Les demandes dels pagesos superen el ple monogràfic que ha marcat l’activitat parlamentària durant la setmana. La immensa majoria de resolucions dels grups parlamentaris arran de les dues jornades de debat –i les demandes de les principals organitzacions– han estat aprovades per l’hemicicle amb un ample consens. Destaquen, entre les mesures a què el Parlament insta al govern, les dedicades a reduir les traves burocràtiques; així com diversos programes d’ajuda als productors més vulnerables –els joves, principalment–. També s’han aprovat instàncies de reforma de la llei de la cadena alimentària, i millores de la vigilància de l’activitat de les grans superfícies envers els productors, molt en la línia de les exigències d’Unió de Pagesos presentades durant les mobilitzacions del febrer.
En l’àmbit de la reducció de la burocràcia, a instància de Junts, la CUP i els Comuns en sengles resolucions, el Parlament ha aprovat la creació d’una finestreta única que concentri tots els tràmits necessaris per portar a terme l’activitat agrària. Val a dir que totes les formacions portaven alguna referència a la retallada de la paperassa en els seus documents de propostes: des de l’impuls a les bescantades oficines comarcals del departament d’Acció Climàtica a la revisió de l’aplicació de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea, passant per una reducció de tràmits per a les petites i mitjanes explotacions. L’acompanyament de la nova pagesia per part de les administracions ha estat una de les claus del plenari, amb propostes com la de l’enfortiment de les empreses agràries liderades per joves –acceptada arran d’una resolució d’ERC– dedicades a oferir “assessorar i acompanyar amb suport específic i personalitzat” al que s’ha revelat com un dels segments més assetjats per les problemàtiques del camp.
Més enllà de les qüestions burocràtiques, el ple ha donat suport a diverses iniciatives en la línia de crear un subsidi agrari per a situacions excepcionals capaç de cobrir les necessitats dels pagesos en casos d’emergència. Com en el cas de la reducció de la burocràcia, el Parlament ha posat un pes específic en el suport al relleu generacional, amb sistemes de bestretes que millorin la liquiditat de les noves explotacions per facilitar la incorporació de joves a l’activitat agrària. Per a la majoria dels pagesos en actiu –més grans de 60 anys, molts d’ells a prop de la jubilació– els grups han acceptat també una millora de les pensions per als pagesos en règim autònom; així com una “revisió” de les cotitzacions generades per les rendes del treball agrari.
Xoc per la cadena alimentària
De cara als intermediaris –principalment grans cadenes de distribució, al punt de mira de les protestes pageses pels baixos preus que abonen pels productes del camp– el Parlament ha aprovat la immensa majoria de resolucions que els grups han posat sobre la taula. Per part d’Esquerra Republicana, s’ha reclamat una quota específica de posició de domini –una xifra específica que defineixi casos en els quals un supermercat té suficient control sobre un producte concret per controlar-ne el preu–. Es tractava d’una de les demandes històriques de la pagesia, que assegurava que sense aquests límits definitius, la fiscalització de l’activitat dels supermercats es feia impossible. També arran d’una resolució d’ERC; el Parlament ha reclamat la prohibició de la venda de productes agroalimentaris a pèrdues, font de part dels problemes de preus de les explotacions locals. A escala catalana, el PSC ha reclamat potencial l’Observatori de Preus, dependent de la Generalitat, amb l’objectiu d'”establir un marc de referència per a un preu de venda just” i delimitar les possibles sancions a les cadenes que no el compleixin.
Per part de la CUP, els grups han aprovat que s’insti a introduir modificacions a la llei per garantir “un preu just” als productors. No ha tingut tanta sort, però, una altra de les propostes dels anticapitalistes: establir un mínim obligatori de productes locals als prestatges de cada supermercat per compensar la competència deslleial per part de tercers mercats. Sí que ha tingut èxit la proposta de Junts de reclamar la presència de clàusules mirall a tots els tractats de comerç internacional –malgrat que es van abstenir al Parlament Europeu en la votació per refrendar l’acord amb Xile, criticat pel sector agrari–. En la línia de garantir les bones pràctiques a la cadena alimentària, ERC, la CUP i els comuns van presentar una transaccional per reclamar un estudi previ per crear una distribuïdora pública –per prioritzar, asseguraven, els productes locals i garantir als ciutadans una alimentació de proximitat–. La resolució conjunta, però, ha estat rebutjada per la majoria dels diputats.
L’Agricultura torna al Departament
Finalment, i després de les crítiques per part del Partit dels Socialistes, el ple ha avalat el canvi de nom del departament d’Acció Climàtica, que passarà a anomenar-se Agricultura, Ramaderia, Pesca i Acció Climàtica. Si bé la conselleria dirigida per David Mascort conserva les mateixes competències, el nou baptisme serveix, segons els grups, com a gest simbòlic per a una pagesia que se sent “menystinguda” per les institucions i la societat en general. Un menysteniment que, val a dir, comparteix el ple, en tant que ha aprovat una resolució del PSC que constata “la inacció del govern” de cara al sector primari; així com una crítica dels Comuns per la “manca d’estratègia” de cara a les explotacions agrícoles i ramaderes familiars.
