MónEconomia
La “insostenible” creació de llocs de treball frenarà el 2024

Les autoritats tant espanyoles com catalanes han tancat el 2023 celebrant unes dades d’atur històriques. L’Estat ha arribat a final de curs amb una xifra d’ocupació superior als 20 milions de persones, una dada històricament elevada en un dels països de la UE amb una desocupació estructural més sagnant. Catalunya, malgrat un desembre que el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent ha qualificat de “poc habitual”, enceta el nou exercici amb la xifra d’aturats més baixa des del 2007, abans de la crisi financera. Les organitzacions empresarials, però, fa temps que alerten d’un marcat “refredament” del dinamisme del mercat laboral -un refredament que els experts en el sector constaten-. Segons l’ETT Randstad, l’any entrant encara veurà augmentar les xifres de nova ocupació, si bé ho farà a molt menor ritme. Un informe fet públic per l’empresa alerta que la tendència “fa preveure una desacceleració en la creació d’ocupació”, si bé reconeix els “màxims històrics” dels quals es parteix.

Segons l’economista i director de Randstad Research Valentín Bote, els nivells actuals de creació d’ocupació -209.100 nous llocs de treball durant el tercer trimestre- “no són sostenibles i, per tant, estimem un alentiment del dinamisme en els pròxims mesos, tant ple que fa a la generació de contractes com de la disminució de l’atur”. Malgrat aquesta expectativa baixista, l’expert apunta que encara hi ha espai per ampliar la força de treball espanyola: si bé la xifra de persones ocupades frega ja els 21 milions, la població activa -persones amb edat i voluntat de treballar, tinguin o no feina- va arribar al tercer trimestre fins als 24,12 milions de persones, el seu màxim històric.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball Yolanda Díaz acompanyada dels presidents de CEOE i Cepyme, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva; i els secretaris generals de Comissions i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez
La vicepresidenta segona i ministra de Treball Yolanda Díaz acompanyada dels presidents de CEOE i Cepyme, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva; i els secretaris generals de Comissions i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez

Acceleració formativa

“Tot sembla indicar que és un bon moment per al talent, especialment el d’alta qualificació”, apunta Bote, tot estimant una important acceleració de l’ocupació a sectors estratègics, com ara el medi ambient o les noves tecnologies. Ja és tendència, de fet, al conjunt de les economies europees: els treballadors joves amb alta qualificació, segons recorda Randstad, pateixen un atur substancialment menor que el d’aquells treballadors menors de 30 anys sense formació -un 12,5% en el cas dels primers, per un 24,5% en els segons-. La pròxima dècada estarà, alerta l’ETT, dominada per les feines qualificades, amb un 67% de la nova creació d’ocupació. Els llocs de treball no qualificats suposaran fins al 2035 només un 4% del total dels nous contractes.

Segons l’organització, els mercats europeus pateixen actualment un “dèficit de talent” per cobrir els llocs de treball més intensius quant a qualificació. Les empreses, alerta Randstad, comencen a activar “plans de cerca, atracció i fidelització d’empleats i professionals”, especialment aquells més demandats pels mercats. L’elevada demanda de treballadors ben formats ha tensat el mercat laboral: segons l’informe Employer Brand de l’ETT, prop d’un terç dels treballadors de l’Estat preveuen canviar de feina en els pròxims sis mesos. A diferència dels darrers estudis, la conciliació familiar ha esdevingut la primera causa de canvi de lloc de feina, amb un 49% dels treballadors que salten d’empresa esmentant-lo com a principal factor; mentre que el 33% ho atribueix a una millora en la retribució.

Salaris poc regulars

L’augment de la demanda d’empleats a la majoria de sectors, especialment els més qualificats, ha anat acompanyada d’una escalada dels salaris que, si bé ha estat significativa, no ha estat suficient per evitar la pèrdua de poder adquisitiu de les rendes del treball. Segons un document elaborat per la mateixa Randstad, la revisió alcista de les retribucions durant el 2023 s’ha quedat entre el 2 i el 3,5%, una xifra inferior, fins i tot en la part alta de la taula, a la inflació. L’ETT atribueix aquesta escletxa a la “prudència” del sector privat en la millora de la remuneració de les seves plantilles. Per al pròxim any, assegura la companyia, “totes les activitats veuran incrementat el seu nivell salarial”, amb especial protagonisme d’aquells sectors clau per a la recuperació, com ara el comerç; així com els serveis a les empreses, la logística o les empreses financeres.

Més notícies
Notícia: Telefónica rubrica l’ERO amb 3.421 acomiadats i un cost de 1.300 milions
Comparteix
La principal TelCo espanyola estalviarà més de 280 milions d'euros l'any amb un impacte de caixa positiu ja el 2024
Notícia: La falta d’acord entre Iberia i sindicats manté la vaga del ‘handling’
Comparteix
La companyia considera que la protesta no està justificada mentre els treballadors es mantenen ferms a les seves demandes
Notícia: Alerta a les TelCo pel retorn de l’Estat a Telefónica: “Alterarà el mercat”
Comparteix
Les empreses del sector a Catalunya esperen que l'operació "estabilitzi el mercat", si bé hi ha alarmes per possibles "favoritismes"
Notícia: Bitcoin perd 4.000 dòlars en unes hores pels rumors contra el seu ETF
Comparteix
Un article a un portal estatunidenc suggereix que el regulador borsari del país rebutjarà els fons d'intercanvi de la moneda i allunyarà la seva estabilitat al mercat tradicional

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa