La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha afirmat que parla “amb freqüència” amb Carles Puigdemont i ha assegurat que des del seu equip s’està treballant per a poder captar el suport de Junts al Congrés dels Diputats per a aprovar mesures com la reducció de la jornada laboral. Tot i això, ha reconegut que la negociació serà “complicada”.
Díaz també ha destacat que “ningú diu públicament que està en contra de la reducció de la jornada laboral” però no ha volgut desvelar les negociacions que està mantenint amb Junts o amb altres grups polítics.
En unes declaracions que ha fet aquest dimecres a Onda Cero, la ministra ha comentat que “la política és molt complexa i és autònoma, afortunadament, dels poders econòmics i sindicals”. “Jo sé que a Foment del Treball els agrada dir que dominen els set vots de Junts i, com em refereixo als fets i les votacions recents, no és així,” ha afegit.
Díaz també ha reconegut que les negociacions que durà a terme per aconseguir el suport parlamentari per tal d’establir la jornada laboral en 37,5 hores setmanals serà “complicada, interessant i molt difícil,” perquè en les negociacions sobre normes legals s’acostumen a demanar a canvi coses que “no tenen res a veure amb l’objectiu que es vol aprovar” com explica que ja va passar amb la reforma laboral. “Però la política espanyola està en un altre carril i hi ha problemes socials que condicionen les votacions,” ha comentat Díaz quan assegurava que li agradaria trobar-se amb una negociació en uns altres termes.
Una reforma laboral marcada pels desacords amb Cuerpo i la patronal
Per a la vicepresidenta segona no hi ha dubte que el consens al carrer sobre la rebaixa de la jornada laboral “està guanyat” perquè és una mesura que tots els ciutadans de l’estat espanyol desitgen “votin a qui votin,” fins i tot si ho fan a l’extrema dreta, ha afegit Yolanda Díaz.
En el procés per acordar aquesta reforma a la jornada laboral, es van fer més visibles les diferències entre els socis del govern espanyol, concretament entre el Ministeri de Treball i el d’Economia, dirigit pel socialista Carlos Cuerpo. En aquest sentit, Cuerpo defensava que la reducció no s’apliqués fins que els convenis col·lectius ja vigents sobre una jornada de 40 hores setmanals finalitzessin. Sumar va defensar que aquesta opció representava un hortizó massa llarg i s’hi va negar, arribant a acusar a Carlos Cuerpo de “gairebé ser mala persona” i de no complir l’acord d’investidura.
Aquest no va ser l’únic enfrontament que va viure Díaz per arribar a la reducció de la jornada laboral, ja que la patronal va abandonar les negociacions que s’estaven mantenint conjuntament amb els sindicats i el govern. En aquest sentit, la CEOE i Cepyme van arribar a considerar “inconstitucional” el rol que Treball havia tingut en la negociació col·lectiva.
