Les baixes per incapacitat temporal de curta durada sempre han estat un dels focus de conflicte social a Catalunya i en aquesta última etapa de creixement postcovid els empresaris han començat a mostrar el seu neguit pel seu l’augment. Les dades oficials més recents mostren com les hores de baixa per incapacitat temporal s’han doblat en els últims deu anys i el 2023 la xifra es va enfilar fins a les 7,5 hores mensuals per treballador. Amb aquestes xifres, el país s’ha convertit el segon territori de l’Estat on les baixes tenen més incidència per cada mil treballadors, superada només per Navarra. Davant d’aquest fet, les dues patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, expliquen a Món Economia que la principal solució per a la reducció d’aquest absentisme hauria de ser donar més poder, o usar de forma més eficient, les mútues, ja que permetrien descongestionar el sistema sanitari.
En aquest sentit, el director de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball, Javier Ibars, exposa que una part important de la responsabilitat es deu a la “manca d’agilitat” del sistema sanitari a l’hora de donar les altres. En aquest sentit, l’empresari assegura en diversos casos, el desbordament del sistema provoca que el seguiment de cada cas sigui “deficient” i provoca un allargament de les baixes laborals en qüestió. De fet, Ibars explica que per tal de tenir una millor fotografia d’aquest conflicte des de Foment estan reparant un informe per tal de veure el diagnòstic i poder posar sobre la taula noves propostes. En aquest sentit, assegura que cap de les parts vol que les baixes augmentin perquè voldrà dir que la salut dels treballadors serà bona.
Tot i aquesta reclamació, el representant de Foment explica que en els pròxims mesos, si tot va bé, s’hauria de posar en marxa un sistema per aprofitar millor la figura de les mútues. Segons explica Ibars, la idea és que les diferents mútues col·laboradores signin un seguit de convenis amb la Seguretat Social per tal que puguin fer tractaments als treballadors amb garanties i poder fer propostes d’alta al sistema de salut.
De fet, aquest estudi el va presentar aquest dimecres Pimec on el secretari general de l’entitat, Josep Ginesta, va presentar un conjunt de propostes per tal de reduir l’alta incidència de les baixes per contingències comunes i millorar la gestió. Entre les propostes, destacava el millor aprofitament de la infraestructura de mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Per exemple, des de la patronal de la petita i mitjana empresa reclamen que les mútues puguin realitzar les altes i baixes per contingències comunes així com una millora en la gestió administrativa a l’atenció primària al voltant d’aquest conflicte. Finalment, ginesta també va explicar que també es podrien millorar els sistemes de control d’aquestes baixes.
Tot i aquesta voluntat propositiva, cal recordar que aquest debat -que en molts casos ha derivat en conflicte- s’ha trobat una gran oposició per part dels sindicats. Des de CCOO, la responsable de Salut Laboral, Mònica Pérez, explica a aquest diari que efectivament les baixes laborals estan augmentant i en la seva opinió és perquès les empreses no protegeixen prou bé als seus treballadors. En aquesta línia, Pérez reclama més prevenció a les empreses per reduir aquest nombre de baixes i, així no haver d’arribar fins al sistema sanitari.
Per què augmenten les baixes?
El xoc entre patronals i sindicats torna a aflorar amb els motius pels quals es demanen aquestes baixes. Segons les dades de Pimec, en l’última dècada s’han duplicat, fins a arribar a les 7,5 hores mensuals per treballador. En aquest sentit, l’informe en qüestió constata diverses variacions “vinculades al cicle econòmic” i asseguren que un augment del PIB sempre va acompanyat d’un augment de les baixes. A més, l’estudi realitzat per la patronal de les pimes també afirma que a mesura “que creix la taxa d’atur, es redueix ostensiblement la incidència de les baixes per incapacitat temporal”, i viceversa. És per això que afirmen que “les expectatives laborals dels treballadors poden influir en la seva disposició a sol·licitar baixes per incapacitat”.
Alhora, Ginesta, també va comentar que la incidència per sectors i mida empresarial assegurant que “a mesura que les empreses creixen en grandària, les hores mitjanes per persona treballadora i els costos d’incapacitat temporal augmenten, sent les empreses industrials les que presenten una major incidència i costos laborals, i la construcció, el sector que registra els més baixos”.
En aquest sentit, Ibars també adverteix aquesta tendència i admet que alguna cosa falla. Tot i això, també reconeix que aquest acompanyament del cicle econòmic també es dona perquè en època de crisi és normal que no es demanin tantes baixes per por a perdre el lloc de feina, un fet que no es dona en èpoques de bonança. Alhora, i pel que fa al motiu de l’augment, l’empresari indica que la causa de tot plegat es deu a tres grans factors, en primer lloc, una tasca deficient de les empreses en la prevenció, seguit de l’escassetat de serveis públics per abordar el problema i per últim al frau que cometen alguns treballadors.
Del costat dels treballadors, Pérez assegura que les baixes també augmenten o es redueixen en funció de la precarietat del treballador i la pressió que pot arribar a patir per part de l’empresari. Alhora, insisteix en el fet que la prevenció per part de les empreses “és clau” per tal que “el treball no faci mal” perquè actualment “fa emmalaltir els treballadors”.
Hi haurà punt de trobada?
Tot plegat sembla un debat etern amb dos bàndols, empresaris i treballadors, enfrontats a l’hora de com gestionar aquestes baixes laborals. Tot i això, Ibars es mostra optimista amb aquest primer pas de la signatura de convenis amb les mútues que van acordar tant els sindicats principals -CCOO i UGT- i la patronal espanyola, la CEOE. Alhora, apunta que l’únic que volen les dues parts és “millorar la salut dels treballadors”, però reconeix que sempre ha estat un tema amb el qual “ha costat posar-se d’acord”.
Un dels motius de desavinença, reconeixen tant Pérez com Ibars arriba ja en la mateixa definició d’absentisme. Per una part els empresaris consideren que es produeix sempre que un treballador no sigui present al seu lloc de treball, sigui de forma justificada o no i per l’altre, els treballadors apunten que no s’hauria de considerar absentisme si el treballador avisa que no pot acudir justificadament al lloc de treball.
1 
