El govern espanyol apaivaga les disputes internes per la reducció de jornada. Segons ha avançat la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, el Consell de Ministres aprovarà el pròxim dimarts el projecte de llei per reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores. Segons ha declarat en la seva intervenció en la clausura del congrés de la sectorial d’indústria de Comissions Obreres, es tracta de “la política més difícil” que haurà de tirar endavant la Moncloa aquesta legislatura. “Ara tocarà defensar-la”, ha sentenciat Díaz; especialment atès que, ara per ara, no tenen els suports garantits per aprovar-la al Congrés dels Diputats.
“No serà fàcil, ens hi haurem de deixar la pell”, ha etzibat Díaz. El resultat de la votació dependrà en bona manera de la capacitat de l’executiu de de canviar el vot de Junts per Catalunya, que ha insistit que rebutja la retallada horària en les condicions que s’han plantejat fins ara. En les seves declaracions, els dirigents juntaires s’han alineat amb les preocupacions del món patronal, i han reclamat prioritza altres mesures laborals. “No ho han demanat els empresaris”; argumentava durant la comissió d’economia del Congrés el diputat independentista Josep Maria Cervera. Tampoc els treballadors, segons el secretari general de la formació Jordi Turull. A parer seu, la prioritat hauria de ser “adequar el salari mínim interprofessional al cost de la vida dels territoris” -és a dir, elevar el mínim retributiu a Catalunya-. “La mitjana del cost de la vida al país és un 7,5% més cara que a l’Estat”, lamentava Turull en una atenció als mitjans recent.
Evitar el xoc sindical
Amb aquest moviment, Díaz busca evitar els retrets dels sindicats, especialment a les portes del primer de maig. Els líders de la UGT i Comissions Obreres, Pepe Álvarez i Unai Sordo, ja havien començat a apuntar les seves crítiques cap a l’executiu de coalició, atès que l’avantprojecte de llei es va aprovar el passat 4 de febrer. També els seus homòlegs catalans, Camil Ros i Belén López, van denunciar l'”estancament” de la mesura al Consell de Ministres; i van arribar a retreure a Pedro Sánchez que repliqués les “pràctiques dilatòries” de les patronals. L’enfrontament entre la líder de Sumar i els ministeris econòmics del PSOE -Economia, en mans de Carlos Cuerpo, i Hisenda, de Maria Jesús Montero- ha posat en risc la reforma.
Ara, ja desbloquejada, arribarà al legislatiu entre intenses crítiques patronals, però amb el suport unànime dels sindicats. Les organitzacions espanyoles de petites i mitjanes empreses, amb Pimec al capdavant, van celebrar el passat mes de març una trobada per mostrar el seu rebuig a les 37,5 hores setmanals; mentre que el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha estat una de les veus polítiques més hostils contra la proposta de Díaz. Des del món empresarial reclamen que qualsevol reducció de la jornada laboral es concreti en el si del diàleg social.
Per la seva banda, CCOO i la UGT apunten que el nou topall és necessari perquè el ritme de la negociació col·lectiva és massa lent; i fer arribar els nous patrons laborals a tots els convenis col·lectius de l’Estat podria costar més d’una dècada. Les organitzacions de treballadors faran servir les mobilitzacions del pròxim 1 de maig com a eina per pressionar tant la Moncloa com el conjunt de les forces polítiques, perquè hi donin suport parlamentari. “Cal que la llei arribi al Congrés, perquè així tothom deixi clara la seva postura”, sentenciava Ros durant la presentació dels actes del Dia del Treballador.
