La bretxa de gènere continua sent un dels principals problemes del sector laboral català. En molts llocs de treball hi ha un sostre de vidre que no permet que les dones continuïn avançant. Tot i semblar un problema en les altes esferes del poder, la realitat és que la discriminació es viu en tots els sectors i com més precaris, més visible és. Aquest és el cas de les temporeres, dones que treballen al camp que pateixen les mateixes males condicions que els homes, però amb una diferència, a elles ningú les contracte. Diverses associacions treballen per visibilitzar la figura d’aquestes dones oblidades, que no només s’enfronten a la vida al carrer -igual que els homes- sinó que també se’ls complica trobar feina o només treballen en negre, perquè, per desgràcia, “ningú vol contractar una dona per fer una feina que és d’homes”, lamenta Alícia Buil, responsable d’agropecuària de la UGT. Mentre la patronal assegura que no hi ha dones disposades a treballar al camp, testimonis i associacions remeten contra les condicions en les quals es veuen obligades a treballar, perquè tot i que són millors que les dels homes, tenen menys oportunitats.
“Competir per la misèria” s’ha convertit en el lema que utilitzen les diferents entitats que protegeixen i defensen els drets d’aquestes dones. En paraules textuals de Gemma Casal, responsable de temporeres de Fruita amb Justícia Social la situació “és insostenible” i les poques dones que es fan un lloc en el treball de camp viuen situacions preocupants i “obertament il·legals”, expressa l’experta en una entrevista al Món Economia. Des de treballar en negre fins a no aconseguir feina, passant per fer les seves necessitats enmig d’un camp ple d’homes o simplement no ser contractada per por al que pugui passar són algunes de les situacions que actualment viuen les dones que decideixen treballar al camp. “Escoltes històries i se t’encongeix el cor”, concreta Buil, qui recorda que ha vist en moltes ocasions que els productors eviten contractar a dones perquè “porten més maldecaps”, afegeix la responsable d’agropecuària d’UGT. En aquest sentit, les entitats assumeixen que la feina és pesada i difícil, per tant, hi ha una norma no escrita que recomana la contractació d’homes, així i tot, no és l’única raó per la qual no es contracten dones. “Hi ha productors que no volen treballar amb dones perquè no volen vigilar els seus treballadors”, explica Casal, qui replica algunes de les “excuses” dels grans productors.
“Vaig treballar de temporera fins a trobar una feina millor i no hi tornaria”, remarca Banna Diatta, una dona d’origen estranger que va venir fins a Lleida a treballar a la collida de la fruita. Fa gairebé una dècada que va marxar dels camps, però encara guarda el record d’algunes de les situacions que va haver de viure. Segons explica en una entrevista al Món Economia, les companyes que encara es troben als camps “continuen en les mateixes condicions de fa 10 anys”. D’aquesta manera, tot i que la patronal i els productors assegurin la millora de les condicions, la realitat per les dones és molt diferent. En primera instància -tal com argumenta UGT- hi ha menys contractacions de dones, la qual cosa les obliga a treballar en negre. En el cas que signin un contracte, en la majoria dels casos tampoc els asseguren allotjament i transport, una situació que també viuen els homes, però amb l’afegit que en algunes ocasions ni tan sols tenen un lloc on anar al lavabo. “Les nostres necessitats les fem apartades i ràpidament”, enumera Diatta, qui reconeix que “ara que tinc coneixement de la llei no deixaria que passessin algunes coses”.
Les centrals de fruita, l’última esperança
El camp no té gaires dones que hi treballin, però a les centrals de fruita hi ha més nombre de temporeres que tenen feina. Per a Buil, però, “això no és una discriminació positiva, sinó que van on troben feina”. Així doncs, les entitats reclamen més control en els contractes i menys discriminació dels productors, però també asseguren que no és un problema només del camp, sinó que en tot el procés de la recollida i manufacturaria de la fruita no hi ha dones. La responsable d’UGT conta un cas real que lluny de ser aïllat és l’explicació del funcionament del sector. A l’entrada d’una central de fruita hi havia tres persones, dos homes i una dona. “Ella em va explicar que aquell dia tindria feina si hi havia tres vacants, en el cas que no, triarien els homes”, exposa Buil.
La trampa de contractar en origen
“El desconeixement de la llei és la trampa de la contractació d’aquestes dones”, explica Casal. De fet, les declaracions tant d’associacions com de testimonis donen suport a aquesta afirmació i Diatta confirma que “hi ha un gran desconeixement de la realitat laboral del camp un cop entres a treballar”. En aquest sentit, la extemporera remarca que hi va haver moments que “no tenia clars els meus drets”. Per a ella va poder comprovar la gravetat de les condicions en les quals treballava quan per primera vegada a la seva nova feina després d’anys de ser temporera li van ingressar els diners a un compte: “Fins llavors no vaig saber que et donessin un sobre amb diners cada 15 dies no era legal”, confirma la extemporera, qui replica que “tinc gairebé deu anys que no he cotitzat sense saber-ho”. Trampes com aquesta són les que segons les associacions es poden veure cada dia al camp, on a causa de la segregació, les dones viuen en una desinformació constant. “De vegades fins i tot més gran que la dels homes”, diu Buil.
Pel que fa al lloc de contractació, la responsable de Fruita amb Justícia Social confirma que en molts casos els productors fan la cerca als països d’origen. D’aquesta manera, “s’asseguren que la mà d’obra no coneix bé les lleis”, diu Casal. En altres paraules, les dones que entrena. Treballar al sector del camp ho fan com a última opció i ho utilitzen com a porta d’entrada a l’estat espanyol. “Ara mateix conec a poques dones que treballin al camp amb contracte, si no no hi serien”, descriu Diatta, qui comenta que “no és un sector on trobis feina molt de pressa si ets dona”.
