La pobresa laboral a Catalunya es manté estable. Segons un informe de Comissions Obreres, uns 373.000 treballadors catalans es troben en risc de pobresa o exclusió malgrat tenir un lloc de feina. Es tracta d’una ràtio del 10,9%, més d’un de cada deu assalariats catalans. La xifra del 2022 –el darrer any amb dades completes– és lleugerament superior a la de l’any anterior, malgrat la mala situació macroeconòmica. En aquest sentit, el sindicat assegura que el món del treball “aguanta” els embats globals; com ara la inflació, el retrocés del creixement o la mala situació de sectors com l’agroalimentari.
La taxa que marca la pobresa al país es troba en 11.840 euros anuals per adult en una llar unipersonal. Les xifres, val a dir, són diferents segons l’edat i el gènere dels treballadors estudiats. Entre les dones, la xifra és lleugerament més elevada a la general, tot fregant el 12%; mentre la xifra d’homes pobres malgrat comptar amb un lloc de feina retrocedeix fins al 9,8% de la força de treball. Com en el cas de la variable de gènere, l’edat determina també l’accés a recursos i la relació d’aquest amb l’economia en general. Segons l’informe de Comissions Obreres, els treballadors d’entre 18 i 24 anys pateixen una ràtio de risc de pobresa superior al 14%. Malgrat la lleugera escalada interanual, des del sindicat celebren una clara tendència positiva: l’any 2018, la taxa de treballadors pobres fregava el 14,5%, prop de quatre punts per sobre de la darrera estudiada.
La inflació, el gran culpable
La crisi de preus és, segons el sindicat, un dels principals factors que marca la lleugera escalada de la pobresa laboral al país. La crisi de preus, segons l’informe, té la seva gran causa –més enllà de les variables macroeconòmiques–, al món empresarial. Si les tendències inflacionistes han marcat efectes de segona onada, asseguren des de Comissions, és per culpa de l’escalada dels marges de benefici del sector privat. “Els marges de benefici empresarial han incrementat proporcionalment molt per sobre dels salaris”; fet que ha pressionat sobre els preus, però que no ha tingut repercussió en el poder adquisitiu de les rendes del treball. L’Estat espanyol, denuncien els sindicalistes, pateix “amb major intensitat” l’acumulació empresarial en detriment dels treballadors que altres mercats de l’entorn.
Canvis en la legislació
Per revertir la tendència a la pobresa al món del treball, des de Comissions reclamen una sèrie de reformes en l’àmbit laboral i econòmic que ofereixin una major seguretat a la força laboral. L’increment del salari mínim interprofessional seria una peça clau. Segons el sindicat, les pujades del mínim retributiu dels darrers anys “no han tingut efectes negatius perceptibles en l’ocupació”; fet que fa pensar que “encara hi ha recorregut” per millorar el marc regulador. La millora dels preus hauria de vincular-se a “l’evolució econòmica dels sectors”, per tal que els treballadors percebin en les seves nòmines l’escalada dels beneficis de les empreses que tensen el conjunt del mercat. Altres qüestions, com la millora de l’IRSC o el reforç a les polítiques públiques d’ocupació, haurien de servir per reduir encara més la ràtio de treballadors pobres al país. Cal recordar que la xifra del 2022 suposa un augment d’una dècima respecte del 2021; quan es va assolir un mínim històric, del 10,8%.
