No hi ha descans en la guerra entre la patronal espanyola i el ministeri de Treball. Encara lluny de tancar la carpeta de la reducció de jornada -amb les relacions trencades per part de la CEOE i la titular del departament Yolanda Díaz pactant la reforma amb els sindicats- Moncloa obre una altra porta que garanteix el conflicte amb Antonio Garamendi. Aquest mateix dimarts, Díaz ha convocat la primera reunió del Comitè d’Experts per tractar la pujada del Salari Mínim Interprofessional corresponent al 2025. La trobada amb els acadèmics, val a dir, és el pas previ per acordar les condicions que l’executiu espanyol portarà a la taula de negociació amb els agents del diàleg social. La predisposició de les parts, però, no és equiparable: mentre que els sindicats apunten a la seva demanda dels darrers anys, els 1.200 euros mensuals en 14 pagues; la seva contrapart empresarial no sembla disposada ni tan sols a contemplar vies de debat.
L’oposició patronal, val a dir, no sembla importar Díaz, que s’ha declarat disposada a elevar les rendes del treball tant sí com no. Tal com constata la ministra, amb els 1.134 euros mensuals en 14 pagues que recull a hores d’ara l‘Estatut dels Treballadors com a sol salarial “no es pot viure”. “Ni a Madrid, ni a Vigo, ni a Cartagena, ni enlloc”, va declarar recentment la titular de Treball. De fet, ni tan sols el sou mitjà de l’estat, que s’eleva per sobre dels 1.545 euros al mes, és garantia d’una vida “amb dignitat” per a les majories socials, segons estableix el govern espanyol. “Per tant, l’estratègia del ministeri de Treball és continuar apujant l’SMI, i fer-ho amb acord social”, declara. Ara bé, l’entesa entre les parts no és condició sine qua non. El compromís de Moncloa de revalorar els sous es farà realitat, insisteix la ministra, “hi hagi acord o no” amb el capital.
Un xoc que ve de llarg
El Salari Mínim interprofessional, cal recordar, ha fet un important salt a l’Estat espanyol en els darrers set anys. D’ençà del 2017, amb l’entrada de Pedro Sánchez a la Moncloa, els sous més baixos han pujat un 54% – des dels poc més de 764 euros que va deixar Mariano Rajoy fins a la xifra actual-. En les primeres ocasions, val a dir, govern, sindicats i patronal van trobar punts d’entesa. Va ser el 2021, però, quan es van trencar les converses. Per als empresaris, entre altres qüestions, la pujada havia d’incloure una indexació dels contractes públics perquè els encàrrecs de l’Estat al sector privat cobrissin els augments dels sous, així com ajudes al sector agrari. Les condicions no s’han donat en els darrers quatre anys, i les relacions entre CEOE i Díaz s’han anat espatllant. Encara més ho han fet amb la reducció de jornada, que les associacions empresarials rebutgen al llarg del territori espanyol. Així, el diàleg per al 2025 entre treball, capital i administracions està pràcticament descartat; i les parts assumeixen que l’augment tirarà endavant només amb l’adhesió dels sindicats.
Aplicar les recomanacions d’Europa
A parer del ministeri de Treball, la pujada del 2024 va suposar una important fita: les dades del departament de Díaz apunten que l’SMI ja es trobaria en el llindar base que reclama la Carta Social Europea, és a dir, en el 60% del sou mitjà de l’Estat. Les pròximes alces, doncs, ja deixaran la normativa espanyola còmodament dins els marges recomanats per Europa. Les dades del comitè d’experts, però, no quadren amb les dels sindicats, que asseguren que encara no s’ha arribat a aquest objectiu.
Ambdues parts reconeixen la necessitat de continuar elevant el sou base, si bé no hi ha encara una entesa definitiva sobre els paràmetres que han d’informar les decisions. Per al secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, és precisament aquesta magnitud -la pujada estimada del sou mitjà- la que ha de marcar l’evolució del més baix; mentre que altres veus apunten a equiparar l’escalada amb la de les pensions i vincular-la a l’IPC. Sense una norma clara, per la seva banda, el líder de la Unió General de Treballadors Pepe Álvarez contemplaria un augment “entorn del 5 o el 6%”. Així, sembla que el nou objectiu són els 1.200 euros en 14 pagues, uns 66 euros més que l’actual.
Per mantenir a llarg termini aquesta escalada, el Partit Socialista Obrer Espanyol proposa situar-la a la Constitució. Segons recollia la ponència per al 41è Congrés Federal, els socialistes voldrien “blindar els avenços assolits” en diversos àmbits socials; entre ells, el món del treball. El full de ruta de la formació que dirigeix Pedro Sánchez, val a dir, és similar al que contempla Unai Sordo: buscarien fixar l’obligatorietat que l’SMI estigui sempre per sobre del 60% del sou mitjà. D’aquesta manera, asseguren, es protegeix el poder adquisitiu de les rendes del treball “governi qui governi”; amb un ull posat en una possible victòria de les dretes i ultradretes espanyoles en unes eleccions al Congrés.
