Aquest 2025 la planta d’Ebro de la Zona Franca ha patit dues morts de treballadors fruit d’accidents laborals que han estat fatals. Una situació que es troba en augment en el sector de la indústria, però que també afecta altres àmbits d’activitat de risc com és el de la construcció. Concretament, la construcció va veure 20 morts més que l’any anterior, mentre durant els vuit primers mesos de l’any els accidents mortals van augmentar en cinc en la indústria. Tot i aquests increments, les últimes dades del Ministeri de Treball mostren que en els vuit primers mesos de l’any les morts laborals es van reduir en un 1,8% de manera general en el conjunt de l’Estat. Aquesta diferència en les tendències que està seguint el conjunt del món laboral i aquests dos sectors específics preocupa als sindicats, que apunten a la necessitat de noves mesures i més controls per garantir la seguretat laboral.
Aquestes reclamacions passen per una actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, de l’any 1995, per adaptar-la a les “noves realitats” del treball. “Els models productius, tant de la indústria com de la construcció han evolucionat”, puntualitza Josep Rueda, secretari general de CCOO d’Indústria de Catalunya. En aquesta línia, Santiago Va Gil, secretari de salut laboral de CCOO, assenyala que “és cridaner que vulguem modificar aquesta llei quan tenim clar que no s’està complint”. “És una bona llei, tot i que hi ha aspectes a millorar, però el que cal sobretot és aplicar-la”, afegeix. De fet, aquesta setmana s’han concentrat els sindicats davant la seu de la CEOE a Madrid per exigir a les empreses el “compliment estricte” de les mesures de prevenció, insistint que la majoria de morts i accidents laborals registrats es podrien evitar si es complís aquesta legislació.
Més inspeccions en l’entorn de treball
Part d’aquestes actualitzacions en la llei haurien de passar pels controls i les inspeccions per part de les administracions. Tot i que des dels sindicats apunten que aquestes tasques d’inspecció compleixen en l’anàlisi dels accidents un cop ja han succeït, Rueda denuncia que quan es fan reclamacions d’urgència i s’observa que hi ha risc immediat en un espai de treball “la inspecció no funciona ni bé ni ràpid”. Això respon a una manca de recursos, apunten. “Intentem formar i informar perquè es prenguin mesures de prevenció i es posin denúncies, però no serveix de molt si després no hi ha suficient supervisió”, apunta Rubén Ferrer, secretari de salut laboral i medi ambient d’UGT Fica (Federació d’Indústria, Construcció i Agro) de Catalunya. “Calen més mitjans per a la inspecció d’aquests accidents, sobretot per fer un seguiment d’aquelles empreses que tenen índex de sinistralitat més elevat”, afegeix Ferrer.
A part de la necessitat urgent de més mitjans en la inspecció, des dels sindicats també apunten a la diferència d’accidents i morts que es troben entre les empreses principals i les empreses subcontractades, assegurant que en aquestes segones és més difícil establir un control sobre la seguretat de les condicions laborals. “En les empreses que hi ha representació sindical sempre treballem perquè hi hagi una figura més formada en aquestes qüestions per mirar pel benestar de tothom”, explica Ferrer, que apunta que això no es troba en les empreses subcontractades. En aquesta línia, Rueda apunta que l’actualització de la llei hauria de “posar fi a la situació salvatge” que es genera a partir d’aquestes empreses. “Les companyies subcontractades competeixen per preus entre elles, el que implica una retallada de costos a costa de la salut dels treballadors”, defensa Rueda.
Els efectes de la feina en la salut
Va Gil també apunta que la manca d’aquestes mesures de seguretat adequades també genera problemes de salut a llarg termini, que sovint són més difícils d’atribuir a pràctiques laborals. En els vuit primers mesos d’aquest any, la major part dels accidents mortals s’han produit per infarts i vessaments cerebrals (169), cops per la caiguda d’un treballador (64), quedar-se atrapat, ser aixafat o sofrir una amputació (54) i accidents de trànsit (52), entre les principals causes. Tot i això, “les malalties que no són traumàtiques, però que es desenvolupen amb el temps a causa de la feina, també són malalties laborals”, subratlla el secretari de salut laboral de CCOO. En aquest sentit, assenyala exemples com malalties musculoesquelètiques o el “càncer ocupacional”, que és causat per l’exposició a productes cancerígens a la feina. De fet, apunta que el diagnòstic de càncer atribuïble a l’entorn laboral és un “problema subestimat” al conjunt de l’Estat en comparació amb la Unió Europea, i un aspecte que la nova normativa hauria d’afinar.
En aquesta línia, des dels sindicats també es fa una crida a posar el focus en la salut mental i com aquesta també pateix en l’entorn laboral. “La necessitat d’obtenir resultats amb rapidesa i immediatesa desenvolupen en una pressió als treballadors que en altres sectors, com el dels serveis que treballen de cara al públic, que està més tipificat”, apunta Ferrer. Així mateix, també considera que aquesta pressió per obtenir resultats “també pot provocar altres tipus d’accidents perquè no estàs completament concentrat”.
Per això els treballadors d’aquests dos sectors apunten a la necessitat que les empreses no vegin la prevenció com una despesa sinó com una inversió. “En les companyies que realment hi ha prevenció de riscos i s’inverteix en formació els resultats milloren”, afegeix Ferrer. “La precarietat mata”, apunta Va Gil, que recorda que moltes de les pèrdues que s’han de lamentar durant la jornada laboral es poden evitar o prevenir.
