S’acosten unes noves eleccions europees i les organitzacions agràries ja han fet les seves reclamacions als candidats. La principal demanda als candidats dels comicis del nou de juny és, com en els últims mesos, acabar amb la competència deslleial dels productes procedents de tercers països. A més, apunten que en els últims 12 anys, Europa ha perdut uns sis milions i mig de pagesos, assegurant que les polítiques de Brussel·les “els asfixien”. Per altra banda, el sector primari català també és mostra, majoritàriament, a favor de les polítiques verdes de l’agenda 2030 europea, però demanen “cap” als polítics i revertir aspectes de la llei de benestar animal, entre d’altres. “Tots els pagesos i ramaders d’Europa tenim els mateixos problemes”, assegura Néstor Serra, responsable d’Unió de Pagesos al Segrià en declaracions a l’ACN.
El principal motiu de queixa dels pagesos catalans és aquesta competència deslleial dels països tercers. Manel Simón, director general d’Afrucat, assegura que caldria crear un marc de regulació de la cadena alimentària perquè un país no sigui més restrictiu que un altre. En una línia similar es pronuncia Jaume Bernis, de la JARC, que assegura que als pagesos i ramaders europeus els costa molt més car produir que a la resta de països perquè les condicions fixades per la UE són molt més estrictes que les que estableix l’Organització Mundial del Comerç (OMC). A més, Bernis recorda que amb els estàndards inferiors que marca l’OMC els productes tercers poden entrar igual a la UE i vendre’s a un preu inferior, un fet que clarament perjudica els pagesos del mercat comú.
Alhora, el representant de les JARC lamenta que per aconseguir els preus justos que demanen necessiten un equilibri en la producció. Per això reclama als candidats al 9-J que la “primera peça” que cal treballar és aquesta competència deslleial que porta a la desigualtat a l’hora de trobar productes a les prestatgeries de les botigues. D’altra banda, Simón reclama l’obertura a països tercers, però pel que fa a les exportacions de productes que es fan aquí. En aquest sentit, apunta que ara hi ha negociacions bilaterals i aposta perquè la UE passi al davant per poder incentivar la comercialització a aquests països.
Sí a la política verda, però amb mesura
Pel que fa a les polítiques incloses dins de l’Agenda 2030, el sector es mostra majoritàriament a favor, però reclama als polítics que posin “cap” en determinades mesures que al final acaben asfixiant el sector. Les queixes van dirigides, sobretot a la prohibició de determinats productes fitosanitaris per frenar plagues que afecten les collites i que els provoquen pèrdues i desigualtat vers als països tercers on sí que els poden fer servir. També s’apunta a la llei del benestar animal -aprovada en el darrer tram del mandat europeu-, que posarà moltes condicions a la producció ramadera, com per exemple el límit de càrrega del transport del bestiar en funció de la temperatura exterior.
Noves protestes
Aprofitant el marc de la nova campanya electoral, el sector agrícola i ramader català i també l’espanyol, preveu tallar el pròxim 3 de juny tots els passos fronterers entre l’estat i França en el que vol ser una protesta històrica i sense precedents. Els talls compten amb el suport d’una quinzena d’associacions agràries de tot l’Estat i es faran a banda i banda entre els agricultors d’ambdós estats en punts com el Pertús, Irún, el coll d’Ares o Les. L’objectiu és pressionar a Brussel·les per aconseguir una major seguretat alimentària a través de les anomenades clàusules mirall i que s’eliminin els impostos a l’energia que s’apliquen als productors agraris com tenen altres sectors.
