Era d’esperar. L’onada recorria tota Europa occidental, i era d’esperar que més aviat que tard fes parada i fonda a Catalunya. El dia ha arribat, la pagesia ha convocat amb èxit una mobilització massiva amb talls a vies principals de Catalunya que han col·lapsat bona part de la xarxa de comunicacions del país. De fet, la gràcia d’aquesta protesta és que han estat els pagesos els que han mobilitzat els sindicats agraris després de mesos de queixes, amb canvis normatius que no s’han acabat d’entendre pel sector, la gestió administrativa d’una sequera històrica, els preus i una agenda 2030 que ha esdevingut una veritable bèstia per al sector primari. Una protesta que sospesa anar fins a Barcelona.
“Poseu-vos còmodes, que això va per llarg”, comentava un pagès del Berguedà al grup de periodistes que segueixen el tall de la C16 -l’Eix del Llobregat- i la C25, l’Eix Transversal, al nus de Sant Fruitós, una cruïlla elemental en la xarxa viària del país. S’hi han aplegat uns tres-cents tractors i vehicles que provenen del Solsonès, Berguedà, Bages i Moianès. De fet, tot apunta que l’èxit de la convocatòria de la protesta pot allargar els talls de carretera com a l’A2 o l’AP7. Gairebé a cada quilòmetre del tall s’hi han aixecat barbacoes i brases per una intendència ben calculada.
Les reivindicacions es fan sentir i sembla que els pagesos concentrats han deixat de banda la resignació per reivindicar la seva feina, carregar els neulers contra la metròpoli barcelonina i la seva elit administrativa, que entenen ofeguen el sector, i aixecar la veu contra projectes que, entenen, soscaven la pagesia i la ramaderia. La burocràcia, com l’agenda 2030, la sequera o les retallades de la Política Agrària Comuna (PAC), afegit amb els endarreriments dels pagaments, han despertat la ira del sector primari. “Tenim el paller buit, el nostre futur és incert”, cridava la Clara de Vallarà, de Cardona, pagesa i jove, que gestiona des de fa set anys una granja de vedells d’engreix. La protesta celebrarà una assemblea a les 12 del migdia per tal de decidir com continuen les mobilitzacions i, fins i tot, contemplen una llarga caravana fins a arribar a Barcelona, sinó avui, demà. Una altra possibilitat és col·lapsar l’entrada de centres comercials de distribució, com ara el de Carrefour.
“No som un pessebre”
La protesta ha sorprès els mateixos convocants. Pel que fa a la Catalunya Central, abans-d’ahir estaven confirmats una vintena de tractors per comarca. “Però ha vingut tothom”, comenta en Xavier, un pagès del Bages. L’Oriol, pagès del Solsonès, es mostra indignat amb el posicionament de Barcelona -entesa com a capital de poder- que “xucla com un depredador la resta del país”. “No som un jardí ni un pessebre”, alerta i defensa una vida digna a pagès. “Nosaltres per baixar a Barcelona amb transport públic perdem un matí, els de Barcelona, en canvi, pugen i aparquen als camins”, comenta, com a exemple de la discriminació que senten com a sector. “No podem gastar aigua i sectors com el turisme, o Barcelona, no han tingut cap restricció fins aquesta setmana!”, s’escama l’Oriol. Una idea que també sosté Claustre Sunyer, ramadera de Castellar de la Ribera, també al Solsonès, que recorda que la ramaderia només consumeix el 2% de l’aigua que es gasta a Catalunya. “No som els dolents de la pel·lícula”, ressalta la Claustre.
“No es pot sostenir, si enguany la nostra explotació de vaques cau en pèrdues, tanquem la granja”, assegura la Carme, una altra ramadera. “No pot ser que ho diguis a Territori i et responguin que els és igual, perquè algú de Barcelona ja la comprarà com a segona residència”, critica un altre ramader. L’agenda 2030 també és un altre dels motius de la reivindicació. “Parlen de la recuperació d’espais naturals i no saben ni què diuen”, ironitza en Gabi. Les ajudes al sector, la seva gestió i endarreriment també són elements de pes en les protestes. Queixes i laments per uns pagaments magres que arriben “tard i malament”, i que repercuteixen en els preus i en el dia a dia de les explotacions. Hi ha mala maror i ganes de reivindicar la feina. “Revolta pagesa”, “Sense pagesos, fam” o “La nostra fi, la vostra fam” són els eslògans de les aturades.
