La llei de la Cadena Alimentària s’ha convertit en la normativa més important del sector vinícola. El que va començar com un reclam per acotar el preu de la llet a les despeses de producció, s’ha estès a pràcticament tot el gremi i actualment la bona gestió de preus del raïm és una prioritat a escala estatal. Tant és així que fins i tot el govern espanyol ha aprovat un nou contracte homologat de compravenda, la qual cosa se suposa que ha de ser una facilitat pels productors i compradors i ha d’aportar claredat a les transaccions. Ara bé, el caràcter voluntari d’adherir-se aquest nou format de contracte posa en dubte que sigui un avançament, sobretot perquè gran part dels cellers ja compten amb el seu propi contracte-tipus personalitzat. Mentre l’administració augura un futur més estable gràcies a aquests contractes, els experts recelen de la seva utilitat i els veuen més com una opció i no com la normativa definitiva per acabar amb les incongruències al sector del vi i el cava.
La reforma dels contractes de compravenda en el sector vinícola és una decisió unilateral del govern espanyol. La petició va venir de la Interprofessional del Vi d’Espanya, on asseguren en declaracions al Món Economia que els nous contractes “aportaran al sector la garantia que compleixen amb els requisits que s’estableixen en la legislació vigent en matèria de contractació agroalimentària”. En aquest sentit, l’organització argumenta que davant els conflictes entre dues parts, tenir un contracte estipulat pot salvaguardar els productors i els compradors “de malentesos”. Una opinió que l’expert Francesc Reguant, economista especialitzat en agroalimentació i actual director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) no nega, però afegeix que “és una nova fórmula per a fer els contractes, no l’única”. D’aquesta manera, l’expert assegura que fa temps que la llei de la Cadena Alimentària es va posar en marxa i que des de llavors “molts cellers s’han buscat la vida”.
Una de les claus més importants d’aquests nous contractes-tipus és la seva durada, ja que es poden perllongar fins a tres anys, el que facilita molt més la feina dels productors: “Crec que el fet que es puguin fer per més d’un exercici és una millora considerable”, reconeix Reguant. De fet, aquest és un dels punts que més han celebrat des de la Interprofessional del Vi d’Espanya: “Obren la possibilitat establir acords pluriennals de fins per tres campanyes, que a la vegada permeten a les parts involucrades planificar amb una major previsió i estabilitat”. D’aquesta manera, un productor i un comprador només han de posar-se d’acord una vegada per tres diferents veremes, cosa que podria suposar un canvi radical en la manera de negociar o fins i tot en el temps que s’inverteix a pactar els paràmetres necessaris per al bon funcionament de la transacció: “Aquests models de contracte creiem que constitueixen una eina de referència a la disposició del sector per a millorar el seu funcionament i les relacions entre les baules de la cadena de valor”, remarquen les fonts de la Interprofessional del Vi d’Espanya.
Ara bé, la iniciativa governamental és voluntària i, per tant, en cap cas s’obliga els viticultors a fer servir aquests contractes. “Són una eina a disposició del sector”, assegura l’organització espanyola. Per a Reguant no tindria massa sentit que no fos una nova mesura voluntària, ja que tal com ell mateix insisteix “les normatives de com s’han de fer els contractes ja s’exposen en la llei de la Cadena Alimentària, això només és una de les possibilitats de com fer-ho”. Tanmateix, però, l’afectació de l’entrada en vigor d’aquests nous models de contracte encara no és del tot clara. De fet, alguns cellers consultats per aquest diari reconeixen que “no tenen prevista cap afectació aparent” amb l’arribada d’aquesta iniciativa perquè ja tenen els seus contractes personalitzats. Per exemple, fonts de la companyia de cava Codorniu asseguren que tenen “els seus propis models que estan regulats per la Llei 12/2013, que estableix els esments obligatoris que han de contenir”.
Acabar amb els conflictes al camp
La principal raó per la qual els contractes-tipus al sector vinícola eren un reclam de la Interprofessional del Vi d’Espanya era acabar amb els conflictes entre productors i compradors. Amb aquest nou contracte, segons ells, la situació podria millorar moltíssim, perquè la iniciativa posa a disposició dels mateixos usuaris un mecanisme per a la resolució de controvèrsies entre les parts, a través d’una Comissió de Seguiment de Contractes habilitada en el si de OIVE, per al control, seguiment i vigilància del compliment i proposta de solucions dels contractes. Tot i que des de l’organització deixen clar que el compliment dels contractes és obligat per la llei de la Cadena Alimentària -tal com també esmenta Reguant- també reconeixen que a vegades hi ha malentesos entre les parts. És per això que expliquen que l’objectiu de cada contracte és oferir una major claredat en les condicions contractuals amb estipulacions clares i precises sobre preus, quantitats, qualitat del raïm o vi, terminis de lliurament i formes de pagament.
Una eina d’estabilització o més burocràcia
La burocràcia va ser un punt d’inflexió per les últimes revoltes dels pagesos. Els petits agricultors reclamaven que per culpa de la gran quantitat de paperassa que havien d’omplir les seves jornades s’allargaven. Per aquest motiu demanaven a l’administració que els retallés tota la documentació a entregar. Davant d’aquest conflicte, l’Interprofessional del Vi d’Espanya lamenta que aquest nou contracte es podria veure com un nou paràmetre a afegir dins de la tasca burocràtica dels viticultors: “Encara que l’homologació i regulació dels contractes busca reduir les tensions mitjançant la creació d’un marc més transparent i estable, la seva introducció pot ser percebuda, encara que cada vegada menys, com a intrusiva o com una mesura burocràtica més“. Tot i això, l’organització anima als productors i compradors a utilitzar aquests nous models, ja que “inclouen clàusules que donen garanties a totes dues parts i tenen en compte com resoldre les discrepàncies“.
