La bretxa salarial de gènere continua sent un problema enquistat. Tot i que cada vegada hi ha menys diferència entre el que cobren els homes i les dones, no és cap secret que la discriminació encara és molt vigent. Un informe que ha elaborat Comissions Obreres (CCOO), situava la bretxa catalana el 2020 entre un 24,5% i un 26,1%, ja que els dos òrgans que l’analitzen no treuen una dada clara. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 2020 va caure 1,5 punts, passant del 26% al 24,5%. Segons l’Agència Tributària, però, la reducció va ser de 2,5 punts, del 28,6% al 26,1%. Amb tot doncs, el sindicat destaca que la pandèmia i la posterior ciris van crear més desigualtats entre homes i dones. “Un virus no pot ser masclista, però les seves conseqüències sí que ho poden ser. I fins i tot una mesura clarament progressista i de caràcter social com l’ERTO pot tenir efectes no desitjats a nivell de gènere”, comenta l’autora de l’estudi del sindicat i sociòloga, Irene Galí.
Des de CCOO de Catalunya s’han aportat algunes propostes per reduir aquesta bretxa salarial que passarien per reduir el biaix de gènere (de quasi quatre dècimes) en els convenis col·lectius, impulsar un salari mínim de 1.320 euros mensuals o exigir que totes les empreses tinguin un pla d’Igualtat. “A Catalunya existeixen al voltant de 6.600 empreses que haurien de disposar d’un pla d’Igualtat i, en l’actualitat, menys de 800 han complert amb la seva obligació”, explica la secretària de Dones i Polítiques LGTBI, Mentxu Gutiérrez durant la presentació de l’informe aquest dilluns. De fet, Gutiérrez assegura que la situació desigual es produeix quan les dones acaben assumint feines de cures o bé reduint les seves jornades laborals per a la conciliació familiar.
Així doncs, no tenir els informes necessaris amb les polítiques clares sobre les actuacions per protegir la dona i aconseguir la paritat pot contribuir a generar més desigualtats. “Calen noves mesures per intentar eradicar la bretxa salarial entre homes i dones”, diu Gutiérrez. No obstant això, es mantenen enormes diferències no només entre homes i dones, sinó entre treballadors de nacionalitat estrangera i treballadors de nacionalitat espanyola. “La bretxa salarial de gènere entre una dona estrangera i un home espanyol és del 95,9%. És a dir, i clar i català: un home espanyol cobra gairebé el doble que una dona estrangera”, ha volgut deixar clar Galí.
Les diferències en estructura salarial
La bretxa salarial de gènere és més accentuada entre els treballadors situats en la part més baixa de l’estructura salarial i més petita entre
els treballadors amb més alts salaris. L’estudi de CCOO confirma la disminució de la bretxa salarial de gènere segons ascendim en l’estructura salarial. Aquesta situació es deu a un menor pes relatiu de la diferència salarial en euros d’homes i dones i no a la disminució d’aquesta diferència. Així, en el percentil 10, amb una bretxa del 46,11%, les dones cobren 4.079 euros anuals menys que els homes, i en el percentil 90, amb una bretxa de 18,61%, la diferència entre els salaris d’homes i dones és el doble que la que veiem al percentil 10, arribant als 8.132 euros anuals. Per tant, segons ascendim en l’estructura salarial la bretxa salarial disminueix, però la diferència en euros dels salaris d’homes i dones augmenta.
| Mitjana | Percentil 10 | Quartil inferior | Mediana | Quartil superior | Percentil 90 | |
| Salari mitjà dones | 24.096,69€ | 8.845,50€ | 14.048,89€ | 20.385,64€ | 30.409,49€ | 43.702,05€ |
| Salari mitjà homes | 30.003,62€ | 12.924,38€ | 18.497,99€ | 25.514,32€ | 37.261,26€ | 51.833,88€ |
| Diferència en euros | 5.906,93€ | 4.078,88€ | 4.449,10€ | 5.128,68€ | 6.851,77€ | 8.131,83€ |
| Bretxa Salarial | 24,51% | 46,11% | 31,67% | 25,16% | 22,53% | 18,61% |
Els ERTO van empitjorar la diferència
Els ERTO van fer incrementar encara més la bretxa salarial de gènere portant-la fins al 52%: el salari mitjà dels homes en ERTO durant l’any 2020 va ser de 20.395 euros i de només 13.423 euros en les dones. A Catalunya, un 23,8% dels homes assalariats i un quasi idèntic 23% de les dones van estar en ERTO durant algun moment del 2020. “El repartiment de les situacions d’ERTO per gènere va ser força equitatiu, però no les conseqüències per als ingressos dels treballadors i treballadores”, ha insistit Galí, que ha volgut fer èmfasi en el fet que la diferència va ser de més de la meitat, el que equivaldria a uns 7.000 euros. En canvi, entre els treballadors que no van estar en situació d’ERTO el 2020 la bretxa salarial va ser més moderada –del 21,77%- amb un salari mitjà de 26.918 euros per als homes i de 22.105 euros per a les dones.
Segons dades de l’Agència Tributària, les dones en ERTO van rebre quasi un 40% menys de sou que les dones que no van caure en un expedient temporal (un 45% inferior en el grup de 56 a 65 anys). La diferència en el cas dels homes va ser més reduïda, del 24%. “I aquesta disminució dels ingressos més accentuada en el cas de les dones va fer que un major nombre de dones treballadores descendissin a la part de l’estructura salarial amb més baixos ingressos”, descriu l’autora de l’estudi i sociòloga del departament de Treball i Estudis de CCOO. “Les dones assalariades que perceben de manera anual un salari inferior a l’SMI van passar del 19,6% l’any 2019 al 23,4% el 2020”, ha xifrat Galí.
D’altra banda, un 61,4% de les dones que va estar en situació d’ERTO va percebre un salari d’entre 0 i 1 cop l’SMI, per un 37,1% dels homes. “Aquestes xifres concorden amb la major pèrdua salarial patida per les dones afectades per una situació d’ERTO en relació als homes, i se suma al fet que les dones ja tenen de manera prèvia una mitjana salarial més baixa”, ha recordat la sociòloga del departament de Treball i Estudis de CCOO, que també ha afegit que set de cada deu situacions d’ERTO que van viure les dones van succeir en sectors on la bretxa salarial de gènere és elevada.
3 
