Els costos laborals encadenen mes de dos anys alcistes a l’Estat espanyol. D’ençà de la sortida de la pandèmia, la recuperació del mercat laboral, especialment intensa durant els primers mesos sense confinament, ha provocat un increment del cost que suposa cada treballador per al sector privat de l’Estat i del país que el situa en màxims. Durant el primer trimestre d’enguany, el pes del factor treball ha registrat un creixement del 6,6% interanual, el més significatiu des del segon trimestre del 2021, quan al conjunt del mercat laboral espanyol els costos van créixer més d’un 13%. Amb aquest salt, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, cada empleat genera una despesa de 3.135,40 euros al mes -entre salaris i cotitzacions obligatòries-. Val a dir que si es compara amb el darrer trimestre del 22, es registra un petit retrocés inferior als tres punts, amb un marcat component estacional per la contractació extraordinària de les rebaixes i el nadal.
Si bé la variació del trimestre supera amplament la mitjana espanyola -en quatre dècimes respecte del 6,2% que es contempla a l’Estat- Catalunya no és ni el territori més car ni en el que més ha pujat el cost laboral unitari. A les Illes Balears, de fet, el primer trimestre ha deixat un encariment de la força de treball de l’11,2%, fins als 2.776,33 euros per persona i mes. Per altra banda, tant la Comunitat Autònoma Madrilenya com el País Basc registren costos substancialment superiors als catalans, de 3.515,35 i 3.335,10 euros respectivament -en bona mesura per la menor influència del sector serveis, que en general arrossega a la baixa l’índex per la menor massa salarial que mou-.
Va per branques
Segons les dades publicades aquest mateix divendres per l’Institut Nacional d’Estadística, les diferències entre sectors pel que fa als costos laborals són més que significatives. En un moment de manca de mà d’obra especialitzada, les empreses energètiques veuen com cada treballador genera una despesa de més de 6.680 euros al mes, amb diferència la més elevada de l’estat i amb un creixement trimestral proper al 12%. Per altra banda, els treballadors de la branca de les activitats administratives es queden per sota dels 1.500 euros, prop de 700 per sota de la mitjana. En termes generals, les activitats d’alt valor afegit, com ara les indústries extractives o manufactureres; o aquelles relacionades amb el capital, com les finances o l’immobiliari, registren costos inferiors al còmput agregat. Per la seva banda, el sector terciari -hostaleria i altres serveis, principalment- així com els professionals de l’àmbit de la cultura cauen molt per sota de la mitjana, amb valors que oscil·len entre els 1.200 i els 1.400 euros per treballador i mes.
Vacants concentrades
Més enllà dels costos laborals, l’INE observa que el sector serveis concentra la gran majoria de les vacants laborals. De les prop de 150.000 posicions que registra l’organisme, unes 133.000 es concentren al terciari, més del 89%; mentre que la indústria reclama uns 9.900 professionals i la construcció poc més de 6.000. Pel que fa a la distribució territorial, la Comunitat de Madrid i Catalunya es reparteixen la gran majoria dels forats a les plantilles, amb unes 36.812 a la regió de la capital de l’estat (un 24,6% del total) i prop de 30.000 al país (19,6%).
