El sistema sanitari català, i el de tot l’estat, és al límit del col·lapse. No és estrany llegir declaracions polítiques, sempre des de l’oposició, on es reflecteix que les esperes per accedir a una consulta mèdica cada cop són majors i com els governs fan mans i mànigues per intentar reduir aquestes esperes. En aquest context, patronal i sindicats van firmar ara farà un any el cinquè Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC, per les sigles en castellà), el qual va comprometre les parts a buscar una nova fórmula per aprofitar millor els recursos de les mútues laborals, amb l’objectiu d’agilitzar el tractament de les baixes laborals de curta durada. En la base, treballadors i empresaris semblen estar d’acord. Ara bé, les dues parts difereixen, i molt, en el camí per arribar fins a aquest objectiu. Per una banda, els empresaris reclamen que les mútues laborals, que tenen l’obligació de pagar part de les baixes laborals per contingències comunes, puguin donar les altes als treballadors i fer diverses proves diagnòstiques per tal de fer més àgil el sistema. Des dels sindicats, però, veuen aquesta proposta com una línia vermella, ja que consideren que les mútues, fundades pels mateixos empresaris, passarien a ser “jutge i part” del procés, un fet que, asseguren, no es pot permetre. Tot plegat, a més, sota l’atenta mirada del Ministeri de Sanitat, amb qui s’està negociant un nou acord marc per deixar el tema resolt d’una vegada per totes.
Des del punt de vista empresarial, l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) explica a Món Economia que la seva idea de cara a aquesta nova negociació és poder donar altes per les baixes de contingències comunes, ja que considerarien que trigarien molt menys temps. Afegeixen, a més, que ja són els encarregats de pagar part del sou del treballador quan pateix aquest tipus d’incidències. Concretament, demanaran que la reincorporació al lloc de treball es pugui aprovar mitjançant silenci administratiu. És a dir, un cop feta la petició d’alta al metge de capçalera, si aquest no respon en un cert període de temps, el treballador pugui tornar a l’activitat automàticament. Pel que fa al pagament d’aquestes contingències comunes, AMAT assegura que durant el 2023 es van arribar a abonar més de 25.326 milions d’euros.
La de les altes automàtiques és, val a dir, la petició més agosarada de l’empresariat. Més consens s’ha aconseguit al voltant de la demanda d’atribuir a les mútues la capacitat de fer certes proves, especialment traumatològiques, per accelerar els procediments. Les col·lectivitats asseguren tenir “molta experiència” en aquest àmbit. Malgrat el rebuig a la primera part de la reforma, els sindicats sí que semblen més propers a acceptar tal concessió.
Tot i això, aquesta és la petició més agosarada, el que sí que sembla que està més clar és que per descongestionar el sistema sanitari les mútues puguin fer certes proves, especialment traumatològiques, ja que tenen molta experiència en aquest camp. En aquest aspecte sí que sembla que els sindicats hi estan més d’acord.
Donar l’alta, una línia vermella
A l’altre costat de la taula hi ha els sindicats, que tot i estar a favor d’usar les mútues per fer certes proves, no volen ni sentir a parlar de donar aquestes altes. Les mútues, asseguren, “són entitats empresarials en tots els sentits”. El secretari de salut laboral de CCOO, Mariano Sanz, reconeix, però, que moltes baixes laborals s’allarguen perquè el sistema sanitari de l’estat és poc eficient i que els recursos de les mútues -que a la pràctica formen part de la seguretat social- poden servir per “agilitzar processos”. De fet, Sanz puntualitza que estarien disposats a acceptar aquest ús dels recursos de les mútues sempre que els treballadors i els metges hi donin el seu vistiplau. Tot plegat acaba desembocant en què els treballadors “no volen donar més capacitat” per donar altes, ja que passa amb les malalties professionals i “ara quasi ja no n’hi ha”, lamenta Sanz. Tot i això, el secretari de salut laboral assegura que hi ha moltes possibilitats per poder agilitzar els processos. Les mútues, recorda, tenen més de 1.200 llits, 23 hospitals, més de 1.000 centres i 21.000 treballadors, uns recursos que “cal aprofitar”.
“Ens han fet un favor galdós”
En tota aquesta negociació, Catalunya torna a quedar en un segon pla, ja que no hi ha un representant estricte: totes les converses amb el món del treball per concretar el rol de les mútues es vehiculen a través de la CEOE, una gran patronal espanyola que ha rebut sovint crítiques per fer massa concessions al sector públic. Sense anar més lluny, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, assegura que en els últims anys la patronal espanyola ha fet un “favor galdós” a les empreses del país: han permès, segons el dirigent, que allò que era “un patrimoni tradicionalment dels empresaris” hagi passat a tenir molta intervenció per part de l’estat. En aquesta línia, Ginesta exposa que amb el pas del temps, les mútues col·laboradores de la seguretat social han anat assumint diverses tasques que tradicionalment havia fet la Seguretat Social, però “sense les eines per gestionar-les”.
En aquest sentit, el número dos de la patronal de les pimes catalanes reclama a l’organització empresarial espanyola que sigui més “defensiva” amb el sector privat. A més, comenta que amb les propostes actuals “es desaprofiten els recursos de les mútues” i afegeix, citant AMAT, que la factura final de les mútues es podria reduir a la meitat si s’aprofitessin millor els seus recursos.
Pel que fa a la possibilitat de donar altes per les contingències comunes, Ginesta assegura que estan absolutament a favor per tal de “desburocratitzar el sistema” i no haver de passar per tants tràmits. Alhora, recorda que la pressió assistencial a Catalunya és francament elevada, i que amb aquest nou mètode s’aconseguiria rebaixar significativament pel “millor aprofitament dels recursos”. Ara bé, aquesta posició xoca frontalment amb els sindicats. En aquest sentit, Ginesta lamenta que quan les associacions de treballadors posen aquesta línia vermella “sembla que qüestionin els metges”. De fet, considera que no deixar donar les altes a les mútues no deixa de ser “una barrera psicològica”, tot argumentant que cap metge “no enviarà cap treballador a la feina si no pot”.
