La negociació col·lectiva supera el “bloqueig patronal” a Catalunya

El 2022 era un any marcat en vermell pels sindicats pel que fa a la negociació de convenis col·lectius. La pandèmia va provocar que s’endarrerissin moltes de les negociacions, sobretot en aquells sectors més afectats per la crisi. En aquests sectors es va optar per prorrogar convenis i, per tant, va provocar, el pacte d’uns increments salarials pel 2020 i 2021 que no arribaven als criteris establerts als acords de concertació del Acuerdo estatal para el Empleo y la Negociación colectiva (AENC) i de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), en conseqüència, el 2022 era clau per revertir aquesta situació i, a causa de la guerra i de la crisi energètica, per intentar arribar a acords per mantenir el poder adquisitiu dels treballadors.

Ja des de principi d’any, tant els líders sindicals estatals com els catalans ja van advertir que si no es podia negociar els treballadors no dubtarien a anar a la vaga, i no van ser amenaces buides. En molts sectors hem vist que s’han aconseguit els objectius gràcies a les pressions dels treballadors, com per exemple en el sector del metall o el de la construcció. Tot i aquestes victòries, la secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO Catalunya, Cristina Torre, ha valorat positivament el 2022, però ha lamentat que la patronal s’hagi tancat en banda en moltes ocasions, sobretot la CEOE a l’hora de renovar l’acord salarial a l’AENC, que ha abocat a aquesta conflictivitat a l’hora de negociar els convenis col·lectius.

En aquesta línia, Torre assegura que ha estat un any molt complicat per a la negociació col·lectiva i que encara hi ha molts dels convenis que acabaran l’any bloquejats. Tot plegat s’ha vist encara més empitjorats per la guerra d’Ucraïna, que ha provocat un empitjorament de la crisi inflacionària i dels preus de l’energia. De fet, cal recordar que s’han assolit valors de l’IPC que no es veien des dels anys 80. Tot i això, Torre recordar que avui dia Espanya és l’estat europeu amb la inflació més controlada, en gran part gràcies a l’aplicació de l’excepció ibèrica.

Tot i la crisi inflacionària, Torre ha seguit criticant a la patronal i als empresaris recordant que les empreses segueixen registrant beneficis semblants als anys anteriors, fet que vol dir que estan repercutint els preus i la inflació al client final. Ara bé, Torre comenta que, per l’altra part, els salaris segueixen sense pujar i qui acaba pagant la inflació són els treballadors, per tant, acabarà esdevenint un problema social que s’acabarà traslladant a l’economia perquè la ciutadania tindrà menys poder adquisitiu. La conclusió de Torre és que si no s’apugen els salaris la situació podria empitjorar considerablement.

Tardor calenta

Malgrat això, cal recordar que la reforma laboral ha recuperat el valor del conveni col·lectiu amb la reposició legal de la ultraactivitat. Això ha permès reequilibrar les forces entre sindicats i patronal en la negociació col·lectiva, i iniciar processos de mobilitzacions per aconseguir increments salarials. De fet, a inicis de la tardor els sindicats van posar en marxa un procés de mobilitzacions, amb el nom de “Salari o Conflicte”, que ha permès arribar a diversos acords als convenis més importants de Catalunya, amb increments per al 2022 al voltant del 4%, i pujades de salaris acumulades durant la seva vigència de més del 10%, alguns amb clàusules de revisió salarial, i d’altres limitant les clàusules d’absorció i compensació, o eliminant els salaris més baixos per elevar el mínim dels convenis. La majoria són convenis amb preacord o que s’han signat en les últimes setmanes, i que encara no han estat inclosos en les estadístiques oficials, però que faran pujar els salaris mitjans dels convenis signats el 2022.

Malgrat els avenços, des de CCOO recorden, però que encara hi ha diversos convenis sense acord i que, amb tota probabilitat, passaran a “engreixar la negociació col·lectiva del 2023”. Alguns d’aquests convenis pendents, per exemple, són el d’Oficines i Despatxos o el d’Acció Social a Catalunya. En tots dos casos el sindicat assegura que estan topant amb una patronal del tot “intransigent” en el primer cas i en el segon que no vol assumir els increments que s’han pactat al conveni estatal. Un dels altres grans convenis encallats és la negociació és el que afecta els treballadors i treballadores de la sanitat pública i de la concertada en el que reclamen millores de les condicions laborals i salarials o el conveni d’Instal·lacions esportives de Catalunya.

L’any vinent, apunten des de CCOO, també podria ser un any complicat per a la negociació col·lectiva si es manté la crisi. Aquesta situació dels preus, explica Torre, combinada amb les lleis de desindexació de l’economia i la de contractació pública, generen un efecte pervers que impedeix l’evolució dels salaris en els convenis més afectats per la licitació pública, que solen estar molt feminitzats, i provoquen precarietat, parcialitat i baixos salaris de les persones que presten serveis a l’administració des d’empreses privades. Si no se soluciona aquesta situació perversa, la negociació dels convenis col·lectius tornarà a tenir episodis de conflicte per assegurar el salari dels treballadors i treballadores de Catalunya.

Convenis acordats

Alguns dels convenis que s’han pogut tancar aquest any són el conveni de Transport de mercaderies de Lleida, amb un increment del 14% en 3 anys, amb clàusula de revisió salarial al final del conveni si l’IPC supera els increments dels 3 anys, amb nous trams d’antiguitat, i millores al complement de baixes professionals i en la jubilació parcial. O els convenis del metall de Barcelona (12% en 3 anys), el metall de Tarragona (15% en 4 anys) i el de metal-gràfiques de Catalunya (11% en 3 anys), tots 3 amb clàusula de revisió salarial al final del conveni del 85% de la diferència amb l’IPC, eliminant la clàusula d’absorció de l’increment, i millorant els permisos o la jornada de treball.

A més, també s’han aprovat el conveni de Supermercats de Catalunya (10,5% en 4 anys) i el del Comerç Tèxtil de Barcelona (10% en 3 anys), que recuperen la clàusula de revisió salarial amb un topall del 2% de la diferència amb l’IPC, i prohibint l’absorció i compensació als salaris més baixos en el primer, i millorant els permisos retribuïts el segon. U. altre bon exemple és el conveni de la Neteja d’edificis i locals de Catalunya, amb un increment del 10,25% en 4 anys i que manté l’antiguitat que suposa un 1% anual. O el de Formació no reglada amb un 9,3% d’increment en 3 anys.

Trencament de la negociació pel conveni col·lectiu de la ITV a Catalunya

Ara bé, no tot són bones notícies, ja que aquest dijous UGT Fica ha anunciat que ha donat per trencades les negociacions del conveni de la ITV de Catalunya després de 10 mesos sense avançar resultats positius i l’enrocament de la patronal. De fet, aquesta, està oferint pujades salarials totalment insuficients per mantenir el poder adquisitiu dels treballadors i asseguren que la patronal continua obtenint beneficis.

Durant la negociació, UGT FICA assegura que la seva proposta és assumible per la patronal, ja que contempla entre d’altres, un increment salarial adequat a l’increment de l’IPC i amb clàusula de revisió salarial, reducció de 8 hores el 2023, una comissió de valoració de grups professionals o la distribució irregular de la jornada amb negociació i acordada amb els comitès d’empresa. Des del sindicat reclamen que el Govern “no s’immisceixi de les negociacions en ser un servei públic prestat per un operador privat” a més, el sindicat reclama que la patronal s’assegui a negociar amb propostes realistes i que no signifiquin un xantatge permanent per a la plantilla.