La pagesia catalana posa el focus de les seves reivindicacions en la “competència deslleial” dels mercats exteriors. La impossibilitat d’aplicar sobre països tercers les normatives ambientals de la UE suposa una clara escletxa pel que fa a costos: els productors de fora de la Unió Europea no han de fer les inversions necessàries per garantir els nivells de sostenibilitat i salubritat que exigeix Brussel·les. A conseqüència, fruites i verdures estrangeres aterren al mercat català a preus molt més baixos del que poden oferir els pagesos locals. No en va, el manifest de l’organització Revolta Pagesa –una de les plataformes convocants de les protestes–, reclama “aranzels per als productes importats de països tercers i el compliment de les mateixes exigències que marca la UE”. Aquest mateix dimarts, el camp s’ha concentrat en alguns dels nodes logístics que concentren la distribució alimentària, local i forana, del país, amb Mercabarna al centre. Per als manifestants, la reivindicació és clara: “És un punt estratègic on entren molts productes de fora sense les mateixes condicions”, ha explicat la Maria, una camperola a sota el seu tractor aparcat davant una de les portes del complex.
Un dels principals problemes que reclamen tenir els pagesos catalans és “la priorització dels productes estrangers pel seu preu”, tal com la descriu el Josep, un camperol català, que es manifestava davant Mercabarna. L’afectat assegura que competir amb els preus dels aliments que venen de l’exterior és molt complicat, ja que les condicions de foranes són diferents de les de l’interior de l’estat espanyol. A més, amb els canvis de regulacions entre els diferents països, els productes que acaben arribant a Catalunya ho fan a uns preus més baixos. “A vegades hi ha molta diferència de preus entre productes, i això és una injustícia”, explica el Josep. De fet, un dels reclams més sentits en les últimes protestes dels camperols catalans és la necessitat de tenir més aranzels pels productes de fora, així com l’obligació dels supermercats a prioritzar els aliments de proximitat. “No deixen de ser la nostra competència, tot i que estem segurs que amb aquests preus, els pagesos de fora tampoc es guanyen la vida”, descriu la Maria.
La sospita dels pagesos és que el baix cost d’alguns productes és a causa de la precarietat laboral de fora de l’estat espanyol. La suma de les suposades males condicions dels treballadors amb les poques restriccions que reben per part de l’administració pública per vendre dins del país, creen la situació perfecta per agreujar la precarietat dels petits productors catalans. És per això que el sector primari català ja ha assegurat en més d’una ocasió que les protestes continuaran fins que s’arribi a un acord. Xavier Oliva, secretari de la Cooperativa Agrària del Prat assegura que “les reivindicacions són fortes i objectives”. D’aquesta manera, la pagesia catalana vol prioritat en la comercialització dels seus productes o, ”com a mínim igualtat de condicions”, ha reblat la Maria. En aquest sentit, el camp català continua lluitant per millorar la seva vida, però s’adreça a diferents interlocutors. El d’aquest dimarts és “el mercat central de Barcelona i l’epicentre de les desigualtats de preus”, ha afirmat el Josep.
Un “mirall” regulador
Més enllà de la protecció fiscal en forma d’aranzels als productes importats, la pagesia catalana –i del conjunt de la UE– s’enfoca a exigir els mateixos estàndards sanitaris i ambientals als productes importats que als locals. Implementar aquesta igualtat de condicions com a mesura general, val a dir, és impossible: com recorden veus expertes del sector, l’Organització Mundial del Comerç ha traslladat sovint a Europa que les exigències addicionals que Brussel·les imposa sobre la seva producció alimentària no s’apliquen, a priori, sobre productes comprats a mercats internacionals. La solució potencial es troba, de fet, en els tractats bilaterals de comerç: Europa hauria de pactar amb tercers països el que es coneix com a “clàusules mirall”, és a dir, acordar país a país la vigència de les seves regulacions sobre qualsevol producte que hagi d’arribar als mercats comunitaris. La pagesia, val a dir, ha estat molt crítica amb aquests acords internacionals, en tant que, generalment, serveixen per facilitar l’entrada de productes alimentaris de l’exterior.
No és el cas de les institucions comunitàries que, de fet, els defensen a capa i espasa. El comissari europeu d’Afers Econòmics, el letó Valdis Dombrovskis, ha reivindicat pactes com ara els ratificats amb Nova Zelanda o el Canadà, que, assegura, han servit per augmentar les exportacions del primari, fet que “beneficia els agricultors”. També blinda l’acord que l’executiu de la Unió va tancar el 2019 amb els països del Mercosur, “el més important en matèria agrícola”. Un acord, val a dir, que no ha estat ratificat pels estats membre, a causa d’una important oposició liderada per França. El president Emmanuel Macron, de fet, ha aprofitat les mobilitzacions pageses per reiterar el rebuig a un acord bilateral de comerç que amplia substancialment la quota d’importacions càrnies permeses des dels països de l’Amèrica Llatina. L’entesa incrementa fins a les 180.000 tones els drets d’importacions de carn avícola, fins a 90.000 tones els de bovina i fins als 25.000 els de porcina –uns augments que, en declaracions del grup europeu de productors avícoles Avec, suposaria una “pèrdua significativa de llocs de treball” al sector–.
