Les turbulències econòmiques globals ja erosionen el mercat laboral. Així ho ha alertat l’Organització Internacional del Treball (OIT) en el seu darrer informe social de l’ocupació, elaborat durant aquest mes de maig. En el document, els experts de l’entitat avisen que l’estructura del treball és “cada cop més fràgil”; especialment amb les expectatives de creixement del PIB mundial a la baixa. L’organització destaca “les tensions polítiques persistents, les disrupcions comercials i l’elevada incertesa” com a motius per a la mala salut de l’ocupació a tot el planeta. Tant és així que han hagut de retallar substancialment les seves previsions de nova contractació per al 2025. L’informe rebaixa el creixement de l’ocupació fins a l’1,5%, dues dècimes menys que les estimacions prèvies.
Aquest pas enrere es tradueix en uns set milions de nous contractes menys -des dels 60 milions previstos en les darreres estimacions fins a uns 53 milions-. Trump i els seus aliats poden, en paraules del director general de l’OIT, Gilbert F. Houngbo, empitjorar encara més les previsions. “Sabem que l’economia global creix a un ritme més baix del que esperaven. El nostre informe ens ensenya que, si continuen les tensions geopolítiques i les disrupcions comercials, veurem una onada expansiva d’efectes negatius sobre el mercat arreu del món”, alerta l’expert.
Segons les anàlisis de l’OIT, les polítiques comercials del president dels Estats Units, Donald Trump, tenen bona part de la culpa dels trencs laborals del 2025. Les anàlisis de l’organització apunten que, el 2023, fins a 83 milions de llocs de treball actius al món -un 4,3% de tota la força de treball- estaven “directament o indirecta vinculats a la demanda dels Estats Units”-. El principal risc es troba a l’Àsia, molt lligada als EUA amb llargues cadenes de valor; seguida del Canadà i Mèxic. Justament les regions a on romanen les pressions comercials trumpistes, amb tarifes del 20% en el cas dels dos veïns nord-americans, i un 30% a la Xina, el principal jugador del mercat asiàtic. A més de retallar llocs de treball, la potencial crisi econòmica estatunidenca també amenaça de “deteriorar la qualitat de l’ocupació”, en tant que afectaran sectors amb “unes condicions més altes de mitjana” i, per tant, eliminaran moltes posicions ben remunerades.
290 milions menys en sous
L’alentiment de la creació de llocs de treball durant el que resta de curs -i, potencialment, durant el pròxim trienni- pot aprofundir una ja preocupant “escletxa laboral”. Els estudis de l’OIT apunten a un “buit de treball” de 407 milions de persones a tot el planeta. Aquest exèrcit laboral de reserva pot provocar, segons els experts, que la resta de feines vegin com les seves condicions empitjoren. De fet, la ràtio de rendes del treball -el percentatge del PIB global que es dedica a remunerar els empleats- ha caigut sis dècimes en la darrera dècada, i se situava a finals del 2024 en el 52,4%. En termes reals, cada treballador del món ha perdut l’equivalent a 290 dòlars nord-americans en poder adquisitiu. Aquesta retallada en els ingressos dels treballadors “dispara les desigualtats”, i contribueix a dessincronitzar “el creixement econòmic i la compensació del treball”.
El misteri de la IA
L’informe de l’OIT adreça un segon perill que seguirà l’alça de Trump, però reconeix que encara no és capaç de definir-lo completament. Es tracta de l’adveniment de la intel·ligència artificial, que té el potencial de “transformar” un de cada quatre llocs de treball al planeta. Els canvis substancials en la feina es concentraran en “ocupacions d’habilitat mitjana”, si bé es tracta de l’amenaça més clara per als empleats més qualificats en la memòria recent. Segons l’informe, de fet, el 13% dels treballadors d’altes qualificacions estarien “altament exposats” als canvis provocats per la IA, mentre que només ho estarien un 0,8% de les ocupacions amb requisits més baixos. Sobre aquesta incertesa, Houngbo reclama al capital apostar per un “mercat de treball més inclusiu” per “assegurar que la tecnologia beneficia tothom”. “Les troballes d’aquest informe són serioses, però també poden dibuixar un full de ruta per crear nous llocs de treball”, augura l’expert, que reclama al conjunt del diàleg social “un enfortiment de les proteccions socials, inversions en noves habilitats i la promoció de la negociació col·lectiva” com a palanques per sortir de l’atzucac.
