L’actualització dels salaris dels treballadors públics és un conflicte que s’ha mantingut a les portes de Moncloa d’ençà de l’esclat de la legislatura catalana i la desaparició del panorama polític dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2024. L’acord amb dos dels sindicats majoritaris de la funció pública a l’Estat, CCOO i la UGT; per incrementar les retribucions un 2,5% no trobava vehicle per fer-se efectiu: els comptes anuals no passarien a debat, i la convalidació del decret anticrisi -que s’havia explorat com a alternativa als PGE per activar la millora en les condicions de les plantilles- encara no passava per les Corts. Així, segons van avançar el passat divendres les dues centrals, l’executiu espanyol passarà finalment la mesura per Consell de Ministres, en el marc de la pròrroga de les mesures de l’escut social que, entre altres qüestions, rebaixarà l’IVA a l’oli d’oliva per limitar la intensa crisi de preus en la qual el producte es veu immers. “Tot i que és tard, es fa un pas en el compliment de l’acord”, celebren els representants dels treballadors.
No ho fan tots, però. Atesa la situació del funcionariat, el CSIF, el sindicat independent del cos funcionarial de l’Estat, el retard és suficient per mantenir les seves crides a la mobilització entre les plantilles del sector públic. Si bé apunten que l’augment retributiu és “de justícia”, recorden que l’entesa amb CCOO i la UGT es va tancar a finals del 2022 -a l’octubre, més concretament-. Insisteixen, a més, que el gir estratègic de Moncloa arriba només “després de les pressions” de l’entitat, que manté una mobilització per al pròxim 27 de juny. La mobilització, asseguren, serveix per remarcar que l’acord amb CCOO i la UGT roman insuficient, atès que el 2,5% que s’executarà està per sota de l’alça de la inflació i, per tant, no recupera el conjunt del poder adquisitiu perdut pels empleats públics. “L’oferta no entoma problemes reals de l’administració general de l’Estat. Necessitem trencar amb la tendència dels darrers anys”, critica el president de l’organització, Miguel Borra, en una entrevista al canal 24 hores d’RTVE.
“Condemnats” a perdre i renovació de plantilles
En aquest sentit, la reforma plantejada per Moncloa “condemna” els treballadors de l’AGE a “continuar perdent poder adquisitiu”. La qüestió salarial, però, no arriba a cobrir el conjunt de demandes que posa sobre la taula el sindicat. Com apunta Borra, una de les qüestions centrals roman la renovació d’una plantilla pública “molt envellida”; un greuge que se soluciona amb una millor reposició dels empleats públics. En aquest sentit, Moncloa recorda la recent convocatòria de 40.121 places de funcionaris. El pas, per al president del sindicat, és “insuficient”, atès que, per exemple, no adreça l’eliminació de la taxa de reposició, un dels grans problemes que detecta el sector en els darrers anys. D’aquesta manera, el CSIF sosté la marxa prevista per al pròxim dia 27 “per reclamar millors condicions laborals, la posada en marxa de les reformes pendents i la millora de l’oferta de treball públic”.
UGT vol passar pàgina
Per contra, les intersindicals majoritàries de l’Estat advoquen per deixar enrere els greuges passats, com ara el retard en l’aplicació de la millora salarial o la manca de reformes estructurals. “No podem estar sempre en què va succeir en uns altres moments i no ser capaços de millorar el dia a dia dels treballadors públics”, criticava el secretari general ugetista Pepe Álvarez, en una intervenció en el mateix espai informatiu. Per al líder sindical, la CSIF “es desqualifica a si mateixa” amb el seu posicionament, atès que “es desvincula” d’un acord -tant salarial com de millores estructurals- que considera beneficiós per a les plantilles. “L’administració pública està envellida. Amb aquests acords i els anteriors anirem en una líinia que ens permetrà derogar la taxa de reposició i que les administracions convoquin cada any les places necessàries”, conclou el representant.
