Junts continua alineat amb les postures empresarials respecte de la proposta de llei per reduir la jornada laboral a l’Estat. En línia amb les seves recents alertes, que situaven la formació lluny de les postures del ministeri de Treball i Economia Social, el secretari general Jordi Turull ha assegurat que “estan més a prop del no que de validar la llei”. El partit del president a l’exili Carles Puigdemont hauria encetat converses amb el govern espanyol per explorar el seu possible suport a la mesura, si bé sosté que les posicions són encara llunyanes. D’acord amb la lectura que en fan les principals patronals catalanes i espanyoles, Turull ha titllat de “tret al peu de la negociació col·lectiva” la reforma. Ho ha fet després d’una reunió amb el president de la patronal egarenca Cecot, Xavier Panés, que s’ha pronunciat sovint contra la setmana de 37,5 hores; una trobada que Turull ha apreciat com a “profitosa”.
El secretari general de Junts, en aquest sentit, ha acusat el govern espanyol de “destrossar el sentit de la negociació col·lectiva” amb aquesta reforma; en tant que, a parer seu, sobreposa els canvis a l’Estatut dels Treballadors a aquells que puguin partir de pactes entre treballadors i empresaris -una postura que, entre altres, també va defensar recentment Foment del Treball, en el marc de la presentació del seu informe del mercat laboral-. Així, Turull ha insistit en el full de ruta de la seva formació, que contempla “no treballar menys, sinó treballar el mateix amb millors sous”. La posició juntaire es materialitzaria en un salari mínim català que marqués la referència dels muntants que haurien d’abonar els empresaris del país, amb una xifra més elevada que la de l’Estat espanyol, d’acord amb la diferència en el cost de la vida. Aquesta posició hauria forçat el govern espanyol a demanar activar les converses entre les parts; que, ara per ara, no semblen fructificar.
Efectes sobre la negociació col·lectiva
L’informe laboral de Foment del Treball, publicat el passat dimarts, alertava que la proposta de reduir la jornada laboral ja està generant greuges al món empresarial. Després d’un 2024 especialment profitós pel que fa a la negociació col·lectiva, el responsable del mercat laboral de l’organització, Javier Ibars, “ha frenat la negociació de convenis col·lectius” en els darrers mesos. Ibars alertava que les parts empresarials romanien a l’espera de l’entrada en vigor de la regulació per “aplicar els canvis” necessaris abans d’encetar les converses amb els representants del món del treball. A més, atès que la jornada laboral desapareix de la taula com a factor de negociació en la majoria de convenis sectorials, els patrons auguren un “augment de la conflictivitat laboral” en els pròxims anys, després de diversos cursos en mínims a partir de la pandèmia i l’entrada en vigor de la reforma laboral.
