L’Andreu surt de casa cada matí quan encara és fosc i torna ben entrat el vespre. Els caps de setmana, els seus fills no van als partits a futbol o bàsquet, sinó que pugen al tractor, ajuden els masovers o juguen entre els camps del seu pare. Amb al voltant d’una trentena d’hectàrees, el pagès viu per treballar, una feina “dura, però satisfactòria”, segons relata. En el seu cas la seva especialitat són algunes fruites, des de peres, a albercocs i tomàquets; però també els calçots, tant crus com cuits. Per l’Andreu viure del camp implica dedicació i hores, però sobretot aconseguir trobar l’equilibri. Ell, com molts d’altres, ho ha fet a través d’encarregar-se de tota la cadena de valor, és a dir, l’Andreu no té intermediaris, la fruita que ell planta és la fruita que ell ven al mercat, als restaurants i bars o als mateixos veïns. El mateix fan els germans Camats, que venen les cireres que cultiven ells des de Corbins a gran part de la comarca. Treballen amb botiguers i restaurants, però també “gent que ve aquí a la seu i ens compren caixes”, diuen la Genoveva i el Joan Antoni. Dues històries que lluny de ser casos aïllats, podrien formar part d’una solució per recuperar la fe en la supervivència de la pagesia: el mercat minorista.
“Tenim dues agricultures: les que competeixen en qualitat i les que competeixen en quantitat“, exposa Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui també afegeix que “és complicat canviar d’un costat a l’altre”. D’aquesta manera, els productes sempre s’han distingit per la seva personalitat o bé per la quantitat que es pot cultivar. Per exemple, un vi sempre tindrà més possibilitat d’entrar en un mercat de valor que no un tomàquet. Tot i això, el mercat minorista fa anys que comença a obrir-se a altres horitzons. On abans només hi entraven productes “de luxe” ara hi ha tota una nova gamma de fruites i verdures que hi tenen cabuda. Aquesta nova tendència fa que alguns pagesos tornin als orígens i muntin les seves parades al mercat. “La gent torna a anar cada vegada més al mercat”, afirma Andreu Aragonès, propietari de Fruites i Calçots Andreu.
La vida el camp ha provat ser insostenible sota les lleis espanyoles i catalanes. L’entrada de productes de fora i l’escàs preu que es paga als pagesos han creat unes condicions amb les quals una gran part del camp català no hi està d’acord. El mercat de grans quantitats sempre ha estat el més senzill per als pagesos catalans. En una bona època, una persona amb més d’una desena d’hectàrees es podia acostar a Mercabarna o alguna cooperativa i treure’n profit. A hores d’ara, fer aquest procés fa perdre diners als treballadors del camp. És per això que l’alternativa de la venda al detall s’alça enmig d’un mar de protestes i manifestacions. “És l’única possibilitat que li veig”, argumenta Aragonès. Una opinió que també comparteixen els germans Camats, que afegeixen que “la manera de guanyar-se la vida l’han trobat venent ells les seves cireres”. Ambdues empreses són familiars i estan liderades per pagesos joves i, tot i cultivar diferents productes, coincideixen a afirmar que competir en el mercat gran “ens estaria fent perdre molts diners”.
Si bé és cert que la venda al detall pot ser una solució, no està feta per a tothom, ja que no és cap secret que per vendre productes al mercat a Catalunya sobrarien pagesos. “Això és una simplificació, però al final estem parlant d’una demanda limitada”, argumenta Reguant, qui explica que “ja és complicat sobreviure“. En aquest sentit, els pagesos tenen dues opcions, o bé abaixen el cap i continuen treballant amb preus per sota cost o s’alcen i es manifesten, tal com fa mesos que fan. Ara bé, sembla que la família Camats i Aragonès han trobat una solució alternativa que, potser no està feta per tothom, però a ells els sembla una alternativa digna per continuar treballant al camp. “Et canses d’entrar a competir amb gent que té més avantatges que tu”, diu el gerent de Fruites i Calçots Andreu.
