini de la Unió General de Treballadors era de 1.100 euros, per sobre del màxim plantejat pel grup de treball de Díaz. Per la seva banda, Comissions Obreres va reclamar el màxim establert pels pèrits, lleugerament superior al resultat final. Tot i això, ambdós sindicats han celebrat la mesura. La UGT de Catalunya ha anunciat que la millora de les condicions salarials mínimes beneficiarà un 8% dels treballadors del país, unes 237.000 persones. “Tenir un salari mínim digne és una necessitat per continuar avançant en la cohesió social”, estableixen els sindicalistes.
Catalunya no cobreix les necessitats
Si bé la pujada de l’SMI que aprovarà el Consell de Ministres actualitza l’estructura laboral espanyola segons els criteris de la Carta Social Europea, Catalunya queda encara molt per sota del seu llindar recomanat. Segons apunta la mateixa UGT catalana, el salari mitjà del país, més elevat que l’espanyol, demanaria un SMI de referència específic de 1.319,8 euros al mes, uns 18.477,3 euros anuals. En aquest sentit, el sindicat reclama “un acord amb Govern i patronals” que elevi el mínim retributiu dels treballadors catalans d’acord amb el nivell de vida i les exigències econòmiques del mercat.
