La ministra de Treball i Economia Social i vicepresidenta segona del govern espanyol Yolanda Díaz reunirà els agents socials passades les festes per tancar l’acord per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) corresponent al 2024. Díaz buscarà apropar posicions entre la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i els sindicats majoritaris, que parteixen de posicions allunyades en la negociació per al nou sòl retributiu. Actualment, l’SMI de 1.080 euros al mes en 14 pagues roman prorrogat fins que Moncloa confirmi la nova quantia, pactada aquest cop en el si del diàleg social.
A partir de la fi de la temporada festiva, segons ha declarat Díaz, l’executiu espanyol cridarà a taula patronal i sindicats per “continuar apujant el salari mínim per compensar les pèrdues de poder adquisitiu que pateixen els treballadors”. La ministra ha fet mà de les bones dades d’atur amb les quals l’Estat ha tancat l’any –però no Catalunya– per reivindicar l’SMI enfront de “teories neoliberals que adverteixen que és molt negatiu per a l’ocupació”. “Per tenir societats pròsperes també necessitem millors salaris”, argumenta la vicepresidenta, tot apuntant que la millora retributiva s’hauria d’aplicar també a la resta de l’estructura salarial, en tant que la mitjana espanyola és encara “molt baixa”. Els salaris a l’Estat, argumenta, “no permeten viure amb dignitat ni tenir un habitatge digne”.
Posicions allunyades
La patronal espanyola va ser la primera a moure fitxa per l’actualització salarial. L’organització presidida per Antonio Garamendi va presentar, ja a la tardor, una proposta per elevar l’SMI un 3%, fins a trencar el llindar dels 1.100 euros mensuals en 14 pagues. Si bé la part social va apreciar el gest, des dels sindicats van titllar la posició dels empresaris d’insuficient: la demanda d’UGT i Comissions elevaria el mínim retributiu fins als 1.200 euros, xifra que assoliria la referència establerta per la carta social europea del 60% del sou mitjà de cada estat membre. Enmig, el ministeri de Treball, amb una actualització gradual que començaria el 2024 amb una millora salarial del 4% i escalaria fins a arribar a aquest llindar marcat per la UE; així com una indexació directa per acompanyar les millores generals de l’economia amb escalades del salari base.
