Els sindicats exigeixen el Govern que, en els pròxims pressupostos, s’hi dediqui un 2% del PIB a polítiques d’habitatge. Segons els secretaris generals de totes dues organitzacions, el control del mercat residencial és “una prioritat clau” del món del treball, com “tot allò que afecta la butxaca”. Per a la líder de Comissions Obreres a Catalunya, Belén López, “no pot ser que allò que a nosaltres ens costa tant acabi anant a les butxaques dels especuladors i els rendistes”.
Entre altres qüestions, reclamen triplicar el parc públic d’habitatge, fins a les 100.000 unitats, mitjançant el dret de tanteig i retracte. “Construir més no és la solució”, alerten els líders sindicals, contraris a la proposta del Govern de Salvador Illa d’edificar 50.000 nous habitatges fins al final de la legislatura. També posen sobre la taula augmentar l’abast de les zones tensionades, a on s’apliquen les regulacions de la llei espanyola; així com implementar noves ajudes a famílies i a l’emancipació juvenil, fins als 50 milions d’euros en cadascun dels dos programes. Tot plegat, acusa López, per fer complir les promeses d’Illa: “aquest lema que no es cansa de repetir el president de la prosperitat compartida s’ha de fer realitat”. “Tenim unes bones dades macroeconòmiques que han de tenir reflex en la butxaca de la classe treballadora”, ha afegit la secretària general.
En relació amb l’habitatge, també reclamen al Govern que mantingui les bonificacions al transport públic vigents. Aquest és, però, un punt contenciós, atès que el departament de Territori ja ha alertat que és “impossible” abaratir el cost dels bitllets i, a la vegada, millorar el servei. També han plantejat integrar les tarifes de totes les administracions metropolitanes i crear tarifes bonificades amb caràcter social.
“Si hi ha finançament, hi haurà pressupostos”
Abans d’aplicar mesures pressupostàries, però, els sindicats alerten que hi ha d’haver uns pressupostos, tant a Catalunya com a l’Estat. Lamenten que la llei de comptes no s’hagi aprovat a cap de les dues administracions, per la debilitat parlamentària que pateixen tant Illa com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Per al secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, bona part de les possibilitats d’ambdós de tirar endavant el projecte central de la legislatura van lligades al futur del finançament singular. “Si hi ha finançament i pressupostos a la generalitat, també hi haurà pressupostos a l’Estat, i això és una bona notícia amb què hauríem de treballar”, ha afirmat Ros, que es mostra “optimista” amb el futur polític immediat a Congrés i Parlament.
Tot i això, reclama que, en cas que caigui el finançament, això no condemni els pressupostos catalans. “Que estigui lligada una cosa amb l’altra és una estratègia política que pot ser legítima, però la gent de Catalunya necessita pressupostos”, ha sentenciat l’ugetista. Per la seva banda, López ha reclamat a tots dos governs “polítiques d’esquerres” per “donar resposta a les necessitats de les persones treballadores”. Sense iniciatives socials, sosté, l’extrema dreta tindrà via lliure per créixer: “Si no volem que passi allò que ens diu l’enquesta del CEO, el millor que es pot fer són polítiques públiques i polítiques de cohesió social”.
