Finalment, els sindicats del sector financer han decidit convocar les primeres aturades sectorials per forçar a les tres patronals del sector a cedir en la negociació dels convenis col·lectius. Aquest dijous, i en plena setmana de presentació de resultats, les tres principals organitzacions, UGT, CCOO i FINE han anunciat que han convocat aturades per a les pròximes setmanes per tal de pressionar a les patronals en el que seran les primeres vagues del sector des dels anys vuitanta. En concret, els sindicats han convocat una atura parcial de dues hores el 26 de febrer i, en cas que no es produeixin avanços en les negociacions, han convocat una vaga de 24 hores el 22 de març. A més, cal recordar que els sindicats també tenen previst una manifestació a Madrid el pròxim 8 de febrer. Si amb aquestes primeres aturades no s’aconsegueix desbloquejar la situació, des dels sindicats asseguren a Món Economia que la tensió i el conflicte anirà escalant fins on sigui necessari.
“Malgrat la nostra aposta per una negociació ràpida que aporti solucions immediates a la pèrdua de poder adquisitiu de les plantilles, i que es fes abans de publicar els beneficis rècord de 2023, les patronals i empreses del sector financer han apostat per propostes a anys llum d’aquests beneficis, de l’increment de retribucions de l’alta direcció, dels dividends dels accionistes i, sobretot, del que reivindiquen i mereixen les seves treballadores i treballadors”, indiquen els sindicats de manera conjunta.
Què demanen els sindicats?
La principal reclamació dels sindicats a les patronals és recuperar el poder adquisitiu de les plantilles, per a això proposen que els nous convenis col·lectius incloguin millores salarials d’entre el 17% i el 23% en quatre anys. En aquest sentit, apunten que els últims convenis han estat de contenció, ja que el sector no passava pel seu millor moment, però davant de l’augment de beneficis, asseguren, aquests nous acords han de suposar una expansió dels sous de la plantilla. A més, la representant de CCOO, Ingrid Vilanova, assegura que les empreses poden fer front a aquests augments salarials gràcies als beneficis extraordinaris que estan registrant. A més, Vilanova recorda que la CEOE i els sindicats ja van pactar el maig passat que els nous convenis col·lectius havien de, com a mínim, buscar alces salarials del 10%, una cosa que no s’està donant.
Per contra, l’última oferta de la patronal CECA, després de la reunió d’aquesta setmana, és una millora salarial del 7% als empleats en un termini de quatre anys, amb la possibilitat d’una alça addicional vinculat a la rendibilitat. Una proposta que queda molt lluny del mínim del 17% que busquen els treballadors. A més, asseguren, no estan disposats a negociar en cap cas per sota d’aquesta xifra, ja que en els últims cinc anys els augments salarials han estat d’una mitjana de l’1%, molt per sota de l’augment de preus.
