Passat el fre electoral, i més d’un mes després del ple monogràfic que els va portar al Parlament, els pagesos catalans tornen a la càrrega. Davant la manca d’actuacions per part del Govern, així com de Moncloa i les institucions europees, Revolta Pagesa recupera les mobilitzacions pocs dies abans d’unes eleccions a l’Eurocambra indestriables del futur del camp català. Segons ha comunicat l’organització aquest mateix dimecres, i en col·laboració amb diverses entitats “assindicals” de tot l’Estat espanyol, així com amb el moviment camperol francès, els productors del país reprendran les protestes el pròxim 3 de juny, en una acció que “afectarà les fronteres entre els estats espanyol i francès”. Els límits, val a dir, també fora de Catalunya; atès que entre els convocants consten entitats basques, navarreses i aragoneses; així com de territoris diversos, des de Lleó fins al País Valencià. “La mobilització està convocada i no ens aturarem fins a aconseguir les nostres reivindicacions”, sentencia Revolta, deixant entreveure un nou episodi de tensió perllongada entre el moviment i les administracions.
Segons critiquen els pagesos, després dels diversos acords i compromisos als quals van arribar governs espanyol i català arran de les marxes de principis del 2024, els canvis reguladors han estat insuficients. Les reformes compromeses, i la seva aplicació especialment, no fonamenten “el benestar de les pròximes generacions de pagesos i pageses, així com un futur digne per al sector”. D’aquesta manera, Revolta Pagesa, així com la quinzena d’entitats participants, criden a “tots els pagesos i pageses espanyols i francesos”. Obren la porta també a la col·laboració amb les organitzacions sindicals del sector, amb l’objectiu de “preservar el sector agrari, el món rural i la sobirania alimentària” a tot el continent. Amb aquestes noves marxes, convocades només sis dies abans de les eleccions europees, el camp català cerca forçar el Govern i Moncloa a tornar a la taula de negociació per “abordar les demandes” que han quedat sense resposta.
Impostos, regulacions i clàusules mirall
La inoperància que el moviment pagès denuncia per part de les administracions queda palesa amb les demandes que posen sobre la taula els convocants de la marxa. Els dos pilars centrals del full de ruta són pràcticament calcats als que ja van servir d’espurna per al conflicte durant el mes de febrer: el control dels aliments importats de països tercers i les bonificacions fiscals a l’energia, presents en sectors com el turisme però nul·les per als productors primaris. El nou xoc amb Europa, val a dir, arriba setmanes després de l’acceptació per part del Parlament comunitari del nou tractat comercial amb Xile, que no contempla l’obligatorietat d’aplicar clàusules mirall en termes de seguretat alimentària per a les fruites, verdures i hortalisses que es comprin al país andí. Pel que fa a Moncloa, Revolta posa el focus en una millora de la Llei de la Cadena Alimentària que no s’ha entomat; així com en el desplegament complet de les normes de preferència dels productes locals.
