Les cures sempre han estat la feina invisible de les persones, sobretot de les dones. Mantenir els fills i cuidar els avis és la feina extra de bona part de la població catalana, sobretot de la generació sandvitx, aquelles persones que actualment encara tenen cura dels seus fills i els més grans de la casa ja no es valen per si sols. En els últims anys, els adults d’aquesta generació han combinat la seva feina amb les cures dels seus estimats, tot un joc de malabars que queda emmascarat darrere d’hores lliures i contractes parcials. Els experts asseguren que aquesta generació és la primera de moltes i que mentre es continuï allargat l’esperança de vida i no hi hagi més professionalització del sector de les cures, la situació no millorarà. Com el pernil dolç d’un entrepà, la generació sandvitx està obligada a mentir-se el mig i dona suport als dos costats, una feina no remunerada que acaba tenint una víctima molt clara: les dones.
“Les dones es veuen obligades a sacrificar la seva carrera professional per tenir cura de grans i petits”, assegura Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació d’UGT. Per a ella les cures s’han convertit en una feina exclusiva de les dones i en l’actualitat el gènere femení que pertany a la generació sandvitx s’emporta la pitjor part, ja que tenen encara fills per cuidar i persones grans a les quals atendre. De fet, en l’últim informe de la Cambra de Comerç de Barcelona s’identifiquen almenys 59.960 persones que formen part d’aquesta generació que es dediquen a les cures, el 60% de les quals són dones. “Vivim en una societat amb rols de gènere i estereotips molt arrelats”, continua Gajardo, qui reconeix que per molt que la situació cada vegada sigui més igualitària, “en les cures sempre es veu molt més marcada la diferència entre homes i dones”. Precisament, per això, des de Cambra expliquen la necessitat de posar sobre la taula les dades, tal com anuncia Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de l’organisme, qui remarca que “és hora de canviar el model de les cures”.
Segons l’estudi de la Cambra, la generació sandvitx és la més afectada per aquesta falta de professionalització de les cures. D’aquesta manera, les persones que tenen entre 45 i 64 anys conformen un dels grups socials més grans, però també acaben sent els que tenen més persones a càrrec. Tot i que la implicació cada vegada és més igualitària, les dones continuen aglutinant la gran majoria d’aquestes tasques. D’aquesta manera, l’informe constata que les dones d’aquesta generació dediquen 6 hores més a la setmana que els homes a les cures. En concret, fan 49,3 hores enfront de les 43,8 hores dels homes. Aquesta diferència d’hores fa que la presència femenina en les cures augmenti substancialment, i per tant pràcticament el 70% de les hores de cura totals de l’any les realitzen les dones. “Les dones realitzen 102 dels 148 milions d’hores de cures totals a l’any”, alerta Poveda.
El conflicte principal amb les cures és la seva remuneració. Des d’UGT, Gajardo assegura que la bretxa salarial i el sostre de vidre tenen a veure amb aquesta doble vida que porten moltes dones. “Agafar feines amb horari parcial o apartar durant un temps la carrera professional per tenir fills són renúncies que es lliguen a les dones”, explica la secretària d’Igualtat i Formació del sindicat. D’aquesta manera, a parer de les expertes, cal una professionalització del sector, on no només hi hagi persones que es puguin dedicar plenament a les cures sinó que també sigui una feina remunerada, ja que tal com es desprèn de l’informe de la cambra, les cures tenen un valor econòmic de 10.105 milions d’euros, el que equival a un 4,1% del PIB i un 10,9% de l’ocupació a Catalunya.
La conciliació i el nou paradigma d’ajudes
Les estratègies públiques per no expulsar les dones del mercat laboral en el moment que s’han de fer càrrec d’un tercer es basen en la conciliació. D’aquesta manera, qualsevol persona pot demanar una reducció de jornada o una excedència a l’empresa per cuidar algun familiar. Ara bé, aquestes normatives que aparentment són beneficioses, han provat ser una trampa que perpetua la desigualtat entre homes i dones. “Les polítiques de conciliació sempre van dirigides a les dones”, defensa Gajardo, qui afegeix que “les dones no ho fan perquè volen sinó perquè els han ensenyat que toca”. Així doncs, l’experta relata com la figura de la dona en les cures ha guanyat tanta importància que “només es concep en gènere femení, no masculí”.
La conciliació sempre s’ha establert com un paràmetre per tenir cura dels nens petits, però segons Poveda, aquesta tendència ha canviat per a la generació sandvitx. Així, les reduccions de jornada per a cuidar els pares en comptes dels fills començaran a augmentar en els pròxims anys. “Cal que les empreses estiguin preparades per aquest canvi i ofereixin alternatives reals”, resol l’experta de la Cambra de Comerç de Barcelona. Per contra, la secretària d’Igualtat i Formació d’UGT lamenta que “totes les mesures relacionades amb la conciliació són penalitzadores per a les dones”. Precisament, perquè són les dones les que carreguen tot el pes de les cures, també són elles les que acaben reduint les jornades laborals, amb la baixada de sou que això implica: “És un cercle molt viciós”, afegeix Gajardo.
El mercat laboral fet pels homes
El model actual del mercat laboral té moltes escletxes per on la desigualtat entre home i dones s’escola. La secretària d’Igualtat i Formació de la UGT explica com el “món està fet pels homes” i, per tant, els complements salarials van molt lligats a professions molt masculinitzades. Lluny de ser un factor aliè a l’augment de les cures informals entre les dones, té molt a veure amb la seva capacitat de guanyar diners a la feina. Tal com exemplifica Gajardo, quan només es poden veure retribucions extres en feines que majoritàriament fan els homes, sembla evident que les que han de renunciar a la jornada laboral completa són les dones. “Si en un nucli familiar un home cobra més plusos que una dona per la seva feina, quan s’hagi de sacrificar algun sou a causa de les cures aquest serà el de la dona”, argumenta l’experta del sindicat. A parer de Gajardo, així només s’aconsegueix “perpetuar aquests rols de gènere on la dona cuina i l’home treballa”.
En definitiva, les expertes apunten que la situació de la generació sandvitx amb relació a les cures continuarà sent motiu de debat. A part, el paper de les dones d’aquesta generació fa anys que es troba en el punt de mira i en molts casos es confirma que les desigualtats creixen. Poveda confia en l’administració pública per fer “un canvi de paradigma” que posi professionals no familiars al capdavant de les cures. Gajardo, en canvi, repeteix que la tensió és molt elevada i que les desigualtats -tot i disminuir amb els anys- continuen molt presents, una situació que posa en dubte la llibertat de les dones, però també l’estabilitat del país, perquè tal com recorda la sindicalista: “Són elles qui mouen el món”.
