El creixement del sector digital a Barcelona, nuclear per a l’accelerada econòmica de la ciutat després de la pandèmia, s’ha alentit en els darrers dos anys. Segons el recent informe Digital Talent Overview 2024, publicat per la Mobile World Capital el passat juny, la ciutat ja ha superat els 130.000 treballadors amb tasques tecnològiques -sigui en empreses especialitzades o en altres sectors que també s’han digitalitzat-; un creixement del 6% any a any. Es tracta d’una alça important, sis vegades més que el conjunt del mercat, però molt més modest que el curs anterior: el 2023, l’expansió de la força laboral al sector va ser superior al 12%. La tendència evidencia, segons el cap de desenvolupament corporatiu de l’entitat, Jordi Arrufí, que la indústria s’ha estabilitzat; i la tensió entre l’oferta i demanda de treball és menor que anys enrere. La calma, però, també afectat negativament els salaris: la retribució dels especialistes digitals a Barcelona va créixer el 2024 un 1,73%, fins a superar els 48.000 euros. Un sou brut anual molt superior a la mitjana de la ciutat, que es queda en els 35.000 euros, però substancialment per sota -en termes absoluts i pel que fa al creixement interanual- que als grans mercats tecnològics de l’entorn immediat. “Estem veient una tendència a la moderació dels salaris al sector“, constata Arrufí, en conversa amb Món Economia.
L’augment barceloní supera la mitjana registrada per les principals ciutats del continent, que es queda en l’1,15%; però, en l’estudi comparatiu individual, és molt més modesta que la dels principals competidors. Segons el mateix Digital Talent Overview, Barcelona queda molt per sota de Roma, que supera els 60.000 euros anuals, prop d’un 3% més que el curs anterior; o de Viena, amb 61.000 (+7,37%). També creix molt menys que Oslo, que, amb una alça del 7,6%, es queda a tocar dels 67.000 euros anuals; o de Berlín, que competeix en la part alta de la taula amb prop de 83.000 euros anuals, més d’un 6% per sobre del 2024. Els grans capdavanters del sector són els que han acaparat el pòdium tradicionalment: Zúric, amb una mitjana de prop de 160.000 euros anuals; Copenhaguen, que frega els 96.000 euros, i Londres, amb més de 89.000. Totes elles, a més, evolucionen més ràpidament que Barcelona, amb increments retributius del 3,52%, el 4,78% i el 2,35%, respectivament.
Val a dir, com recorda Miquel Martí, CEO de la patronal tecnològica Tech Barcelona, que qualsevol càlcul ha d’estar modulat pel preu de la vida a les capitals europees, normalment molt més elevat que a Barcelona. Aplicant aquest barem, els sous de la capital del país romanen pràcticament intactes, en uns 48.000 euros adaptats al poder adquisitiu local; mentre que altres indrets, com ara Zúric, registren un retrocés marcat, fins als 77.000 euros. “És cert que no arribem als creixements d’altres ciutats europees, però cal tenir en compte aquesta comparació“, sosté Martí; que veu en el diferencial un signe de la maduresa dels competidors respecte de l’estat del teixit digital barceloní. “A mesura que l’ecosistema creixi, és probable que els salaris convergeixin amb la resta de mercats”, sosté l’expert.
Un mercat “més estable”
A parer d’Arrufí, una alça moderada com la que mostra Barcelona no és necessàriament una mala notícia. Si bé és cert que pot minvar part de l’atractiu de les empreses de la ciutat per al talent de més valor, a la retribució s’han d’afegir intangibles; com la qualitat de vida, el clima o la cultura, que afegeixen motius per decidir-se per una empresa barcelonina. Amb aquest matís, el director corporatiu de la Capital sosté que l’equilibri salarial indica un ecosistema digital més saludable. “S’ha suavitzat”, assegura, el desequilibri entre la demanda de treballadors i la producció i atracció de talent a la ciutat, fent que les ofertes de treball digitals es puguin cobrir més fàcilment. Després d’haver arribat a màxims el 2023, amb prop de 40.000 posicions obertes, la demanda de treballadors al sector s’ha moderat en els darrers dos cursos, principalment per l’alentiment de l’ecosistema start-up. D’aquesta manera, la tensió en la cerca de treballadors s’ha reduït i, amb més oferta de mans i menys empreses que la necessiten, els sous van a la baixa. Per al director, aquest aterratge motiva el creixement futur, atès que “els inversors no volen dedicar-se a un mercat molt escàs” -és a dir, el capital prefereix establir-se allà on trobarà treballadors qualificats sense dificultats-. “Si tens un escenari de molta tensió, el salari puja -com passa a altres grans ciutats europees-, però és més difícil atraure projectes”, afegeix.
