La crisi dels temporers es manté sense resoldre. Mentre els pagesos es plantegen tornar a sortir als carrers per exigir millors condicions laborals, així com una situació de prioritat per als productes locals davant dels importats estrangers, els treballadors del camp continuen veient-se atrapats en una precarietat que no sembla tenir fi. Aquests treballadors, majoritàriament immigrants, es veuen obligats a acceptar contractes que superen les hores laborals permeses per la llei, i fins i tot, molts d’ells han de passar la nit en condicions deplorables, dormint al ras i sense les mínimes garanties de seguretat ni higiene. Tot i que la lluita per millorar els allotjaments d’aquests temporers no és un fenomen nou, amb el pas dels anys s’ha fet més evident la urgència per trobar solucions efectives. L’última aposta del govern català ha estat l’abonament de les sol·licituds per a construir i rehabilitar allotjaments pels temporers. Amb una partida de 700.000 euros a repartir en 15 projectes de fructicultura per tot Catalunya, el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació reforça la seva participació en la resolució de la crisi. No obstant això, mentre que aquesta xifra és acceptable per a molts pagesos, els sindicats consideren que és insuficient, ja que podria no cobrir les necessitats reals del col·lectiu, que continua patint les conseqüències d’un sistema que els deixa marginats i vulnerables.
“No sembla una quantia prou elevada per resoldre el conflicte”, remarca a Món Economia, Xavier Perelló, secretari general d’UGT FICA a les Terres de Lleida. Per l’expert, la realitat és molt difusa, perquè no disposen de xifres reals sobre les persones que treballen al camp i no tenen allotjament. De fet, Perelló calcula que al voltant de 25.000 treballadors del camp no tenen allotjament. Ara bé, aquesta xifra quantifica les persones sense papers i amb contractes il·legals i aquells que sí que tenen contracten però no tenen un espai on descansar. “Sempre parlem de xifres generals perquè no en tenim d’específiques”, lamenta el sindicalista. Així doncs, per UGT és complicat valorar si la partida pressupostària és suficient o no, però el que tenen clar és que “els habitatges pels temporers amb contracte no són un problema empresarial, no del Govern”, etziba Perelló. En aquest sentit, el sindicat afirma que els pagesos que necessiten mà d’obra s’han de fer càrrec d’aquestes persones i -amb ajudes o sense- “si no poden, no haurien de contractar”, continua Perelló.
La visió des de la pagesia és diferent. El sector viu moments de molta tensió i se senten desprotegits davant els diferents conflictes que s’han anat enquistant amb els anys. L’exagerada burocràcia o la competitivitat deslleial dels productes de fora els han convertit en un sector vulnerable que té molts fronts oberts des d’on actuar. “Per a nosaltres és una quantitat bona que pot ajudar a resoldre part del conflicte”, assegura Jaume Pedros, responsable de temporers d’Unió de Pagesos. Mentre els sindicats remarquen la necessitat de millorar la relació empresarial i laboral dels temporers i els productors, els mateixos empresaris agraris asseguren que en molts casos se’ls fa complicat assumir la totalitat de la despesa de construir o rehabilitar aquests allotjaments i, per tant, les ajudes del Govern treure’n part d’aquesta pressió: “Actualment, la normativa exigeix unes condicions específiques que sense aquest ajut, molts pagesos no podrien sufragar”, descriu Quim Mallafré, portaveu de Revolta Pagesa.
La burocràcia que envolta les sol·licituds
El conflicte s’enterboleix per ambdós costats. Per una banda, els sindicats continuen lluitant per la millora de les condicions de les persones amb contracte i sense allotjament, i per l’altra els pagesos asseguren que les càrregues econòmiques moltes vegades són més altes del que poden assumir. És per això, que la línia d’ajuts del Govern pretén estabilitzar la crisi a poc a poc. La partida de projectes subvencionats pel departament d’Agricultura el 2024 s’ha repartit en 15 projectes repartits per Catalunya. El tipus de projecte que ha generat més places d’allotjament ha estat la construcció de nous habitatges, ja que permet crear infraestructures dissenyades específicament per a les necessitats dels temporers. “Aquest model ha tingut un gran impacte en la capacitat d’acollida”, asseguren fonts de la conselleria d’Agricultura a Món Economia. D’aquesta manera, les reformes i rehabilitacions d’espais existents també han estat rellevants, perquè han permès aprofitar edificis preexistents per adaptar-los com a allotjaments temporers. Finalment, pel que fa a la compra d’allotjaments nous i les intervencions específiques de les llars ja existents han tingut menys èxit, tant per la falta de disponibilitat d’habitatges al mercat, com en el cas de les petites reformes, pel poc impacte que tenen en l’augment de places disponibles.
El pressupost inicial plantejat per aquesta partida era d’1,5 milions d’euros, però s’ha acabat reduint per la manca de sol·licituds acceptables, és a dir, hi ha hagut productors que s’han quedat fora per no complir amb els requisits. Tot i això, la conselleria explica a aquest diari que “aquesta ha estat la primera vegada que es convocava aquest ajut, i això ha generat alguns reptes en la seva execució”. Part del sector de la pagesia també reconeixen que les sol·licituds eren molt més complexes del que s’esperaven i que “hi havia massa poc temps per fer-ho tot”, explica Pedros, d’Unió de Pagesos, qui afegeix que “la gent no ho pot tramitar en un temps tan limitat”. Per contra, però Pedros també reconeix que a partir d’ara els pagesos estaran més preparats per a quan arribi el període de sol·licitud. El mateix opina Mallafré, de Revolta Pagesa, qui a més, insisteix a dir que hi ha alguns tràmits que s’exigien que no es podien fer a temps. “En aquest ajut l’habitatge en qüestió ha d’estar al nom del titular de l’explotació i teníem un termini molt limitat de temps per sol·licitar-ho”, lamenta el portaveu de l’entitat qui també assegura que “s’havien de fer moltes gestions prèvies”.
La crisi laboral amb els temporers
Més enllà de la lluita per un habitatge digne pels treballadors del camp, UGT FICA també reclama més control per aquelles persones que treballen sense papers i sense contracte. Al cap i a la fi, Perelló assegura que la crisi no només se soluciona amb l’augment dels allotjaments i que, per tant, tot i que la primera part sigui cosa de les empreses, “el sensellarisme sí que és un problema del Govern”. En aquest sentit, repeteix que cal poder comptabilitzar les persones que cada any entren a Catalunya per treballar i no tenen permís de treball. “Hem d’evitar fer crides”, recorda el secretari general d’UGT FICA Terres de Lleida, ja que si es reclama més mà d’obra, s’acaba amb un excés de personal que moltes vegades acaba sent contraproduent. En certa manera, el sector de la pagesia comparteix la mateixa visió que els sindicats i el responsable de temporers d’Unió de Pagesos remarca la necessitat de més seguretat i ajudes per les persones sense papers: “Cal una solució per aquests treballadors, que són els més vulnerables i quan un pagès no els pot fer contracte acaben en mans dels especuladors“, conclou.