Una demanda que creix gràcies a la gent jove
Com molts pagesos joves de Catalunya, ambdues famílies es fan mereixedores de la frase “renovar-se o morir”, però encara la porten més enllà. Mentre els pagesos reclamen noves lleis i més aranzels per les fruites que venen de fora, els germans Camats han aconseguit fer un mercat sòlid de cireres al seu voltant. “Potser no serem rics, però vivim d’això; i no tothom ho pot dir”, explica Genoveva Camats. És evident que els exemples no poden ser mostra de tota la realitat, però tant Cireres Corbins com Fruites i Calçots Andreu han trobat l’equilibri entre guanyar-se la vida i no perdre diners en l’intent. “Comences fent clients per aquí, anant al mercat i te n’adones amb el temps que tot va creixent”, explica Aragonès. Tot i això, no és només l’esforç i dedicació dels pagesos el que fa que continuïn sobrevivint, sinó també el canvi de tendència social i cultural, que porta a menys gent al supermercat i més al mercat.
“Jo cada vegada veig gent més jove que ve a comprar”, explica Aragonès. De fet, hi ha la creença que les noves generacions cuiden més el que mengen i, per tant, també es preocupen d’allò que es cultiva a prop de casa. La proximitat fa anys que és una de les raons per les quals el ciutadà mitjà es decanta per un producte o un altre. Es podria parlar, doncs, d’un canvi de mentalitat social que estaria jugant a favor dels pagesos que aposten pel mercat minorista. “La demanda és limitada, però el mercat està creixent”, explica el president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui assegura que al territori sempre s’ha tingut en compte “la qualitat del producte”.
Aquesta és precisament la clau de l’èxit del mercat al detall, centrar-se en la qualitat, és a dir, aportar quelcom que no pot donar ningú i, en conseqüència, guanyar-se clients fidels. Una equació que potser fàcil d’aconseguir, però complicada de mantenir i, sobretot si entren més jugadors en el tauler: “Necessites diferenciar-te dels altres; si tots els pagesos van al mercat al detall, on hi haurà la diferència?”, es pregunta Reguant, que confirma que cal trobar una manera d’aconseguir millorar la vida dels pagesos, però no hi veu una sortida per a tothom en el mercat minorista. Unes afirmacions que es xoquen amb el mode de vida de Cireres Corbins i Fruites i Calçots Andreu que han convertit les seves produccions en distribuïdores, reclutadores de clients i comercialitzadores.
Les cooperatives són la tireta en una ferida de bala
Les cooperatives havien de ser l’alternativa que ara planteja absorbir el mercat minorista. La manca de recursos dels pagesos i el poc percentatge de supervivència professional dels últims anys han fet que moltes explotacions s’ajuntessin per crear associacions i empreses dedicades a la venda a l’engròs. El que aparentment va començar com una solució a les pràctiques abusives dels distribuïdors i comercialitzadors, ara s’ha sumat al carro de l’explotació. “Les cooperatives no ho estan fent del tot bé”, asseguren fonts del sector en declaracions al Món Economia. Precisament l’organisme es va pensar perquè els pagesos tinguessin l’última paraula de tot i, per tant, poguessin acabar amb la producció per sobre el preu de cost. Perquè la realitat és que les persones que tenen el poder són les que produeixes, en teoria. “Irònicament, en el camp, són els comercialitzadors els que tenen més poder i això crea moltíssimes disfuncions”, expliquen les mateixes fonts.
No són només les veus del sector, sinó que els mateixos pagesos que treballen pel seu compte asseguren que ajuntar-se no és sempre la millor opció. “Aquí tenim tot el poder de decisió sobre el preu, si ho portem a algun altre lloc ja no ho sé”, explica Genoveva Camats. Paral·lelament, Aragonès també assegura que anar per lliure a ell li ha aportat més i fins i tot reconeix que també fa de distribuïdor d’altres explotacions amb la seva marca, però sempre a preus justos. De fet, aquesta hauria de ser la premissa principal de qualsevol explotació, però el poder el continuen tenint els comercialitzadors, una situació que deixa sense marge de negociació als mateixos pagesos; com si els feus no haguessin desaparegut mai: “Hem canviat el cotxe, però no la bateria”, conclouen les fonts.
