Els temporers són una professió oblidada. La tecnologia avança i les fórmules de cultiu amb ella, però els treballadors del camp que recullen els fruits de les collites durant mesos de sol a sol continuen sent imprescindibles. Tot i això, la guerra freda entre sindicats i patronal té bloquejat des de fa gairebé quatre anys el conveni col·lectiu català que els hauria de protegir i dotar-los d’unes condicions bàsiques de treball. Mentre a l’estat espanyol, UGT-FICA exigeix un conveni nacional després de veure les bones condicions laborals a la verema francesa, els sindicats catalans repliquen la queixa al país i recorden que Catalunya porta des del 2020 sense un conveni legítim pel qual es regeixin els temporers. Poques setmanes abans de començar a recollir els fruits d’un any que encara ha patit les conseqüències de la sequera, el sindicat recorda que la patronal ha de cedir a les seves propostes. A l’altre costat, JARC assegura que són els sindicats els que els toca moure fitxa. Un caldo de cultiu que augura un futur incert per un acord, sense el qual, només perden els treballadors.
“Els temporers viuen el que en diem explotació per explotació”, etziba Alícia Buil, secretària del sector agroalimentari d’UGT Catalunya. Per a ella la situació fa anys que és insostenible i des del sindicat exigeix que la patronal deixi de llançar pilotes fora i s’enfronti a les reclamacions de canvi. “Els abusos que perpetuen els empresaris agraris no passen a França”, continua Buil, que recorda que al país que lidera Emmanuel Macron té unes condicions “infinitament més dignes”. L’opinió és molt diversa des de l’altre costat de la taula, Osvald Esteve, responsable de la sectorial de Fruita Dolça de JARC-COAG remarca també la necessitat d’un desbloqueig del conveni col·lectiu, però insisteix que són els sindicats els culpables de l’aturada dels acords: “A nosaltres ens agradaria seure i negociar, però ells no volen”, diu el representant, que afegeix que tenen la sentència del TSJC que a l’abril els va donar la raó.
L’inici d’aquesta trifurca es va iniciar a causa del desacord amb un sol paràmetre: les taules salarials. Pel sindicat, augmentar els salaris dels temporers era una necessitat clau fins i tot abans de començar les negociacions. “Després de gairebé quatre anys convulsos i amb grans augments de l’IPC els treballadors encara no han vist el seu sou pujar”, lamenta secretària del sector agroalimentari d’UGT Catalunya. En aquest sentit, Buil especifica que les taules salarials haurien d’incrementar-se automàticament i no formar part d’una negociació: “És inadmissible que hi hagi persones que cobren per sota el salari mínim interprofessional”. Per contra, Esteve reconeix la importància dels salaris, però assegura que s’han d’incloure dins la negociació, perquè “no només volem acordar els sous, sinó molts altres paràmetres que s’han de discutir després de l’entrada en vigor de la nova reforma laboral”.
Un dels conceptes que -segons el sindicat- bloqueja l’acord per part de la patronal és l’eliminació de les clàusules per antiguitat. Amb la nova llei, els contractes temporals s’han pràcticament prohibit en el sector dels temporers i ara es treballa amb la figura de fixos discontinus. Gràcies a això, els contractes dels treballadors tenen en compte el temps que fa que recullen fruita i, per tant, se’ls va apujar el sou d’acord amb l’antiguitat a la feina. “La patronal vol eliminar aquesta clàusula”, remarca Buil. Una afirmació que Esteve esquiva i explica en declaracions al Món Economia que “s’ha d’acordar en la negociació del conveni col·lectiu”. Així doncs, cap de les dues parts està disposada a cedir i, per tant, els temporers continuen treballant amb les condicions de l’any de la pandèmia.
Una situació “precària i vulnerable”
Més enllà de les incomptables millores de les quals es fan ressò els sindicats, la representant d’UGT també diu que “la gran majoria d’empresaris agraris no compleixen amb el desfasat conveni col·lectiu del camp”. D’aquesta manera, Buil recorda que hi ha moltes persones estrangeres que treballen de temporers i que constantment expliquen històries de terror sobre les condicions al camp. “Alguns han de pagar el transport o fins i tot els guants que utilitzen per treballar”, diu la representant sindical. El mateix conveni estipula que el transport és a càrrec de l’empresari, així com el material a fer servir, però Buil insisteix que aquestes normes no es compleixen. Paral·lelament, el sindicat també denuncia que els sous no només no estan actualitzats, sinó que són menors del que demana el conveni: “Encara no he trobat ningú que cobri el que ha de cobrar”, diu Buil, qui afegeix que “aquestes situacions passen desapercebudes perquè els temporers es troben en una situació precària i vulnerable i no volen denunciar”.
Un dels punts amb opinions més diverses és l’apartat del conveni on s’obliga els empresaris agrícoles a pagar o donar un allotjament gratuït als treballadors que viuen a 75 quilòmetres o més de la collita. El responsable de la sectorial de Fruita Dolça de JARC-COAG recalca que aquesta part de l’acord “es compleix”, però també descriu que en molts casos “amb antiguitat a l’empresa” prefereixen “anar al seu aire” i, per tant, no requereixen un allotjament perquè tenen el seu propi. “Hi ha gent que ja té una vida muntada i abans de compartir espai amb gent que no coneixen, volen anar-se’n a un pis”, diu Esteve. Unes declaracions que disten molt de l’opinió sindical on insisteixen que els temporers “es veuen obligats a buscar-se la vida”.
L’anhel de tenir les condicions de la verema francesa
Els empresaris francesos aquest any han demanat menys personal del que necessiten normalment per la verema. UGT-FICA estima que fins a 13.500 treballadors d’arreu de l’estat espanyol participaran en la verema francesa d’enguany, 1.500 menys que en la campanya de l’estiu passat, a causa de la sequera, segons va informar el sindicat el passat dijous des de la seva seu madrilenya. Tot i la reducció, l’evidència és que a molts espanyols els surt rendible fer de temporers a França en comptes de les plantacions de l’Estat, incloses les catalanes. “Els donen condicions adequades que a Espanya no els ofereixen”, assenyalava UGT-FICA. “Les condicions són manifestament millorables; que no hi hagi un conveni per a aquests treballadors a Espanya demostra el nivell de les patronals, que haurien de fer un exercici de reflexió i anàlisi de com està el sector”. “Tornarem a mobilitzar-nos”, van advertir des del sindicat.
Tot i que a Catalunya existeix el conveni no és tan efectiu com el de França, ja que l’administració pública francesa fa controls rutinaris als empresaris del camp. “Aquí no hi ha recursos”, explica Buil, que afegeix que noten “certa decidia per part dels governs”. De fet, per a la responsable del camp d’UGT Catalunya és un problema “enquistat” i que “s’està mantenint durant massa temps”. Una situació que en cap cas es viu a França, on el salari dels temporers d’enguany dependrà de la seva categoria de professional, però no serà inferior al salari mínim interprofessional de creixement, fixat en 11,65 euros per hora. A més, la jornada laboral a França és de 35 hores, amb millores del 25% en cas de treballar més de 35 i fins a 43 hores, i amb millores del 50% per a jornades per sobre de les 43 hores setmanals. En definitiva, l’emmirallament amb França podria fer vessar el got pels sindicats, que ja parlen de mobilitzacions, ja que tal com recorda Buil: “El control a França és tal que els empresaris agraris no s’atreveixen a saltar-se la norma; els cauria el pèl“.
