El conveni col·lectiu del sector químic havia estat històricament el més proper que hi ha a una bassa d’oli dins el diàleg social a la indústria del país. Les bones condicions que tradicionalment gaudeixen els treballadors de les empreses químiques –protagonistes d’una de les branques econòmiques de millor rendiment a Catalunya, especialment als mercats exteriors, amb un lideratge de les exportacions pràcticament intocable any a any–, tal com explica el secretari general de CCOO Indústria a Barcelona Josep Rueda, han convertit el de la química en un acord col·lectiu de referència per a molts altres. L’entrada del 2024, però, promet mesos de tensió: el XX conveni, negociat l’any 2021 i d’aplicació fins a l’1 de gener d’enguany, contemplava una clàusula de garantia salarial per protegir el poder adquisitiu de les plantilles davant la inflació. Una clàusula per la qual a 1 de gener de l’any entrant s’hauria d’apujar la massa salarial base de totes les empreses químiques –és a dir, els salaris de tots els treballadors– un 10,3%, com a resultat de l’escalada de l’IPC en els darrers tres anys.
L’acord del 2021 contemplava una alça retributiva a raó de la diferència entre les millores salarials pactades llavors i la suma de l’IPC dels tres anys de vigència de l’entesa. El conveni plantejava una pujada de sous de l’1% per al 2021 i del 2% el 2022 i el 2023 –un 5% en total–; mentre que la inflació acumulada ha escalat fins al 15,3%. “Són molts diners, però és el que han perdut les plantilles”, declara Rueda. Malgrat alguns intents per part de la patronal sectorial Feique de reduir l’impacte de la clàusula sobre les empreses, finalment tant aquestes com els dos sindicats majoritaris –la mateixa CCOO i UGT– acaben ratificant l’aplicació de la clàusula en una taula celebrada el passat 17 de gener, segons les actes de la reunió. Els problemes, com confirmen a aquest diari fonts tant sindicals com d’empreses del sector, sorgeixen amb la reacció de la mateixa patronal un cop signat l’acord. En un comunicat emès poques hores després de la reunió amb les parts, Feique fa una interpretació de la clàusula diferent de la que entenien els treballadors: la pujada salarial acordada seria diferent –més baixa– per als professionals incorporats a les empreses químiques durant la vigència del XX conveni, amb quantitats descendents des del 2021 fins al 2023.
Segons el document, la interpretació de Feique contempla que les persones contractades l’any 2021 amb un salari superior al mínim establert per les taules de conveni només tindrien dret a les pujades corresponents a la inflació dels anys 2022 i 2023, i així successivament –els contractats el 2022 amb un salari per sobre del mínim només percebrien l’augment corresponent a l’IPC del ’23; i els incorporats el darrer any de vigència del conveni no tindrien dret a l’aplicació de la clàusula per cap quantitat–. Aquestes condicions, val a dir, no apareixen a l’acta de la reunió en la qual es va ratificar l’aplicació del conveni, si bé l’organització empresarial apunta a “posicions discrepants entre Feique i els sindicats” en aquest sentit. La patronal interpreta, segons el document emès, que els treballadors contractats durant el període esmentat “no pateixen pèrdua de poder adquisitiu en l’any de contractació ni en comparació amb les persones contractades amb anterioritat”. Sobre aquest postulat, la patronal assegura que aquesta modalitat “correspon amb l’esperit de la que va ser pactada”. Una posició que els sindicats rebutgen de ple, i que fins i tot les empreses del sector es resisteixen a aplicar.
“Més problemes que una altra cosa”
En aquest sentit, fonts de la indústria química consultades per Món Economia asseguren que la proposta de Feique genera “més problemes que una altra cosa” al teixit de negoci del país. Segons interpreten les mateixes fonts, el conveni col·lectiu vigent fins a finals del 2023 “recull una pujada del 10,3% dels salaris sense absorció ni compensació, perquè aplica sobre la massa salarial base”. És a dir, l’acord sectorial no fa cap esment a una aplicació diferent sobre els nous contractes, ni a una possible compensació de l’augment de sou per complements o plusos fora de conveni. Tant és així, asseguren des del sector, que “totes, o la majoria, d’empreses aplicaran el 10,3% a la plantilla”, sense la distinció proposada per Feique; d’acord no només amb el conveni sinó també amb el pacte ratificat a la taula de la comissió negociadora del conveni. “S’han passat tres pobles”, ironitzen les mateixes fonts. Consultada per aquest diari, la patronal Feique ha declinat fer declaracions sobre aquesta qüestió.
