El Ministeri de Treball i Economia Social buscarà que la pujada d’enguany del salari mínim interprofessional (SMI) de 2024 rondi el 4%. Aquest és el mateix percentatge d’increment que van pactar sindicats i empresaris en l’acord de negociació col·lectiva 2023-2025, segons fonts del Departament que dirigeix Yolanda Díaz. Aquesta potencial pujada del 4% provocaria que l’SMI passes dels 1.080 euros mensuals a catorze pagues fins als 1.123,2 euros. Ara bé, des del Ministeri també apunten que la línia vermella per a l’augment del salari mínim de cara al 2024 serà la mitjana de la inflació anual.
Cal recordar que l’acord de negociació col·lectiva que van signar CCOO, UGT, CEOE i Cepyme el passat mes de maig recomana pujades salarials del 3% tant per a 2024 com per a 2025. Ara bé, també inclou una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins a l’1% per a cadascun dels anys de l’acord.
Al Ministeri de Treball, que ja li està bé la xifra ja acordada pels agents socials en el marc de la negociació col·lectiva, marcarà el 4% com a punt de partida per a la negociació amb sindicats i empresaris per l’increment del salari mínim. De fet, aquesta negociació començarà aquest mateix dijous amb una primera reunió presidida pel secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. L’objectiu del Departament de Yolanda Díaz és que la renda mínima, que cobren entorn de dos milions de treballadors no emparats per la negociació col·lectiva, no perdi poder adquisitiu.
Tenint en compte que la mitjana d’inflació del període desembre 2022-novembre de 2023 va ser del 3,8%, el 4% compliria l’objectiu de no perdre poder de renda. La intenció de Treball és la de servir de mediador entre sindicats i empresaris per a aconseguir un acord a tres bandes, que no va ser possible en els últims anys, ja que només es va aconseguir el suport sindical.
Contraproposta del subsidi de desocupació
Aquesta mateixa setmana Díaz ha protagonitzat la primera picabaralla dins del govern de coalició juntament amb Nadia Calviño a causa del subsidi de desocupació. De fet, el que vol Díaz és que el subsidi per desocupació elevi la seva quantia a 660 euros durant els primers sis mesos de percepció (110% de l’Iprem) i a 540 euros mensuals en els sis mesos següents per a després recuperar el 80% de l’Iprem fins a la seva extinció, que es manté en un topall de trenta mesos.
Aquestes xifres són les que correspondrien al subsidi dissenyat per Treball amb l’actual Iprem, que és de 600 euros al mes. En cas que aquest indicador s’incrementi, també ho faria el subsidi, perquè el que fixaria la reforma són els percentatges de l’Iprem als quals ha d’equivaler l’ajuda.
Aquest plantejament, que és el que Treball portarà pròximament a la taula de diàleg social i el que s’ha traslladat i negociat amb Brussel·les, xoca amb el defensat pel Ministeri d’Economia, que no sols proposa rebaixar la durada del subsidi de 30 a 12 mesos, sinó també rebaixar la seva quantia progressivament, fins a una mitjana de 442 euros al llarg de l’únic any en què es percebria.
En concret, sempre segons les mateixes fonts, Economia planteja que, durant els dotze mesos de percepció, els primers tres es cobri el 100% de l’Iprem (600 euros actualment), per a després baixar al 80% de l’Iprem (480 euros mensuals) en el segon trimestre; al 65% de l’Iprem en el tercer trimestre (390 euros) i al 50% en l’últim trimestre (300 euros).
