Els farmacèutics tornen a estar en peu de guerra contra la patronal i ho escenificaran en una manifestació organitzada pel sindicat de Farmacèutics Adjunts i Substituts de Catalunya (Afascat) aquest diumenge a les 11 h davant del Col·legi de Farmacèutics. Es queixen que l’oferta de la patronal per renovar el conveni és “ridícula” i asseguren que ja n’han tingut “prou”. En canvi, la Fundació de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) els acusa de no haver presentat cap proposta i rebat, una per una, les xifres que dona Afascat.
L’embolic dels farmacèutics ve de lluny i la principal queixa és que els adjunts barcelonins cobren, segons el sindicat, 320 euros menys que els seus homòlegs a la resta de l’estat, i els substituts, 221 € menys. Les hores de feina, critiquen, també són més a la demarcació de Barcelona, amb una diferència de 20 hores anuals que, en part, surten de les tardes del 24 i el 31 de desembre, que aquí no són festa i a la resra de l’estat sí. La patronal, en canvi, ho nega tot rotundament i assegura que aquestes xifres són esbiaixades perquè s’hi han d’afegir els plusos. Si es fa aquesta suma, asseguren, “tot canvia”.
Les taules que exhibeix el sindicat mostren que els farmacèutics adjunts estatals cobren 2.064€ al mes, mentre que els catalans es queden en 1.829€. En aquestes xifres hi ha una petita trampa, ja que Afascat ha reflectit els salaris previstos al conveni estatal per al 2024 i no per al 2022, els que ha utilitzat a la banda dels farmacèutics catalans. Això no obstant, si es comparen les dades de l’Estat i les de Barcelona el mateix any, el 2022, els catalans continuen perdent-hi.
Acusen la patronal de tenir un discurs “buit” i “sense arguments”
La delegada de farmàcia a Barcelona i sindicada amb Afascat Isabel Márquez apunta que el discurs de FEFAC és “molt buit” i “no s’adonen que no hi ha concordança entre els salaris i el nivell de vida”. “Diuen que estem en un moment de crisi i no es poden apujar els sous perquè les farmàcies ho passen malament. No argumenten res més enllà de dir que demanem massa i que no tenim motius per a reclamar res”, acusa Márquez. Creu que la professió de farmacèutic “no avança com la resta” pel que fa als salaris i les condicions laborals. En aquest sentit, Afascat demana l’equiparació amb el conveni estatal i la regulació de les guàrdies, on asseguren que surten “molt mal parats”. “És impressionant que el conveni de Lleida sigui millor que el de Barcelona, on tot és més car i hi ha molta més feina”, raona.
La seva companya Rosa Maria, portaveu del sindicat, insisteix en la necessitat “urgent” d’equiparar el salari al dels farmacèutics espanyols. “La patronal ens proposa un augment ridícul del 4%, quan hi ha una diferència de sou base de 320 euros amb un farmacèutic d’Albacete i de molt més amb un de Biskaia”, diu indignada. Assegura que les converses s’han enrocat en aquest punt perquè “la patronal no vol moure’s” però Afascat “seguirà plantant-los cara com no han fet altres sindicats”.
La patronal respon: “Menys soroll i més feina”
Antoni Torres, president de la FEFAC, la patronal de farmàcia, es mostra indignat en conversa amb Món Economia per la bel·ligerància “infundada” del sindicat. “És cert que el nostre conveni no ha avançat, però s’ha de mirar per què. El 27 de febrer vam tenir la primera reunió de conveni col·lectiu i els sindicats no es van posar d’acord. Sis mesos després demanen un increment salarial que acceptem i quedem per al 6 de novembre, però la sorpresa és que Afascat no va fer cap proposta i a hores d’ara encara l’estem esperant”, explica Torres.
El president de la FEFAC afegeix que és “difícil” negociar “quan no saps què demanen” i que Afascat “vol fer soroll i utilitzar els mitjans en comptes de fer la feina i presentar què volen, com ho volen i quan ho volen”.
Així i tot, assegura que es van avenir a apujar els salaris i ho van fer ajustant-se a l’increment del conveni sindical firmat a escala general a l’estat i no al conveni específic de farmàcies. Aquest conveni, que Afascat considera “ridícul”, suposa un augment del 4% més un 1% en cas que se superi l’IPC. “Els sindicats van considerar que era insuficient i volíem continuar negociant, però no tenen cap proposta més enllà de xifres falses que donen a la premsa”, acusa el president de la patronal.
La patronal defensa que “no cobren menys, sinó diferent”
Torres sosté que els farmacèutics barcelonins “cobren diferent, però no menys” perquè aquí s’aplica un conveni de mínims en comptes d’un de màxims. “En el conveni de màxims tothom cobra una quantitat fixa i no hi ha plusos ni es valora l’aportació de valor, mentre que en el de mínims, el nostre, s’estableix com a mínim una quantitat a la qual després s’afegeixen els plusos”, explica Torres. Defensa que si es comparen les taules de sou base “és obvi que aquí són més baixes”, però que si s’hi afegeixen els plusos “tot canvia”.
A més, apunta, s’han de tenir en compte els tres estats de contractació que poden tenir els farmacèutics segons les seves responsabilitats: farmacèutic, farmacèutic adjunt i farmacèutic substitut. “En el conveni estatal el màxim plus és el d’adjunt, que són 85€, i gairebé no hi ha substituts, que tenen un plus de 150€. Aquí el 98,8% són substituts i, per tant, cobren més”, sosté Torres.
El president de la patronal defensa que, un cop afegits els plusos a les taules salarials, “el farmacèutic català cobra un 15% més que el farmacèutic nacional”. “Anar al conveni de mínims, que Afascat vol eliminar, fa que el treballador guanyi més i que la farmàcia estigui més desenvolupada. Ells pretenen igualar tothom per baix i això acabaria amb els plusos i l’aportació de valor a les farmàcies”, resol.
El sindicat denuncia problemes de contractació per les males condicions
Per la seva banda, Afascat denuncia que “trobar un farmacèutic és missió impossible”, com també ho és cobrir les vacances o les baixes. “La majoria d’estudiants trien feines amb més salari i millors condicions. La farmàcia ja no és una feina atractiva i la gent hi està un any i marxa a la indústria”, explica Rosa Maria.
La patronal, de nou, ho nega i assegura que tot i que és cert que costa trobar personal a les farmàcies també costa a la resta de sectors. “Tothom té el mateix problema, sigui el sector que sigui, no és una cosa específica de les farmàcies ni té a veure amb el conveni”, conclou Torres.
6 
1 
