El conflicte entre el ministeri de Treball i Economia Social i la patronal espanyola arriba a les seves darreres hores. El departament dirigit per Yolanda Díaz prepara, després que els sindicats hagin elevat la pressió durant les darreres hores, una reunió amb la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials per cercar l’acord entre totes les parts del diàleg social. En cas que no surtin de la trobada amb una posició conjunta, ha avisat ja Moncloa, s’activarà la mesura només amb l’aquiescència de les organitzacions de la classe treballadora, i es portarà al Congrés dels Diputats per negociar suports parlamentaris. El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha alertat que la de principis de setmana serà “l’última oferta” que l’executiu presentarà a Antonio Garamendi. “Si podem comptar amb la patronal, serà una gran notícia; però si no, intentarem un acord només amb les organitzacions sindicals”, postil·la.
La trobada arriba poc després de l’avís de la mateixa Díaz als empresaris. Després d’una reunió amb la UGT, la titular de Treball, va assegurar que les converses ja han arribat al seu final, “tant per al sí com per al no”. Similar és la posició de les organitzacions sindicals: en declaracions en la presentació de la seva nova campanya de difusió el passat divendres, el secretari general de les comissions Obreres a catalunya, Javier Pacheco, assegurava que “el temps de negociació s’ha esgotat”. a parer del dirigent, el govern espanyol hauria de començar a activar les converses parlamentàries tingui o no el sí patronal. Cal recordar que ja abans de la tardor Comissions amenaçava, per boca del seu secretari general confederal Unai Sordo, d’encetar un nou procés de mobilitzacions contra els empresaris pel seu immobilisme respecte de la jornada de 37,5 hores.

Acord “sense concessions”
Els sindicats, tot i el marge que el govern continua deixant als empresaris, rebutja qualsevol “concessió” a les posicions dels patrons. El secretari general de la UGT a Madird, Pepe Álvarez, insisteix que “s’ha acabat el temps” per conversar, i exigeix aplicar ja la millora de condicions. Per la seva banda, Sordo acusa Garamendi de “pur obstruccionisme” per la lentitud de les seves aproximacions amb l’executiu; tot assegurant que la conversa “no dona més”. Així, ambdós líders sindicals reclamen “valentia” a Díaz, qui encara deixa marge a l’empresariat per acceptar els seus termes.
Garamendi amenaça Díaz
Malgrat el marge que Moncloa continua deixant a la CEOE, Garamendi aixeca el to cada cop que avança la negociació. Després de l’anunci de Treball respecte de la reunió del pròxim dimarts, el cap dels empresaris espanyols ha alertat que “no li agraden els ultimàtums”. Davant l’accelerada del ministeri, el basc es defensa, tot argumentant que “defensa la negociació col·lectiva i els convenis”; si bé la part social recorda que la mitjana de les jornades establertes en acords de les parts ja s’apropa a les 37,5 horesc -se situa, de fet, en les 38,2-. En contra de la posició sindical, els patrons reclamen més ajudes a les empreses per rebaixar la jornada. Unes ajudes que, lamenten, l’executiu no ha posat sobre la taula. “No sabem de què es parla”, conclou el president.