L’inici d’any ha deixat una de les batusses més públiques que es recorden al govern espanyol d’ençà de la investidura de Pedro Sánchez. La ministra de Treball i Economia Social i vicepresidenta segona Yolanda Díaz ha abandonat les formalitats i ha passat a l’atac contra la pota socialista de l’executiu. L’espurna, la negativa a aplicar la reducció de jornada laboral pactada amb els sindicats i recollida a l’acord pel qual Sánchez va tornar a Moncloa. Díaz atribueix bona part de la reacció socialista als avenços proposats al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, diana principal dels seus atacs des de finals del desembre. Després de titllar-lo de “mala persona” en declaracions a RNE per la seva negativa a tirar endavant la reforma del temps de treball, la titular de Treball ha acusat Cuerpo de “vetar-ne” la tramitació en Consell de Ministres. Davant la postura pública dels socialistes, que han declarat una “prioritat” les 37,5 hores, Díaz ha estat contundent: “No és cert que vulguin iniciar la tramitació, estan bloquejant l’acord amb els sindicats”, ha sentenciat en declaracions al programa de Tele 5 La Mirada Crítica.
Així, Díaz ha denunciat les “promeses no complertes” dels socialistes, que intentarien deixar caure un dels punts centrals del pacte d’investidura al qual van arribar després de les eleccions. En les darreres setmanes, val a dir, tant Cuerpo com altres dirigents de la branca socialista han reiterat matisos al plantejament que Treball ha pactat amb les organitzacions de treballadors. El ministre, de fet, ha contemplat qüestions com la flexibilització en l’aplicació per sectors, com reclamen organitzacions de petites i mitjanes empreses de tot l’Estat. També ha fet seva part del diagnòstic del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que exigia que la retallada de temps treballat no s’apliqui sobre els convenis col·lectius ja vigents sobre la base de les 40 hores setmanals. Per a Economia, aquestes qüestions responen a la necessitat d’equilibrar les forces parlamentàries, atès que tant Junts com el PNB, indispensables per tirar endavant qualsevol punt de l’agenda de Moncloa a la cambra baixa, han deixat caure els seus dubtes, especialment pel que fa als efectes sobre les pimes d’una setmana de 37,5 hores. Ara bé, Díaz exigeix que l’executiu tiri endavant la seva proposta, i després negociï amb els grups. “No es pot deixar de legislar per no tenir els suports assegurats des del primer dia”, etzibava la ministra.
“Totalment fals”
Consultat per les declaracions de Díaz, el ministeri d’Economia s’ha demsarcat de les seves acusacions. “És fals que el departament hagi bloquejat la tramitació urgent de la reducció de la jornada laboral”, asseguren, tot remetent-se a la “prioritat” que el mateix Cuerpo ha atorgat a la reforma en recents compareixences públiques. De fet, apunten, “s’ha disposat que pugui ser tractada a la primera reunió de la Comissió Delegada d’Afers Econòmics en què sigui possible fer-ho” -és a dir, que ha de passar tan aviat com es pugui per l’òrgan que decideix quins afers passen al ple ministerial-. En aquest sentit, els de Cuerpo defensen que un canvi regulador d’aquesta mida requereix “un debat i anàlisi a fons amb la participació de tots els ministeris econòmics”. “Economia rema a favor perquè es tramiti amb la major velocitat”, reiteren.
Així, Cuerpo i Díaz reviuen l’enfrontament que ja va causar ferides en el si del govern de coalició entre la vicepresidenta segona i la primera titular econòmica de Sánchez, Nadia Calviño -que va abandonar la cartera per saltar a la presidència del Banc Europeu d’inversions-. Llavors, en una picabaralla centrada a la reforma del subsidi per desocupació, va ser Díaz qui es va emportar la victòria. Malgrat l’històric de desavinences, però, Cuerpo ha lloat sovint la convivència de les “dues ànimes” econòmiques de Moncloa, una que, assegura, ha facilitat l’aprovació de lleis “equilibrades” amb la participació de tots els vessants.
