El president de la Generalitat Pere Aragonès i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural David Mascort han defensat al ple monogràfic sobre la pagesia la gestió de l’actual executiu pel que fa a les demandes del camp. “Som l’únic Govern que sempre ha estat al costat dels pagesos”, argumenta Mascort davant una pagesia especialment crítica amb les administracions. “I si no, preguntin al camp aragonès si el seu govern els va ajudar durant les gelades”, afegeix. Malgrat la clara denúncia de les organitzacions representades a l’hemicicle –la portaveu de la Plataforma Pagesa Imma Puigcorbé ha enlletgit als legisladors “dècades de polítiques nefastes” envers el sector–, Aragonès ha enumerat les “mesures estructurals” desenvolupades durant la legislatura, des de la cura de l’aigua a la tecnificació dels regadius.
Malgrat la reivindicació de la gestió, Mascort ha reconegut que “hi ha hagut coses que es podrien haver fet millor”; especialment pel que fa a l’agilitat administrativa; tot fent seves les “demandes legítimes” dels productors mobilitzats. Ara bé, tant conseller com president han situat en nivells administratius superiors a la Generalitat la majoria dels problemes del sector. “La Generalitat és la finestra; però la taula on es decideixen les coses és al ministeri”, rebla Aragonès; tot afanyant el seu executiu per “lluitar per tot allò que no sigui a les nostres mans”. Similar ha estat l’aproximació del titular d’Acció Climàtica, que ha recordat la munió de normatives i tràmits imposats per la Comissió Europea respecte de la llei catalana. “Europa ha imposat 196 normes en els darrers vuit anys; que han estat traduïdes a l’Estat en 96 lleis i decrets”, descriu Mascort. “Nosaltres n’hem aprovat 18”. En aquest sentit, ambdós han posat èmfasi sobre els acords de facilitació a què s’ha arribat amb la pagesia; així com la nova finestreta única, que reuneix els tràmits del sector.
Replantejament sectorial
Més enllà de les mesures ja implementades o negociades pel Govern, Mascort ha reconegut davant les organitzacions pageses que “la situació és complicada”. En aquest sentit, ha posat sobre la taula “mesures estructurals de fons” per assistir a una pagesia catalana que té els fluxos econòmics internacionals en contra. “Ens hem de començar a plantejar accions diferents”, declara Mascort; com ara una Renda Bàsica Agrària, que permeti “assegurar” la supervivència especialment de les petites explotacions; així com dels escassos joves que s’incorporen al sector primari català. També l’establiment d’un sistema d’assegurances agràries que doni compte de la realitat catalana –més petita i familiar que la de la majoria de l’Estat espanyol–. A les mesures materials, però, l’ha d’acompanyar, a ulls del Govern, un canvi de la perspectiva social sobre la pagesia; especialment pel que fa a l’emergència climàtica. Aragonès, en aquest sentit, ha reconegut que “sovint el pes de la lluita climàtica es posa sobre les seves espatlles”. Des de l’executiu es proposen, així, assolir un “canvi de percepció”. La societat catalana, de la mà de les institucions, ha d’entendre que “la lluita contra el canvi climàtic i la pagesia són àmbits complementaris i necessaris”.
Cadena alimentària i competència deslleial
Dues de les principals mancances que el Govern troba a les gestions de la pagesia per part de Madrid i Brussel·les es troben en la llei de la cadena alimentària i els tractats comercials amb l’exterior. Es tracta de dos greuges històrics que afecten especialment els baixos preus que reben els productors pels aliments que arriben al mercat: en el primer cas, com recorden des d’Unió de Pagesos, per les posicions de domini que encara es permet a moltes cadenes de gran distribució, que imposen els seus marges per sobre de la sostenibilitat econòmica dels productors. En el segon, per l’absència de les dures normatives climàtiques i sanitàries europees a tercers països; fet que els permet unes produccions molt més barates que arrosseguen els preus locals. En l’àmbit internacional, Europa ja va perdre la setmana passada la primera oportunitat per legislar aquesta desigualtat: l’Eurocambra va aprovar un acord comercial amb Xile que no feia obligatòries les conegudes com a “clàusules mirall”, que obliguen l’exportador a complir les mateixes normes que s’apliquen al mercat importador. L’acord va ser aprovat amb 319 vots a favor i 139 en contra; i amb els partits majoritaris –populars i socialistes– a l’equip guanyador. “El que votem al Parlament Europeu té efectes”, lamenta Mascort.
Sobre la llei espanyola de la cadena alimentària, i en un sentit similar al del conjunt del sector, tant Mascort com Aragonès han indicat que, malgrat que l’esperit de la norma va en el bon camí, “és insuficient”. En la línia de les exigències de la Unió de Pagesos, el conseller ha reclamat que s’hi incloguin “costos de referència” per delimitar els preus que la distribució ha d’abonar als productors. Sense aquestes xifres, “l’eina no acaba de funcionar”. El camp reclama també una definició de “posicions de domini” a la cadena agroalimentària –un percentatge de cada mercat que atorga a empreses concretes la capacitat de definir preus de certs productes–. Una llei que no compta amb aquests marcs reguladors, per al Govern, no protegeix “les baules més dèbils de la cadena alimentària, els productors més petits”. Uns productors petits, cal recordar, especialment presents a Catalunya. En aquest sentit, des del departament busquen l’impuls de les agrupacions de productors, per atorgar estructura i volum a les vendes de productes catalans. “Una pagesia organitzada és clau”, raona Mascort.
