La pagesia catalana busca recosir confiances entre els diferents actors que lideren les protestes del camp per poder fer força a Madrid i a Brussel·les. Des de l’inici de les mobilitzacions, el sorgiment de moviments al marge dels sindicats agraris com Plataforma Pagesa ha sacsejat la interlocució de les administracions amb el sector. Fins ara, els pagesos canalitzaven les seves reivindicacions a través dels sindicats i la Taula Agrària, però els nous moviments no només han estat capaços de fer asseure a la taula al president de la Generalitat i al conseller d’Acció Climàtica, sinó que han arrencat compromisos clars i concrets com la reducció de la paperassa, la flexibilització de les restriccions per la sequera i l’agilització del pagament dels ajuts europeus.
De fet, a la reunió en la qual els pagesos van tancar els primers acords amb la Generalitat, celebrada a Manresa el passat 14 de febrer, no hi havia els sindicats, a qui les protestes han agafat amb el peu canviat. En alguns moments fins i tot hi ha hagut tensió entre els nous moviments i assemblees i les organitzacions tradicionals, fins al punt que a Lleida Plataforma Pagesa no va secundar les protestes convocades per Unió de Pagesos. A la manifestació d’aquest dimecres a Madrid hi havia Unió de Pagesos, que forma part de l’entitat estatal que l’organitzava, però no Plataforma Pagesa. I altres entitats, com Assemblea Pagesa, s’han desvinculat al seu torn tant de la plataforma com dels sindicats en considerar que les negociacions amb la Generalitat han deixat de banda la petita pagesia.
Refer ponts i construir un front comú de pagesos catalans
Des de Plataforma Pagesa són conscients que a llarg termini no poden anar per lliure i que necessiten els sindicats agraris per poder aprofitar el vent de cua que impulsa les protestes del camp abans que deixi de bufar. Per això han demanat a JARC, Unió de Pagesos i Asaja i a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) que creïn un bloc sindical unitari per posar en comú els recursos tècnics i jurídics de totes les organitzacions i fer front comú davant les administracions públiques. “Només si sumem forces, deixem anar les diferències del passat i posem el punt de mira en un futur on anem tots a l’una podrem assolir els nostres objectius”, afirma l’organització en un comunicat.
L’entitat també ha demanat celeritat i que el bloc estigui bastit abans del 27 de febrer per poder acompanyar el moviment en les seves demanades a la Generalitat, al govern espanyol i a la Unió Europea. “La pagesia d’aquest país ha estat capaç de posar-se d’acord en assemblees per uns objectius comuns i clars”, recorden des de Plataforma Pagesa, que vol que els sindicats i les cooperatives agràries facin el “mateix exercici de cooperació i entesa”.
La batalla clau es lliura a Brussel·les
La major part de les reivindicacions de la pagesia catalana —que en gran part coincideixen amb les dels pagesos espanyols i europeus— s’han de resoldre a Brussel·les, que és qui té la paella pel mànec per canviar regulacions i revisar la Política Agrària Comunia (PAC). La Generalitat, que s’ha compromès a eliminar burocràcia i revisar les restriccions de la sequera, s’ha ofert als pagesos catalans per anar plegats a Madrid i pressionar el Ministeri d’Agricultura perquè resolgui ineficiències de la llei de la cadena alimentària, que obliga els productors a vendre per sota del preu de cost, i també perquè vagi a Brussel·les a reclamar els canvis estructurals que necessita la pagesia. Fins ara, la Comissió Europea ha cedit en algunes qüestions, com l’ajornament de la normativa que regula l’ús de pesticides i de la implantació del quadern digital. També ha obert la porta a revisar la PAC, tot i que és un procés complex i que compta amb posicions enfrontades entre els estats membres.
