La primera proposta oficial de regulació europea de l’activitat laboral en plataformes –el que a l’Estat es coneix de fa dos anys com la llei rider– ha deixat freds els treballadors. Després d’anys de sentències favorables als repartidors per part dels tribunals competents europeus i fins i tot de diversos posicionaments de l’Eurocambra favorables a les tesis dels sindicats, els ministres de Treball dels 27, reunits en el Consell de la Unió Europea, van aprovar el passat dilluns una posició que la representació social ha qualificat de “descafeïnada”. Els sindicats catalans i de l’Estat segueixen l’exemple de la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, que va liderar un grup de països membres que van mostrar disconformitat amb la literalitat de l’oferta del CUE. “No protegeix els treballadors”, assegura la ministra.
La proposta del Consell de la Unió posa en qüestió, segons asseguren fonts sindicals, un dels punts centrals de la reclamació laboral a l’economia de plataformes: la presumpció de laboralitat. La “gran victòria” de la norma aprovada a l’Estat, segons Daniel Cruz, responsable d’anàlisi i transformació digital de CCOO a Catalunya, ha estat l’eliminació dels criteris previs per establir un acord contractual exclusiu. D’aquesta manera, la llei espanyola assumeix la relació laboral entre repartidor i plataforma, i cau sobre l’empresa l’exigència de provar que aquesta relació no existeix. El text aprovat per la majoria de ministres de treball dels 27 “torna a dir que el treballador ha de provar els criteris per ser considerat, de fet, treballador”, lamenta Cruz. Si bé és cert que la futura llei comunitària és més ampla en la seva aplicació que l’espanyola –té efecte sobre tots els treballadors de plataformes, i no només sobre els riders–, la valoració sindical és clarament negativa. “Ens perjudica”, assegura el representant de Comissions.
El text que els 27 enviaran a l’Eurocambra, així, estableix fins a set criteris de laboralitat que estableixen que una relació contractual és per compte d’altri, des de la limitació d’ingressos fins a la definició de la jornada, la imposició dels encàrrecs o la prohibició de crear carteres de clients independents o de treballar per altres operadors –la majoria d’elles es compleixen, segons les fonts sindicals consultades per aquest diari, en tots els treballadors de plataformes–. D’aquestes, el treballador ha de demostrar l’aplicació d’un mínim de tres per assegurar legalment una relació laboral amb l’empresa. Tot i això, l’establiment d’aquest prerequisits obre la porta a subterfugis que la presumpció de laboralitat no permet. “Està fet perquè les empreses se saltin les normes; la llei està preparada perquè es faci la trampa”, critica el president del comitè d’empresa de Glovo i membre de la UGT Fernando Garcia. Els treballadors auguren, en aquest sentit, que “les empreses analitzaran els criteris i compliran exactament el mínim necessari” per trencar la relació contractual.
En l’opinió de Cruz, l’aprovació d’aquesta norma “afegeix càrregues” als treballadors de plataformes, ja precaritzats pel seu model de negoci. “No podem donar a entendre que és l’empleat qui ha de demostrar la seva relació amb l’empresa”, lamenta el sindicalista. En la mateixa línia, Garcia confirma que un model legal com el que imposen els ministres de treball dels 27 genera un clima d'”inseguretat jurídica” al sector. “Si hi ha quatre milions de riders a Europa què hem de fer? Quatre milions de judicis per demostrar la laboralitat? Crearà una litigiositat sense precedents”, lamenta el sindicalista, tot apuntant que fins i tot les empreses haurien d’estar interessades en una regulació seriosa de la definició d’assalariat a l’economia digital. “La devaluació de les figures laborals crea competència deslleial entre les empreses”, raona: les que ofereixen una relació laboral digna als seus treballadors parteixen d’una pitjor situació que les que els precaritzen. “És destructiu també per al mercat”.
Lobbies sense precedents
El posicionament final del Consell de la Unió sorprèn especialment perquè altres òrgans comunitaris ja havien assumit postulats molt més progressistes. Més enllà de la munió de sentències al continent que apliquen la presumpció de laboralitat, el mateix Parlament Europeu havia descartat l’establiment de criteris –quan s’hi va debatre la proposta eren cinc, i no set– precisament perquè traslladaven la càrrega legal al treballador. Segons els representants sindicals, l’activitat de pressió legislativa de les empreses interessades ha estat, en els darrers mesos, substancialment més intensa per revertir aquests assoliments. Les plataformes, declara Garcia, “estan invertint el que no està escrit” en els seus lobbies a Brussel·les. Cruz, en la línia, apunta que la proximitat de la presidència de torn espanyola a la UE era una línia vermella per a les empreses del sector, en tant que assumien que la proposta de l’executiu de Sánchez seria més semblant a la llei rider espanyola, i per tant molt més favorable als empleats. “De cap manera estaven disposats a que Espanya liderés la directiva”, explica.
Sense anar més lluny, un dels estats que més ha pressionat per limitar els efectes de la llei rider europea a proposta del CUE és França –sota les ordres del president Emmanuel Macron, un “lobbista d’Uber”, en paraules de Garcia, que a finals del 2022 va reconèixer haver treballat a favor de la plataforma des de les administracions durant la seva estada com a ministre d’economia–. “Les empreses estan fent de lobby amb tàctiques tant netes com brutes”, critica Garcia, tot reconeixent en el seu catàleg d’acció col·lectiva fins i tot iniciatives d’astroturfing. “Es creen associacions de riders que defensen la postura de l’empresa paraula per paraula”, explica el sindicalista, tot reconeixent que “confonen els legisladors”.
Una “mala directiva”
Si bé encara queda que la directiva passi la capa de l’Eurocambra per entrar en vigor, Cruz és pessimista respecte de la capacitat de canviar la direcció de la legislació. “El Parlament Europeu no té capacitat propositiva, només pot validar o no una norma” –i el més normal, assegura, és que ratifiqui la proposta dels ministres de treball–. Amb aquesta iniciativa, lamenta el representant de CCOO, la situació de molts treballadors de plataformes no només no millorarà, sinó que és molt possible que empitjori. A aquells països en què no hi ha legislació prèvia al respecte, la manca de normativa específica permetia batallar cas a cas la situació dels riders i els altres empleats de plataforma. Amb l’aplicació de la directiva –que, de nou, ofereix unes referències reguladores que porten a dins la “trampa” empresarial–, serà molt més difícil demostrar la laboralitat que a l’Estat ja és inqüestionable.
Respecte de la llei espanyola, que a l’agost farà dos anys en vigor amb una munió d’incompliments encara vius, però també d’importants sancions a les companyies més problemàtiques, especialment a Glovo, els sindicats resten tranquils. La directiva europea deixa espai, com totes les normes del seu nivell, a regulacions superiors dins els països membres. Per tant, “el marc s’adapta al territori”, i la decisió dels 27 no hauria de canviar, de seu, la llei estatal. Davant les eleccions del 23J, però, els representants dels treballadors reconeixen una considerable incertesa. “Quan les patronals veuen que la dreta pot guanyar, ho paren tot”, alerta Cruz.
