La reforma laboral ha estat una de les medalles que l’executiu de coalició s’ha penjat durant la darrera legislatura. Tant Consell de Ministres com sindicats celebren sovint un canvi de rumb al mercat de treball espanyol –un dels més malmesos d’Europa, malgrat la bona salut econòmica– que, asseguren, significa una primera pedra per posar fi a la precarietat; pactada, a més, amb el conjunt del diàleg social. Després de les eleccions, però, el món empresarial va començar a qüestionar la seva validesa, amb el president de la CEOE Antonio Garamendi arribant a obrir les portes a una nova reforma. Ara, d’acord amb un nou informe elaborat per Randstad Research en col·laboració amb Foment del Treball, els empresaris catalans en reclamen una “reformulació” de la llei. “La reforma laboral ni ha beneficiat l’estabilitat en l’ocupació ni ha transformat el mercat de treball; només ha servit per encobrir la temporalitat sota un artifici estadístic”, denuncia el president de la comissió laboral de l’entitat Javier Ibars.
L’informe en qüestió, de la mà del director de la branca de recerca de l’ETT Randstad, l’economista Valentín Bote, detalla com el pilar central de la reforma, la reducció de la temporalitat als contractes de treball, podria ser més un efecte estadístic que no pas una nova realitat estructural a l’economia espanyola. Si bé és cert que a Catalunya, d’ençà de l’entrada en vigor de la llei, la taxa de treball temporal ha caigut en un 6,5% –del 20% al 13,5– Bote assegura que “com que l’activitat subjacent és temporal, la durada dels contractes va a la baixa”. És a dir, la reforma ha canviat la forma de comptar els contractes, però no la naturalesa de les tasques. “Diversos indicadors apunten que els contractes indefinits ara moren abans”, declara Bote. Segons un estudi de Fedea, l’any 2019 un 40% dels acords laborals de llarga durada finalitzaven abans d’un any –per acomiadament o altres qüestions–. Ara, tal com recull el document, aquesta taxa ha augmentat fins al 70%, un salt de 30 punts que revela una situació anòmala en el model productiu i laboral de l’Estat. En aquest sentit, des de la patronal critiquen que la reforma laboral es va posar en funcionament “en fals”. Segons Ibars, va “modificar les estadístiques sense entrar en allò que importa, la part productiva”. És a dir, s’elimina la temporalitat sobre els papers, però no a la realitat de treballadors i empreses.
La figura del fix discontinu ha passat a ser, de fet, un dels protagonistes del mercat laboral català. Segons les dades recollides per Bote, un 5,5% dels treballadors catalans estan contractats amb aquesta modalitat. Només els prop de dos anys de plena vigència de la reforma, s’han signat al país mig milió d’acords laborals d’aquest caràcter, apunta l’economista. Actualment, la xifra total de persones contractades en aquestes condicions ascendeix fins a les 168.000 a Catalunya, unes 100.000 més que abans de l’aplicació del nou marc de relacions al lloc de treball. Això, de nou, limita la supervivència dels contractes indefinits, de tal forma que, si bé no ha facilitat dades concretes, el director d’estudis de Randstad assegura que ha crescut substancialment la xifra de treballadors que signa dos contractes indefinits en un sol mes. “Abans era un fenomen residual, ara és habitual”, puntualitza.
Distorsions a l’atur
Una de les qüestions més discutides per part del món patronal dels contractes fixos discontinus és la seva incidència sobre les dades d’ocupació. D’ençà de la creació d’aquesta figura, els treballadors sota un contracte fix discontinu que no es troben treballant no es comptabilitzen com a aturats, sinó com a demandants d’ocupació. L’augment d’aquesta mena d’acords laborals, per a Bote, provoca que “l’estadística d’atur registrat sigui cada cop menys rellevant per explicar la gent que vol treballar i no pot”; en tant que hi ha una ampla base de treballadors que demanden ocupació que no consten a les dades d’atur per aquest “artifici”. D’aquesta manera, l’economista apunta a l’atur efectiu com a mesura estadística de referència, un model que sí que inclou els demandants d’ocupació com a aturats. Mentre que històricament atur registrat i efectiu eren virtualment iguals, actualment entre les dues xifres hi ha una “escletxa de 50.000 persones”. De fet, si bé l’atur registrat ha patit una important caiguda en termes interanuals, “l’atur efectiu no ha disminuït en el darrer any”, lamenta Bote.
Vagues i EROs
El monogràfic sobre la reforma laboral s’ha inclòs dins l’ample informe del mercat laboral que ha fet públic Foment aquest dilluns. Més enllà de les dades d’ocupació extretes de l’EPA i el ministeri de Treball, des de la patronal celebren un intens descens de la conflictivitat laboral en el darrer any. Segons Ibars, les jornades laborals perdudes per convocatòria de vaga han “disminuït substancialment” des del 2022, amb un índex d’incidència –la relació entre els treballadors que segueixen les mobilitzacions sindicals i el conjunt de la plantilla– d’un 6% que el representant considera “mínim”.
Una dada cridanera és el substancial augment dels expedients de regulació de l’ocupació (EROs) d’extinció, aquells que comporten l’acomiadament dels treballadors afectats. Mentre que el 2022, els expedients d’aquest perfil eren el 16% del total, enguany representen el 32%, exactament el doble. Tot i això, la caiguda general d’aquestes mesures extremes provoca que els empresaris “no estiguin en alerta”. “Valorarem en els pròxims mesos si es tracta d’una tendència o d’una acumulació de casos puntuals”, exposa el president de la comissió laboral.
