Javier Pacheco no serà el secretari general de Comissions Obreres a Catalunya després del Congrés del 2025. L’estratègia a mitjà termini del sindicat s’implementarà amb un nom diferent a la porta del despatx del secretari general. Si bé és cert que els estatuts de l’organització estableixen un límit de dos mandats -ja complets per part seva, atès que va ser nomenat per primer cop el 2017, succeint Joan Carles Gallego-, obren la porta a un tercer mandat “extraordinari”, una palanca que Pacheco no activarà a la cerca d’un “dinamisme” en la presa de decisions. La CONC, a diferència de la direcció central, requereix per a l’aplicació d’aquest criteri l’aval de dos terços de la comissió executiva vigent. La direcció, afegeix, necessita “adaptar-se” a la realitat que l’envolta, amb una participació cada cop més activa de dones joves i persones migrades en els conflictes laborals. A l’espera encara de la presentació de les candidatures que optaran a la direcció, Pacheco s’ha compromès a “mantenir-se al marge”, sense suports explícits a cap de les potencials parts. “Hem viscut una temporada àlgida de cohesió, i aspiro a continuar”, rebla.
Després de vuit anys al capdavant de la CONC, Pacheco assegura sentir-se “útil” encara per al sindicat, si bé no garanteix cap mena d’integració orgànica amb la direcció que surti del 13è congrés, previst per a la primavera del 2025. Trencarà, això sí, amb la continuïtat dels darrers secretaris generals de l’organització, que han ocupat escons al Parlament després d’abandonar la secretaria general. És el cas de Joan Coscubiela, que va ser un dels membres més mediàtics de la candidatura Catalunya sí que es pot a les eleccions del 2015. També, posteriorment, el de Joan Carles Gallego, diputat dels Comuns la passada legislatura i integrant de les llistes liderades per Jéssica Albiach el 12-M. “La meva porta giratòria no anirà a la política”, ironitza Pacheco. Ara per ara, reconeix, es troba en excedència com a treballador relocalitzat d’una de les companyies que ha pres el relleu de l’antiga Nissan a la Zona Franca. “I si hem d’anar a treballar a l’empresa, aniré a treballar a l’empresa”, continua.
En endavant, aquest mateix dimarts tanca el primer filtre de candidatures registrades per optar a la secretaria general. Durant la setmana, assegura la direcció, es comunicarà quines propostes han passat aquest primer escull. En endavant, aquelles llistes aprovades tindran fins al gener per recollir avals entre les bases per acreditar els suports previs per accedir al congrés del pròxim mes de maig. Sense informació encara sobre les visions que competiran, Pacheco celebra una certa visió conjunta; si bé el seu pas al costat obre la porta a una certa diversitat. “No som monolítics”, apunta; tot recordant l’antic sector crític més proper al món independentista, però també les diferències pel que fa a mesures concretes en l’àmbit del diàleg social.
Aquest mateix dimarts, així, les potencials candidatures hauran de presentar els suports de, com a mínim, un 10% de la direcció nacional. Aquelles que passin el filtre tindran dos mesos i mig, fins al 4 de gener, per recollir un miler d’avals entre les persones afiliades, i aconseguir així accés al congrés previst per al mes de maig. El secretari d’organització del sindicat, Andrés Querol, ha rebutjat donar més dades sobre els perfils presentats. “Hem de ser curosos, som els encarregats del bon funcionament del procés i fem una mica de junta electoral”, apunta, tot retardant la comunicació de noms a algun punt al llarg de les pròximes setmanes, quan s’hagi constatat la validesa dels filtres passats per cada llista i nom.
Una tardor de mobilitzacions
Més enllà de les previsions del congrés, Pacheco ha detallat el full de ruta per a un tercer trimestre del 2024 marcat per la protesta sindical en diversos àmbits. Ja abans de l’estiu, el secretari general confederal Unai Sordo va visitar la seu barcelonina per anunciar mobilitzacions en cas de no poder desbloquejar la negociació per la jornada de 37,5 hores -un límit, cal recordar, pràcticament idèntic a la mitjana actual de les jornades sota conveni, que se situa en 38,2 hores setmanals-. Les resistències de la CEOE a fer passes endavant en aquest sentit han quedat, durant les darreres setmanes, paleses: aquest mateix matí, la ministra de Treball i Economia Social Yolanda Díaz ha amenaçat els d’Antonio Garamendi de tirar pel dret i aprovar la mesura “només amb els sindicats”, una fórmula que ja s’ha aplicat en les dues darreres pujades del Salari Mínim Interprofessional. Contra aquest enrocament, Pacheco dedicarà els seus darrers mesos a la secretaria general a la “disputa per la renda, en termes de salaris i de demanda”.
L’encara secretari general recorda també el conflicte obert per dos importants convenis col·lectius industrials: el tèxtil i la càrnia, que apleguen centenars de milers de treballadors a Catalunya. En el primer cas, es tracta d’una negociació especialment conflictiva, atesa la feminització de les tasques més precàries a les empreses del sector. La potencial vaga a la indústria tèxtil, doncs, pren un caràcter “feminista”, atès que els oficis pitjor tractats per les actuals taules salarials estan majoritàriament ocupats per dones. “L’aposta és una harmonització de les taules, per incrementar aquelles que es troben més baixes”, raona Pacheco, tot destacant el caràcter interseccional de la demanda. “La precarietat no és una cara neutra”, etziba.
L’habitatge, nova frontera
Pacheco ha posat èmfasi, fora de l’estricta reivindicació laboral, en aquesta redistribució de renda per la banda de la despesa. Si durant els darrers anys, enmig d’una crisi inflacionista, CCOO va posar el focus en el control de preus i el trasllat al consumidor de les pujades de costos del món empresarial -que, com recorda el secretari general, dispara els beneficis a un ritme del 14% interanual- ara pren embranzida en la lluita per l’habitatge. La direcció, de fet, es reunirà durant la setmana amb el Sindicat de Llogateres per “coordinar unes lluites” complementàries, com són la millora de les condicions de la majoria treballadora i la dedicació de la renda als costos residencials.