Des del sector apunten, a més, que els supòsits sobre els quals actua la patronal no es corresponen amb la realitat dels processos de contractació de la indústria química. Feique assumeix, apunten, una diferència salarial entre els contractats entre el 2021 i el 2023; una diferència que, per motius d’equitat interna, no és ni de bon tros la norma. Així, i amb les possibles excepcions puntuals de companyies que sí que hagin decidit preveure aquesta pujada en noves contractacions –les menys, asseguren aquestes veus–, els nous treballadors han patit la mateixa pèrdua de poder adquisitiu que la resta de la plantilla i, per tant, hi correspondria el mateix augment. En alguns casos, fins i tot, la mesura de Feique aniria contra conveni, perquè caldria absorbir complements salarials per ajustar el sou final a la pujada –obligatòria– del salari base. Les recomanacions de la patronal, a ulls de les fonts consultades, “tècnicament, no s’aguanten gaire”.
Aigües braves als sindicats
Similar a l’opinió expressada per les fonts empresarials, els sindicats rebutgen de ple la posició de Feique. Un crític Rueda apunta a la negativa dels representants dels treballadors a acordar una aplicació diferent de la clàusula. “Estaven rebotats”, apunta el sindicalista com a motiu per a la interpretació de la patronal. Més enllà dels efectes sobre l’estructura salarial de les companyies, el secretari general barceloní té “clar que això és il·legal totalment”. La revisió salarial és, en paraules de Rueda, “acumulativa”, i no contempla cap mena de partició segons la data d’entrada a l’empresa. El sindicalista fa una lectura semblant a la de les fonts empresarials, tot assegurant que, en una mesura que contempla un increment del salari base, Feique proposa “absorbir dels plusos” la no aplicació de la garantia salarial. Des de l’entitat esperen mobilitzacions en aquelles empreses que acceptin la proposta. “Estudiarem i demandarem, no sabem encara si de forma col·lectiva o individual, per cada empresa”, postil·la. Des de l’altra banda de la negociació esperen el mateix: “si una empresa aplica això, el sindicat se li plantarà a la porta”, alerten des del sector. També la UGT mostra el seu rebuig: en un comunicat posterior al posicionament de la patronal, el secretari de Sector Químic d’UGT FICA Julián González sostenia que el pacte és “meridianament clar” sobre l’aplicació de la clàuusula salarial. El XX conveni, argumenta el sindicalista, “no deixa lloc a dubtes interpretatius esbiaixats com pretén Feique”.
Un nou conveni complicat
La reacció de la patronal a l’acord salarial arriba enmig dels preparatius per negociar el XXI conveni col·lectiu del sector químic, d’aplicació estatal, però amb especial incidència a Catalunya, en tant que el país concentra més del 45% de tota la força de treball del teixit espanyol. Els sindicats esperen la taula de negociació col·lectiva amb “absoluta desconfiança” cap a la patronal. El sector, rememora Rueda, havia estat “una referència per als treballadors: les parts són molt avançades, i la patronal complia”. Es tractava d’una rara avis a la indústria catalana: el sindicalista recorda convenis com el de la construcció o el del metall, que van arribar a judici durant el 2023 per qüestions com les hores de lliure disposició o l’aplicació de les taules salarials. De cara al pròxim conveni, però, la tensió serà màxima, en tant que els treballadors tindran a la ment aquesta possible no aplicació de la clàusula de garantia salarial. “El sector estarà tensat”, assegura el secretari general; fet que facilitarà les mobilitzacions en cas que les converses s’estanquin.
Si bé encara no s’ha concretat una plataforma reivindicativa conjunta, des dels sindicats esperen que l’actualització salarial sigui “el tema estrella” del debat amb la patronal. Durant els anys de crisi inflacionista –i en contra dels càlculs de Feique, que apunten a una clara desacceleració del sector– des de CCOO sentencien que les empreses químiques “han guanyat, i ara toca complir al 100%”. Més enllà dels sous, però, tindran especial rellevància qüestions com la conciliació, la seguretat o el teletreball entre els perfils especialitzats. Les empreses, per la seva banda, esperen un període d’estira-i-arronsa llarg. “El darrer conveni ja es va aprovar al juny; i enguany anirem pel mateix camí”, preveuen les fonts consultades.
