La indústria càrnia desbloqueja in extremis el conflicte pel conveni col·lectiu. Només una setmana abans de la vaga convocada per les principals centrals sindicals del sector -La UGT, CCOO i CIG-, la part empresarial ha cedit amb un preacord que supera les expectatives inicials dels treballadors. Segons han confirmat les dues principals organitzacions en sengles comunicats, l’entesa contempla pujades salarials condicionals de fins al 8% acumulat entre el 2024 i el 2025: la primera previsió és d’un 3% anual, amb efectes retroactius en el cas del present curs; però, en cas que la inflació mitjana tanqui qualsevol dels dos exercicis per sobre d’aquest llindar, “s’activarà una clàusula de revisió salarial addicional de l’1%” per mantenir el poder adquisitiu de les rendes del treball. Així, 120.000 treballadors al Principat recuperen la cobertura de conveni que romania caducada des de finals del 2023. El conveni, cal recordar, és d’àmbit estatal; però concentra bona part dels afectats dins l’activa indústria agroalimentària catalana.
L’entesa, val a dir, arriba després de mesos de tensions. La mateixa taula negociadora va haver d’arribar al Servei de Mediació i Arbitratge, davant la impossibilitat d’apropar posicions amb les patronals sectorials -ANAFRIC, ANICE, FECIC, AGEMCEX i ANAGRASA-. Durant les converses, de fet, fonts sindicals denunciaven a Món Economia que la part empresarial “allargava els terminis, i fins i tot amenaçava d’endurir les condicions de l’acord”. Des de la UGT, de fet, asseguraven que les directives ni tan sols contemplaven arribar a la cobertura que suggereix el cinquè Acord Estatal de la Negociació Col·lectiva, pactat entre el món del treball i la CEOE a finals del 2023. La corda es va tensar fins al punt que ja hi havia convocades dues jornades d’aturades els pròxims dies 4 i 5 de desembre, fet que va obligar el capital a cedir en les seves posicions. Ho van fer, però, després de 17 hores de reunió en la seu del SIMA madrileny. L’amenaça de protestes, celebren des de Comissions, ha “millorat considerablement l’última proposta que les patronals havien traslladat a la taula de negociació”.
Un conveni “obert en canal”
Des dels sindicats descrivien, en reprendre les negociacions després de l’estiu, la seva proposta com una “obertura en canal” del conveni que superava els confins de la negociació salarial. De fet, el preacord contempla millores en àmbits des de la jornada anual fins a la nocturnitat. En primer lloc, el nou document rector de la càrnia estatal contempla limitacions a la compensació i absorció salarial, si bé només a aquells sous inferiors als 25.000 euros anuals. També eleven un 6,42% el plus per horaris nocturns, i rebaixen en 12 hores el còmput global d’hores treballades de l’any, fins a les 1.748. Doblen també els permisos sense sou a compte de conveni fins als quatre mesos, i estableixen l’obligació de recuperar les hores extgraordinàries amb un temps equivalent de descans. A més, amplien la protecció dels treballadors migrats, que “podran sol·licitar que es tradueixi al seu idioma les comunicacions més importants” dins el lloc de treball.
Es refreda la “tardor calenta”
Els sindicats preveien per a la tardor d’enguany un possible nou esclat laboral: les intenses negociacions -ara trencades- amb la patronal per acordar la reducció de jornada a 37.5 s’afegien les llargues converses per recuperar tres convenis col·lectius industrials de gran profunditat al país. El de la càrnia n’era un, seguit de les indústries químiques i el tèxtil -tots tres d’àmbit estatal, però amb una important massa de treballadors al país-. El químic, després de mesos estancats a la sortida d’una pujada salarial gegantina per la inflació acumulada, es va acabar de desbloquejar a principis d’octubre; mentre que el carni es resol aquest mateix divendres amb un clar guany sindical. Queda l’important acord a la indústria tèxtil, en el qual les parts xoquen per l’harmonització salarial d’una munió de categories professionals amb un clar component de gènere -els nivells més baixos de l’escala, lamenten les organitzacions, estan clarament feminitzats-. Amb la darrera entesa, doncs, la tensió laboral al secundari del Principat es redueix a mínims.
