Les organitzacions empresarials de l’Estat continuen la campanya contra els acords per reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals. La patronal catalana de les grans empreses, Foment del Treball, ha carregat contra les altres dues potes del diàleg social -sindicats i administracions, especialment el ministeri de Treball i Economia Social- per la seva postura respecte de la reorganització horària. A parer del director de relacions laborals de l’entitat, Javier Ibars, tant la ministra Yolanda Díaz com les principals veus sindicals de l’Estat estarien imposant una reforma normativa per a un àmbit que “s’ha de traslladar a la negociació col·lectiva”. Un diàleg bipartit que, segons defensa Foment, les empreses han intentat implementar, davant resistències per part de la representació legal dels treballadors. Comissions Obreres i la UGT, denuncia, “s’han aprofitat que tenien un ministeri al darrere que els hi donava suport” per evitar el diàleg directe amb la patronal. Les converses entre les dues parts, lamenta, “han durat ben poc”, atès el posicionament d’un departament de Moncloa que té “les cartes marcades”.
A parer de la patronal presidida per Josep Sánchez Llibre, les negociacions que corresponen a qüestions relatives a l’organització de la jornada laboral s’han de tractar exclusivament en les taules entre treballadors i empresaris. I, de fet, les converses han de ser específiques. “Allà on és possible aplicar una jornada reduïda, ja s’està fent”, defensa Ibars; fent mà de les dades recollides per l’informe anual del mercat laboral elaborat per Foment. El document, presentat aquest mateix dilluns en roda de premsa en la seu de la patronal, recull que prop del 50% els convenis col·lectius vigents a Catalunya registren una jornada setmanal de menys de 38,5 hores; mentre que més del 80% reconeix setmanes de menys de 40 hores. En aquest sentit, els patrons atorguen “llibertat absoluta” a cada organització territorial, branca sectorial i empresa per pactar l’estructura laboral que els hi convingui; atès que “cadascuna és absolutament diferent” de la del costat. Insisteixen, així, que l’aplicació d’una possible reducció de la jornada laboral s’ha de deixar als pactes entre capital i treball, i no situar-la en l’escala reguladora. Amb l’aproximació actual, sentencia el responsable, l’entesa és “inviable”.
Més enllà del procés negociador, els empresaris denuncien que les altres dues parts del diàleg social intentin “canviar les normes del joc a mig partit”. Des de Foment recorden que els convenis col·lectius tenen “molts més apartats que la jornada i el salari”; i que aquests dos àmbits formen part d’un conjunt negociador amb especificitats arreu. “Volem tractar la modificació normativa en l’àmbit de la negociació bipartita, no tripartita”, reitera Ibars; tot subratllant el caràcter de part que atribueixen al ministeri dirigit per Yolanda Díaz. Ara bé, fins i tot aterrant les possibles converses a l’escala d’empresa, territori o sector, els patrons es mostren reticents a una aplicació general de la mesura. “Tenim una concepció diferent de la que s’està plantejant”; insisteix el dirigent.
El retorn a la taula per l’AIC
El de la jornada laboral no és l’únic dels acords pendents en l’agenda dels grans empresaris catalans. El passat estiu, Foment del Treball es va aixecar de la taula de l’Acord Interprofessional de Catalunya -una sort d’AENC català que estableix el marc negociador entre sindicats, patronals i Govern a escala del país-. En el moment, cal recordar, va ser una decisió molt criticada per les parts: Comissions Obreres, per exemple, va titllar els de Sánchez Llibre d'”irresponsables i deslleials”. Cal recordar que l’AIC marca el camí de prop de 300 convenis col·lectius al país, que romanen a l’espera d’una bastida negociadora des que la darrera caduqués l’any 2020. Ara, Ibars assegura que romanen a l’espera de reprendre els intercanvis amb els sindicats. “Encara no tenim una reunió prevista per a aquest tema”, explica el dirigent, tot apuntant que “tenim moltes qüestions i molt rellevants a negociar amb els sindicats”. Tot i això, no ha puntualitzat si els empresaris s’han mogut de les postures que van portar al trenc del diàleg ara fa un any i escaig.
Cop a la negociació
A parer dels patrons, els desacords pel que fa a la reducció general de jornada mostren efectes perniciosos sobre la resta d’acords entre treballadors i empresaris. Durant la primera meitat de l’any, tal com recull l’Informe del Mercat Laboral, es van ratificar al país un 8,33% més de convenis col·lectius que en el mateix període de l’any anterior. La ràtio de creixement ha fet un important pas enrere a partir del mes de juny, fins al 4,65% -una xifra encara més precària si s’observa només el setembre, amb poc més de l’1% d’alça comparat amb el 2023-. Els patrons atribueixen la frenada en la negociació col·lectiva a la “incertesa pel que fa als nous projectes normatius”. Els empresaris, és a dir, es mantenen a l’espera de la norma abans de fer qualsevol pas endavant als seus sectors i empreses.
L’aturada arriba en un moment de tensió per a la indústria catalana: cal recordar que durant el darrer trimestre de l’any s’intensificaran les converses per aprovar els nous conveni col·lectius de les indústries tèxtil i càrnia, amb milers de treballadors afectats a l’Estat. En alguns casos, cal recordar, els acords s’han d’obrir en canal -en el tèxtil, per exemple, els sindicats cerquen l’harmonització de categories professionals per igualar els salaris de tots els nivells-.
