La pesca marítima viu una lenta agonia que podria rebre una estocada mortal si Brussel·les consuma el seu pla per reduir un 80% l’activitat de les embarcacions d’arrossegament. Els pescadors catalans estan en peu de guerra i, esperonats per la mobilització arreu d’Europa, han convocat una vaga de dos dies per protestar contra la mesura. Però el fet és que l’activitat pesquera cada vegada és més testimonial a Catalunya. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’any passat es van capturar 16.560 tones de peix, pràcticament la meitat que fa una dècada.
La pandèmia de la Covid-19 va suposar un punt d’inflexió per al sector pesquer, ja que el 2020 es va produir una brutal davallada del 20% en les captures. Des de llavors, en lloc de remuntar, l’activitat ha continuat la tendència descendent i ha arribat a mínims històrics. El nombre d’embarcacions també ha caigut en picat. El setembre hi havia 597 vaixells i barques registrats, un terç dels quals té la seva base a les Terres de l’Ebre, amb el port de la Ràpita (Montsià) com a principal pol pesquer amb gairebé un centenar d’embarcacions.
Menys captures, menys valor per als pescadors
Durant els anys 90 del segle passat, l’activitat pesquera estava en ple auge i es capturaven entre 40.000 i 60.000 tones de peix cada any. A la dècada següent, les captures es van estabilitzar al voltant de les 30.000 tones anuals i des de llavors no han deixat de caure fins a les 16.000 tones de l’any passat. Més de la meitat de les captures del 2023 van ser de peix blau (8.852 tones), amb el seitó i la sardina com a espècies més populars, i una quarta part és de peix blanc (4.258 tones), que inclou peixos de roca com el lluç i el rap. Pel que fa als cefalòpodes —pops, sípies i calamars—, les captures s’han reduït a la meitat (1.280 tones) i els crustacis —el cranc, la gamba i la galera— són els únics que es mantenen (1.803 tones).
La retallada de les captures suposa també una reducció del valor global de la pesca, que el 2023 es va situar en 89,2 milions d’euros, un 9,2% menys que l’ant anterior. El 2020 es va baixar dels 100 milions de xifra de negoci per primera vegada des del 1993 i mai més s’ha tornat a assolir la fita. El 2022 la pesca només representava l’1,6% del valor monetari de tot el sector primari. La pèrdua de negoci, al seu torn, també ha suposat un progressiu abandonament de les embarcacions. El 2003 n’hi havia 1.358 i dues dècades després la meitat ha desaparegut. Enguany han baixat de les 600.
Els pescadors catalans, en peu de guerra
Els pescadors catalans reclamen “sentit comú” a Brussel·les per evitar una catàstrofe irreparable per al sector. La Comissió Europea vol reduir de 130 a menys de 30 el nombre de jornades anuals permeses per a la pesca d’arrossegament al Mediterrani. El president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, Antoni Abat, ha qüestionat els càlculs científics que fa servir Brussel·les per avaluar els estocs de població de les diferents espècies de peix i ha demanat que reconsideri la seva proposta. “Únicament venim a reclamar el dret a treballar, que no és poc”, va reivindicar dilluns Abat des de Bèlgica durant una reunió dels 27.
El president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya demana a la Comissió Europea que “torni a seure i renegociar”, més si es té en compte els “esforços” que ha fet el sector en els últims anys per adaptar-se a les creixents exigències de Brussel·les per garantir la qualitat dels estocs de peixos. “Com a pescadors, notem que estem agafant més peix, i no pas poc; hem vist el fruit d’aquestes mesures”, assegura.