Entre els valedors de la mesura, per altra banda, consta, l’executiu espanyol, mitjançant el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació Luis Planas. Els acords comercials amb tercers, segons Planas, són “una gran font d’ingressos” per al sector exportador espanyol. Val a dir, que, com explica a Món Economia el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya Joaquim Clarà, una eliminació d’aquests acords -i un retorn de les barreres comercials que comportaria- pot ser igualment perniciós per al primari català i de l’Estat, en tant que reduiria la capacitat d’exportar d’un mercat especialment atractiu de portes enfora. “La balança comercial és positiva en més de 40.000 milions d’euros”, analitza Clarà; i debilitar-la seria “un problema per al PIB, per al sector del camp i per a tothom implicat”, consumidors inclosos.
El dúmping exterior, però, també colpeja en les negociacions amb compradors de fora del país. Com indica Clarà, els baixos preus que poden oferir els mercats de fora de la UE, especialment norafricans i asiàtics, rebaixen també les expectatives de venda a l’exterior -en un país com Catalunya amb un alt potencial exportador alimentari-. Per sobre de les regulacions ambientals, detalla l’expert, hi ha la voluntat del consumidor, que “sempre demanarà preu”. La forma en la qual països tercers poden competir amb la producció europea, alerta l’economista, és un important “problema de competència” per a la pagesia, que veu com, ja a l’inici de la cadena de valor, s’imposen uns preus de compra sovint inferiors als costos de producció. Aquest gresol d’elements a la contra, declara l’expert, “fa que el nostre sector primari no sigui competitiu”.
Una escletxa de difícil solució
Les dues cares dels acords de comerç bilaterals fan que sigui complicat resoldre la situació de la pagesia envers la competència deslleial forana. Més enllà de l’encaix legal o no de la fiscalització sanitària i ambiental dels aliments importats, rebla Clarà, hi ha la capacitat dels països exportadors per aplicar els canvis tecnològics necessaris per equiparar les seves rutines a les dels europeus. “Un país com el Brasil té realment capacitat i recursos per aplicar-ho?”, es qüestiona el professor. En aquest sentit, pren rellevància a llarg termini dotar els mercats estrangers de la capacitat productiva per adaptar-se a les regulacions recollides per l’Agenda 2030 -tan rebutjada per part dels camperols mobilitzats-.
Les solucions a llarg termini, però, no serveixen per cobrir la necessitat de la pagesia avui dia. Per a l’expert, tots els actors de la cadena de valor tenen el seu rol. En primer lloc, uns consumidors -“el final de tota cadena de valor i un punt vital de qualsevol mercat”, descriu Clarà- més exigents pel que fa al que compren al supermercat farien pressió amb la seva demanda. En segon, les empreses importadores podrien exigir als seus proveïdors internacionals un segell de qualitat equiparable a les regulacions europees -una mesura que ja han pres, amb marcat èxit, subsectors com el del cafè o el cacau-. El gruix de la responsabilitat, però, cau sobre el sector públic, de qui l’expert exigeix “accions immediates”. Immediatament, es fa imprescindible, argumenta, garantir ajudes suficients per equilibrar el balanç de la pagesia, “un sector força castigat”. De cara al futur, Clarà exigeix les administracions que deixin de posar “pedaços” i prenguin una perspectiva estructural, mitjançant, per exemple, inversions per a la transició tecnològica al camp per fer “reduir els costos i generar una producció més eficient”.
Aturada als nodes logístics de Catalunya
Els punts estratègics del comerç exterior català han concentrat el focus de les protestes d’aquesta setmana. En concret, aquest dimarts, Mercabarna i el Port de Tarragona han acollit grups de manifestants que reivindicaven el paper d’aquests centres logístics. Els pagesos de la demarcació de Tarragona han envaït el port de la ciutat i n’han bloquejat l’entrada, el que ha provocat que al voltant d’un 83% de les mercaderies que s’esperaven, no hagin pogut entrar ni sortir. La concentració de pagesos provenia de diferents punts del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i comarques de Lleida. El coordinador territorial d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, Pere Guinovart, afirma que “el port de Tarragona és el principal enemic” de la pagesia, perquè insisteix que és la principal porta d’entrada de molts productes que fan la competència als agricultors catalans. Davant de centenars de companys, Guinovart, reclama al Govern “aplicar la llei de la cadena alimentària” i no vendre per sota del preu de cost. “Ens hem de poder guanyar la vida”, conclou.
Paral·lelament, prop de les deu del matí, una vintena de tractors han tancat l’entrada de Mercabarna des del Prat. Tot i que la protesta havia de continuar, els dispositius policials no els han deixat bloquejar les dues entrades des del primer moment, un fet que ha provocat alguns crits i al voltant d’una hora i mitja de negociacions amb la policia. “No pararem. Si ens posen impediments avui, demà en tindrem més ganes”, ha reconegut el secretari de la Cooperativa Agrària del Prat. Ell mateix ha assegurat que la protesta era tranquil·la i amb un to mediàtic, ja que l’han portat a terme un dimarts, “un dia poc atrafegat i sense perill de deixar els supermercats sense provisions”, ha dit Oliva. No ha estat fins més tard que la meitat dels tractors han tingut el vistiplau policial per avançar i bloquejar una segona entrada del complex, el que ha provocat el desviament d’alguns camions de productes que anaven a entrar a Mercabarna. “Nosaltres també ens hem de guanyar la vida” expressa la Maria mentre lamenta que no es prioritzi la mobilització.
3 
