El tractor va dominar Catalunya durant el febrer del 2024. En un moment límit per a la pagesia del país, llastrada pels marges de benefici de les grans distribuïdores, la sequera o l’obertura de fronteres per a mercats alimentaris molt menys garantistes que l’europeu, l’embranzida dels productors primaris va guanyar la batalla del relat fins al punt d’esdevenir indefugible per a institucions a totes les escales administratives. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va haver de dirigir un extens missatge a l’Eurocambra sobre la Política Agrària; el ministre d’agricultura Luís Planas va ser el més buscat -i bescantat- de Moncloa, i el Parlament es va veure obligat a obrir les portes als camperols per primer cop en més d’una dècada. El balanç de tot plegat, més enllà d’una unió en una sola veu que “fa la força” a un sector especialment disgregat, va ser decebedor. “Sembla que se’n riguin a la nostra cara”, etziba el portaveu de Revolta Pagesa Eduard Escolà en conversa amb el Món Economia. Les mesures preses per Europa i l’Estat han deixat la ferida del camp més que oberta, i la tensió tornarà a les autopistes amb el bloqueig de la frontera amb França convocat per al pròxim dilluns.
Més unides i estructurades que ara fa quatre mesos, les entitats independents del sector reprenen les protestes, de nou, sense els sindicats majoritaris. Unaspi, la jove Unió d’Associacions Independents del sector primari a l’Estat, i la mateixa Revolta, es concentraran en vuit punts del Pirineu entre Irun i La Jonquera, en una acció de 24 hores pensada per trencar les cadenes de subministrament alimentari entre Catalunya i el conjunt del continent. Les demandes són extenses: de fet, segons ha avançat l’organització convocant, el mateix dilluns es presentarà un manifest amb fins a 32 reivindicacions -“16 per al govern espanyol i 16 per a Europa”, puntualitzen-; una mirada ampla que demostra el desencís dels productors fins i tot amb les reformes ja aplicades per Moncloa i la CE. Al centre, però, dues qüestions: en primer lloc, les rebaixes o exempcions en els impostos a l’energia i els carburants, una gràcia que ja gaudeix el sector industrial. “Produïm aliments per garantir la sobirania alimentària del país”, reivindica Escolà; fet que, a parer seu, hauria de garantir-los un tracte més favorable en el vessant fiscal. En segon, un dels greuges de què ja van fer bandera a principis de curs: el control dels aliments importats de tercers mercats, especialment en aquells corrents comercials liberalitzats per acords bilaterals amb la UE.
La qüestió de la vigilància al producte internacional és central per a la competitivitat del camp del país, recorden des de Revolta. La “competència deslleial” que denuncia el conjunt del moviment es genera en el moment en què els controls i exigències sanitàries, laborals i ecològiques que s’apliquen als camperols locals -amb l’escalada de costos que hi va associada- no tenen efecte sobre venedors internacionals amb els quals les fronteres estan obertes. “Volem garantir que els nostres aliments prevalguin per sobre dels importats”, reitera el portaveu; no només per l’avantatge econòmic dels tercers, sinó també perquè els controls comunitaris avalen “una qualitat molt més elevada” en els aliments que arriben a taula dels ciutadans de la Unió. Cal recordar que, lluny d’apropar postures en aquest àmbit, Europa ha redoblat en els darrers mesos l’aposta pels acords comercials: en les darreres setmanes de les marxes, l’Eurocambra va aprovar per majoria la nova entesa de mercat amb Xile; mentre que a primers de maig es va fer efectiu el pacte en el mateix sentit amb Nova Zelanda, un important venedor global d’hortalisses i productes vitivinícoles, entre altres ítems que xoquen amb la pagesia autòctona. “La mobilització de dilluns pren tot el sentit del món”, etziba Escolà, ateses les prioritats de la Comissió.