Segons la Capital, dues tendències han marcat la nova demanda laboral: per una banda, l’arribada de la intel·ligència artificial, que fa entrar dubtes respecte de les posicions tecnològiques de nivell més bàsic, com ara els desenvolupadors d’aplicacions o de web. Aquests perfils, amb més de 9.000 ofertes publicades, són encara els que més demanen les companyies barcelonines; però preveuen un alentiment substancial a curt termini. “Molts directors d’IT ens han explicat que han alentit la contractació no perquè comencin a substituir personal per aplicacions d’IA, sinó perquè esperen fer-ho en el futur”, augura Arrufí.
Per altra banda, el món start-up ha arrossegat a la baixa el ritme de cerca de professionals, amb un descens pròxim al 12% any a any. El problema és endèmic de Catalunya: el fre al nou finançament per la manca de capital risc; però s’ha vist exacerbat pel cicle de tipus d’interès elevats, que han encarit substancialment aquestes apostes. Segons dades de la Generalitat, el món emergent del Principat va captar el 2024 uns 1.125 milions d’euros en inversió; una batzegada important si es compara amb el 2022, quan es van aterrar més de 1.600 milions. A més, el mercat del país en el darrer curs ha tingut com a protagonistes diverses megarondes d’inversió, molt més intensives en capital, però que marquen moviments excepcionals. Tot fa preveure, però, que les baixades de tipus que ha implementat el BCE des de finals del 2023 -i que culminaran previsiblement la tardor d’enguany- reviscolaran la capacitat de les empreses catalanes per atraure inversors, i poden reactivar la demanda de talent i, amb ella, l’evolució dels salaris.
Reforma dels sectors
Val a dir que l’evolució dels salaris digitals a la ciutat va per barris, i és la disponibilitat de treballadors la que marca el ritme. En les tecnologies que requereixen especialitzacions més marcades, no només el sou brut és més elevat: també evoluciona molt més ràpidament que al mercat general. El cas més flagrant és el dels professionals experts en computació al núvol: el 2024, han superat a les empreses de la ciutat els 56.000 euros anuals, un 12,1% més que el curs anterior. Destaca també l’augment dels treballadors de l’àmbit de la ciberseguretat, que cobren, de mitjana, uns 61.000 euros l’any, un creixement interanual superior al 6%; o els de la IA, que veuen com la seva retribució millora un 5,8% el 2024, fins a superar els 54.000 euros l’any. “Aquestes professions tenen més escassetat, i molt més perfil internacional”, explica Arrufí; tot lamentant que no s’estigui produint prou talent local per cobrir les vacants a les empreses. Tot i això, observa com el sistema educatiu del país comença a encarar-se a les necessitats del sector. Això sí, a un ritme lent: “és un món molt regulat, crear un grau és molt difícil”, critica.
A l’altra banda de la taula hi ha els professionals amb més disponibilitat al mercat: el desenvolupament web i d’aplicacions, que volten l’1% anual, tots dos amb sous per sota de la mitjana. Són espais, a més, que els models de llenguatge automatitzats podrien ocupar en un futur no gaire llunyà. “Les línies d’automatització faran les tasques que, fins ara, feia un júnior”, avisa Arrufí. Això pot generar una distorsió important a la indústria, atès que, sense nouvinguts, serà impossible generar els perfils sèniors que supervisaran les tasques a curt termini. “La solució no està clara”, comenta el director; si bé recomana que tots els nous professionals “aprenguin a treballar amb la IA, surtin de la facultat amb nocions de com fer-ho”.
Més enllà de la salut concreta del mercat laboral, Barcelona té el repte de crear empreses digitals més profitoses. El de la capital és un ecosistema diversificat, i menys depenent d’àmbits de baix valor afegit com la consultoria que, entre altres, Madrid. Però no ha estat capaç de generar de forma sostinguda línies de “producte digital” atractives per als compradors. “Al producte és a on és la rendibilitat; el repte és crear productes digitals propis”, analitza Arrufí, que posa com a exemples grans noms com Factorial o TravelPerk. En aquest sentit, es mostra optimista: “la segona generació d’start-ups de la ciutat és conscient que calen patents”, celebra. Per la seva banda, Miquel Martí avisa que serà necessari crear empreses més profitoses i, per tant, capaces de remunerar millor, atesa l’evolució del cost de la vida a Barcelona. “És important que hi hagi ajustaments orgànics, que mantinguin l’equilibri d’una Barcelona atractiva per als professionals i habitable per als ciutadans”, conclou el CEO del Tech.
