Les negociacions per fixar el salari mínim interprofessional (SMI) del 2024 han començat oficialment amb la voluntat de totes les parts per arribar a un acord després d’anys de desavinences. Ara bé, les línies vermelles fixades pels sindicats i la patronal estan tensen d’allò més aquesta nova taula del diàleg social. Per una banda, els treballadors ja han repetit per activa i per passiva que la seva intenció és augmentar l’SMI un 5%, per reduir la bretxa amb el 60% del salari mitjà. Ara bé, des de la CEOE es remeten a l’acord firmat amb els sindicats a la primavera on es proposava una alça orientativa del 3% en els salaris per conveni. Salvar aquest decalatge de 2 punts sembla, avui dia, pràcticament impossible i el govern espanyol haurà de fer servir de les seves millors armes si de veritat vol que la negociació acabi amb un acord tripartit. Per altra banda, el govern espanyol ja ha plantejat una proposta a mig camí per augmentar el salari mínim un 4%.
De fet, la picabaralla dialèctica entre sindicats i patronals ja s’arrossega des de la setmana passada. L’últim exemple l’hem tingut aquest mateix dilluns quan el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha assegurat que “no acceptaran” una pujada només del 3% del salari mínim. Sordo no s’ha aturat aquí i ha assegurat que tampoc veurien amb bons ulls una alça que es quedi en el 3,8%, que és previsiblement el percentatge en el qual acabarà la inflació enguany. “L’SMI ha de pujar més que la inflació perquè els productes alimentaris han pujat per sobre d’això i el salari mitjà s’ha incrementat entorn del 5%, per la qual cosa l’SMI ha de pujar entre el 5% i el 5,2% per a assegurar que es mantingui en el 60% del salari mitjà”, ha assenyalat el líder sindical.
Pel que fa a la consecució de l’acord, Sordo ha apuntat que “hi haurà acord” per a la pujada de l’SMI sempre que la CEOE tingui “voluntat” de negociar, però “si no hi ha voluntat, no hi haurà acord” ha sentenciat el sindicalista. Preguntat per la proposta del Ministeri de Treball per pujar l’SMI un 4%, Sordo ha asseverat que, durant la taula de negociació, “no va plantejar res”. “L’única cosa a la qual el govern va fer referència és al fet que els treballadors no poden perdre poder adquisitiu”, ha afegit.
UGT crida a seguir la línia del 60%
Des d’UGT, el secretari general, Pepe Álvarez, va reiterar la setmana passada que qualsevol acord amb el govern espanyol i la patronal sobre la pujada de l’SMI ha d’anar “en la línia” d’aconseguir, “com més aviat millor”, l’objectiu que el salari mínim se situï en el 60% del salari mitjà, la qual cosa suposaria superar els 1.200 euros mensuals.
Álvarez també va comentar que la seva proposta no és un percentatge concret, però va assenyalar que “situar l’augment de l’SMI en relació amb l’Acord de Negociació Col·lectiva és una cosa que no s’havia fet mai”, i que “aquest és un acord tancat només per a salaris”. D’aquesta forma, va comentar que l’acord col·lectiu “és molt més ampli”, i que en els convenis col·lectius els augments salarials són superiors al 4%. Álvarez ha afegit que aquest pacte preveu calcular els increments “en funció de qüestions tan importants com l’augment de la productivitat en les empreses”.
Per últim, el líder d’UGT va explicar que l’IPC “és excessivament generalista” per a aplicar-ho al salari mínim, ja que els preus dels productes que més consumeixen les persones que estan subjectes a l’SMI “han crescut molt més” que la inflació mitjana. “Per a nosaltres, la pujada de l’IPC del 10% dels aliments segurament representa més quin és el cost de la vida per a les persones que estan subjectes al Salari Mínim Interprofessional”, va sentenciar.
La patronal, ferma en el 3%
Sordo i Álvarez es trobaran amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, a l’altre costat de la taula durant totes aquestes negociacions, que, de moment, no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva proposta, augmentar l’SMI un 3%. En aquest sentit, el líder dels empresaris ja va assegurar la setmana passada que “està molt bé demanar” que el salari mínim augmenti un 5%, però va reclamar als sindicats que tinguin en compte l’impacte que té l’augment dels salaris per a les empreses.
Pel que fa a la voluntat de buscar un acord tripartit, el president de la patronal, va assegurar que des de la CEOE són partidaris dels “acords socials”, però estan en contra que els “imposin”. Així mateix, va advertir del perill de “desbancar” les taules salarials amb els increments de l’SMI que estan demanant els sindicats, ja que ha assenyalat que es corre el risc de “trencar l’estabilitat” que ha donat l’acord per a la negociació col·lectiva.
Així, Garamendi va tornar a carregar contra el govern espanyol assegurant que “el gran problema” és que l’Executiu no actualitzi la indexació dels contractes públics. “Té gràcia el que et facin pujar els salaris, però que realment l’Estat s’abstingui d’indexar aquesta part”, va sentenciar Garamendi.
El govern espanyol assenyala el 3,8% com el mínim per augmentar l’SMI
Enmig d’aquest conflicte, que es repeteix cada any, hi trobem al govern espanyol, més concretament a la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que aquest dilluns s’ha pronunciat al respecte. Concretament, la líder de Sumar ha assegurat que l’SMI ha de pujar “com a mínim” un 3,8%, que suposa la mitjana de l’Índex de Preus al Consum (IPC) el mes de novembre, segons la dada avançada.
La responsable de Treball ha destacat que l’SMI ha servit per a reduir la bretxa retributiva en 5,3 punts en els últims anys. No obstant això, Díaz ha alertat que Espanya encara registra un diferencial negatiu de 25 punts en matèria salarial amb Europa. “Vull un model de país en el qual no tinguem empreses de baix cost, ni tinguem baixos salaris, ni competim a través de la subcontractació amb baixos salaris”, ha insistit.
De fet, des del Ministeri assenyalen que l’SMI actual, de 1.080 euros mensuals en catorze pagues, ja es troba en el 60% del salari mig net, de manera que, perquè continuï complint amb aquesta equivalència, hauria d’actualitzar-se cada any tenint en compte dos paràmetres: la pujada salarial mitjana en els convenis col·lectius i la inflació, perquè no perdi poder adquisitiu. Prenent tots dos elements, la pujada que hauria d’experimentar l’SMI aquesta vegada per a continuar representant el 60% del salari mig net hauria de situar-se entre el 3,6% en el qual es preveu que acabi l’any la pujada salarial mitjana pactada en conveni i el 3,8% de la inflació. Ara bé, aquesta petita operació aritmètica no té en compte, tal com assenyalen els sindicats, que la inflació dels aliments s’ha situat molt per sobre d’aquest 3,8%. No tot serà tan senzill com fer una regla de tres i totes dues parts lluitaran fins al final per acabar convencent al govern espanyol per l’alça de l’SMI.