El focus internacional de la protesta explica, en bona part, el salt transfronterer entre organitzacions. Més enllà de les associacions no sindicals del conjunt de l’Estat, Revolta Pagesa tancarà la frontera de la mà del Moviment Independent francès; la pagesia gal·la més enllà de la Confédération Paysanne i la resta d’organitzacions majoritàries. I no només: fora d’aquesta convocatòria, el principal sindicat del país veí ha tancat una entesa amb Unió de Pagesos amb objectius similars. “Com més siguem, més força podrem fer”, comenta Escolà; i més encara quan l’objectiu és a Europa. Consultats per potencials acords amb les estructures d’altres països de la Unió, Revolta prefereix enfocar-se en el curt termini, si bé “no tanca porta a res”; això sí, sempre que els objectius siguin compartits i els potencials aliats “defensin el que defensem des d’aqeuí: la petita i mitjana explotació agropecuària”. Amb aquest nou fonament social, i sobre les tensions que es contemplen pocs dies abans d’unes eleccions clau com les europees del 9-J, el camp contempla, si no hi ha garanties des de Brussel·les, atiar encara més el foc. “Si no rebem resposta, és evident que ens tornarem a mobilitzar; i no només amb aturades contundents de 24 hores, sinó indefinides”, declaren.
Superar diferències
Amb les mobilitzacions que retornen demà, Revolta Pagesa evidencia la represa de relacions amb la resta del moviment a l’Estat espanyol. Les marxes a fora de Catalunya van estar, durant el seu punt àlgid, vehiculades sovint a través de la Plataforma 6-F, sovint acusada de proximitat amb els postulats de la dreta i l’extrema dreta. Cal recordar que el seu exportaveu, l’advocat gallec Xaime da Pena, és un conegut agitador en xarxes del món ultra espanyol. Revolta, per la seva banda, es movia en uns altres terços, i no era estrany veure banderes antifeixistes penjades dels tractors que van prendre Barcelona. Ara bé, l’entitat reitera que no té “cap mensa de lligam polític”; com tampoc el tenen la resta d’organitzacions convocants del bloqueig de dilluns. “No hi ha cap afinitat ni relació amb cap partit”, reitera Escolà. Més enllà de les possibles distàncies ideològiques, també s’han hagut de superar diferències materials en el camp que representa cada organització: Catalunya està ocupada per una munió de petites explotacions ramaderes; fet que, per la fesomia del territori, no es dona a les Castelles o a Andalusia, per exemple. Tot i que una explotació familiar no és igual a Ponent que a Ciudad Real, apunta el portaveu, entitats amb fonaments productius diferents s’han pogut trobar en l’oposició als “grans tenidors de propietat que s’emporten les subvencions europees i no viuen de l’agricultura”.
A on no ha coincidit els interessos ha estat en la trobada amb les organitzacions sindicals del camp català. La majoritària, UP, es va desmarcar el passat dijous de la nova embranzida de les organitzacions independents. Segons el seu coordinador nacional, Joan Caball, volen evitar “influir” en els comicis del pròxim diumenge. Tot i això, val a dir, el manifest rubricat per la Unió i la seva contrapart francesa enfoca les negociacions amb Europa amb prioritats similars: el control dels aliments importats, la imposició de clàusules mirall als tractats comercials amb tercers i l’eliminació de “totes les formes d’abusos i competències deslleials de la gran indústria i la gran distribució a la cadena alimentària, les quals collen els productors”. La distància, a la pràctica, no és tan gran: des de Revolta recorden que, en tant que encara no estan constituïts com a organització sectorial, moltes de les seves interlocucions amb l’administració s’han de vehicular a través dels sindicats. “No tanquem les portes a ningú: demanem la unitat del sector”, afegeix Escolà.
L’agricultura del 9-J
Malgrat les diferències tàctiques, sindicats i moviment independent cerquen recuperar la influència perquè les institucions competents apliquin les reformes necessàries per garantir la salut al camp català. A prop ja del 9-J, Revolta confirma “converses” amb les formacions polítiques del país per traslladar-hi les seves inquietuds i reclamacions. Els espais han servit, analitza el portaveu, perquè la classe política “prengui consciència de la falta que pateix el sector, i de què hi poden oferir”. Les formacions catalanes, val a dir, dediquen als seus programes electorals per a les europees capítols específics a la qüestió pagesa: mentre que ERC inclou “la defensa del model agrari” entre les seves 10 prioritats de Campanya, amb mesures com les mateixes clàusules mirall o una llei europea de la cadena alimentària; Junts posa sobre la taula noves ajudes per a les explotacions familiars o l’aplicació d’un impost al carboni en frontera per mitigar els efectes de la competència deslleial estrangera. Amb tot, Revolta i els seus aliats cerquen forçar la mà d’Europa per una legislació que resolgui els greuges que pateixen. Són, val a dir, moderadament optimistes: “Esperem rebre resposta”.
2 
